ROCA INSISTEIX QUE LA CONSTITUCIÓ DÓNA MARGE PER PACTAR UN REFERÈNDUM

Miquel Roca, un dels ponents de la Constitució de 1978, ha insistit avui en la idea que en la Carta Magna "no hi ha cap dret que no tingui empara" i que permet la celebració d'un referèndum. Això sí, ha de ser "autoritzat pel govern espanyol" i "no vinculant". Aquestes són "les regles del joc", ha subratllat Roca, i si no s'accepten, s'adopta una posició "anticonstitucional". Qui va ser un dels principals dirigents de CDC ha fet aquestes declaracions a El Escorial, on participa en un seminari de la Universitat Complutense.

Preguntat sobre si era partidari de la il·legalització dels partits independentistes, una mesura que darrerament és esgrimida des de sectors de la dreta més extrema, Miquel Roca ha dit que totes les formacions que accepten les regles del joc han de ser legals: "La democràcia l'únic que imposa és que vostè pensi el que li doni la gana i digui el que li dona la gana".

 

Una reforma requereix consens

Roca s'ha mostrat favorable a una possible reforma de la Constitució del 78, però ha recordat que el text vigent va ser aprovat per una majoria del 90% i que una modificació sensible s'ha de fer amb la voluntat que sigui assumida per una àmplia majoria. Roca ha repetit el que ja va dir recentment al Cercle d'Economia, que "no hi ha cap problema en la conjuntura política actual a Espanya que tingui el seu origen en la Constitució". Una manera de dir que és en la voluntat política dels qui governen on hi ha la clau per resoldre els problemes polítics. Roca va defensar el maig passat que calia una negociació de la Generalitat amb l'Estat en què "les dues parts dissimulin les seves renúncies".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-8-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937039