SHAHIRA EXPLICA COM VA APRENDRE CATALÀ SENSE L'AJUT DE PIQUÉ

Shakira ha confessat ser una enamorada de Barcelona en moltes ocasions. La colombiana resideix a Catalunya des de fa molts anys, sentint-se part d'aquesta comunitat i estimant la terra com una més. Ser parella d'un independentista com Gerard Piqué també ajuda a tenir estima pels catalans, així com veure créixer els seus fills aquí i educar-se en una escola en català.

La cantant ha viscut aquest cap de setmana una cita molt emotiva: protagonitzant dos concerts multitudinaris a l'impressionant Palau Sant Jordi. Dues actuacions que han fet les delícies dels seus seguidors, podent contemplar la passió que té per la seva terra d'adopció.

I quina millor manera que demostrar-ho que interpretant una de les cançons més mítiques del lloc on viu? Sí, Shakira va regalar per primera vegada la seva versió de tot un himne: Boig per tu de Sau. Un tema que no va dedicar al futbolista, sinó al seu sogre Joan Piqué: "La siguiente canción es una canción que le encanta a mi suegro. A petición de él, la vamos a tocar esta noche. No sé como saldrá, porque casi no la hemos ensayado, pero va con mucho cariño".

Molts van quedar-se bocabadats en ser testimonis de la seva pronunciació perfecta, parlant el català amb molta desimboltura. Però això no és tot, ja que durant tot el concert va anar deixant moltes introduccions i frases en català. Un gest molt aplaudit que recorda a l'última picada d'ullet que va fer durant l'actuació a Milà, quan va omplir l'estadi de cartolines grogues amb un T'estimo en gran.

Arran de tot això, molts es pregunten com ha après el català tan bé. Doncs bé, ara Vanitatis té la resposta. Shakira va instal·lar-se a Barcelona fa uns anys, arribant-hi amb els seus pares William Mebarak i Nidia Ripoll, tenint la mare ascendència catalana. Doncs bé, el pare ha explicat com va començar a aprendre l'idioma en aquest temps rècord: "La meva filla sempre va tenir un do, és una nena amb grans capacitats i una estrella especial. Fixa't que amb el poc temps que porta a Barcelona ja parla el català. I el va aprendre veient la televisió". Una història que a Shakira li agradaria molt explicar.

Sembla que TV3 i la resta de cadenes catalanes haurien tingut un paper destacat en el seu aprenentatge, encara que també han ajudat molt les classes particulars que ha estat fent durant aquest temps: fent lliçons de vocabulari i gramàtica.

Els seus detractors no han trigat gent en deixar-la verda, criticant que es mostri tan 'catalana' i relacionant els seus gestos amb un posicionament favorable a l'independentisme. Ara bé, ella mai no s'ha pronunciat al respecte, mantenint-se aliena a la política. Seguirà així?

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-7-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153139