L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ORDENA INVESTIGAR LA GUÀRDIA CIVIL PER LES CITACIONS DE L'1-O

L'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar la querella que va presentar el col·lectiu Drets contra la Guàrdia Civil per les citacions de funcionaris i càrrecs de la Generalitat per l'1-O que el cos va fer fa un any. Els lletrats volen aclarir si el cos actuava per ordre judicial quan va citar a declarar aquestes persones, tal com va assegurar en aquell moment. Inicialment un jutjat de Barcelona va desestimar la querella del col·lectiu però ara el tribunal provincial l'obliga a tirar-la endavant.

El juliol del 2017 la Comandància de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat de Catalunya fent constar que ho feien a requeriment del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i en unes diligències secretes, però el mateix jutjat ho va negar. El col·lectiu de juristes Drets va querellar-se contra el cos per falsedat documental. Ara l'Audiència ordena comprovar si existia manament judicial.

 

Nul·litat

En un comunicat, el col·lectiu de juristes ha explicat que si es determinés que la Guàrdia Civil va citar els funcionaris i càrrecs del Govern aparentant que ho feia amb una ordre judicial, aquestes declaracions es podrien considerar nul·les. Entre les persones que van comparèixer a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia hi ha el llavors secretari de Presidència, Joaquim Nin; el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació, Jaume Clotet, i el llavors coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Segons el col·lectiu, l'Audiència ha demanat al magistrat que s'encarrega de la investigació de l'organització de l'1-O que certifiqui si el 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i per la web del referèndum i si havia ordenat a la Guàrdia Civil la pràctica d'alguna diligència. En funció del que es determini, Drets no descarta querellar-se contra el jutge titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per prevaricació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Informa:ARA.CAT (10-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937260