L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ORDENA INVESTIGAR LA GUÀRDIA CIVIL PER LES CITACIONS DE L'1-O

L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar la querella que va presentar el col·lectiu Drets contra la Guàrdia Civil per les citacions de funcionaris i càrrecs de la Generalitat per l'1-O que el cos va fer fa un any. Els lletrats volen aclarir si el cos actuava per ordre judicial quan va citar a declarar aquestes persones, tal com va assegurar en aquell moment. Inicialment un jutjat de Barcelona va desestimar la querella del col·lectiu però ara el tribunal provincial l'obliga a tirar-la endavant.

El juliol del 2017 la Comandància de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat de Catalunya fent constar que ho feien a requeriment del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i en unes diligències secretes, però el mateix jutjat ho va negar. El col·lectiu de juristes Drets va querellar-se contra el cos per falsedat documental. Ara l'Audiència ordena comprovar si existia manament judicial.

 

Nul·litat

En un comunicat, el col·lectiu de juristes ha explicat que si es determinés que la Guàrdia Civil va citar els funcionaris i càrrecs del Govern aparentant que ho feia amb una ordre judicial, aquestes declaracions es podrien considerar nul·les. Entre les persones que van comparèixer a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia hi ha el llavors secretari de Presidència, Joaquim Nin; el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació, Jaume Clotet, i el llavors coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Segons el col·lectiu, l'Audiència ha demanat al magistrat que s'encarrega de la investigació de l'organització de l'1-O que certifiqui si el 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i per la web del referèndum i si havia ordenat a la Guàrdia Civil la pràctica d'alguna diligència. En funció del que es determini, Drets no descarta querellar-se contra el jutge titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per prevaricació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Informa:ARA.CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878595