PUIGDEMONT APLAUDEIX QUE SÁNCHEZ DIGUI QUE CALEN SOLUCIONS POLÍTIQUES

El president a l'exili, Carles Puigdemont, aplaudeix que des de la Moncloa s'admeti que la solució al conflicte a Catalunya ha de ser de tipus politic; "Portem anys dient que la solució només pot ser política", ha reiterat.

Puigdemont ho ha dit arran de la reunió que el president Torra va mantenir aquest dilluns amb el seu homòleg espanyol a Madrid, el president de la Generalitat assegura que durant la trobada es va coincidir en que "un problema polític requereix solucions polítiques".

Per aquest motiu, Puigdemont ha piulat des d'Alemanya que des del govern català sempre s'ha estat a favor de dialogar amb tothom "i sense condicions". A més a més, ha reiterat que durant la reunió entre els presidents es va reiterar que "el nostre objectiu és viure a la República catalana".

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878587