ROCA INSISTEIX QUE LA CONSTITUCIÓ DÓNA MARGE PER PACTAR UN REFERÈNDUM

Miquel Roca, un dels ponents de la Constitució de 1978, ha insistit avui en la idea que en la Carta Magna "no hi ha cap dret que no tingui empara" i que permet la celebració d'un referèndum. Això sí, ha de ser "autoritzat pel govern espanyol" i "no vinculant". Aquestes són "les regles del joc", ha subratllat Roca, i si no s'accepten, s'adopta una posició "anticonstitucional". Qui va ser un dels principals dirigents de CDC ha fet aquestes declaracions a El Escorial, on participa en un seminari de la Universitat Complutense.

Preguntat sobre si era partidari de la il·legalització dels partits independentistes, una mesura que darrerament és esgrimida des de sectors de la dreta més extrema, Miquel Roca ha dit que totes les formacions que accepten les regles del joc han de ser legals: "La democràcia l'únic que imposa és que vostè pensi el que li doni la gana i digui el que li dona la gana".

 

Una reforma requereix consens

Roca s'ha mostrat favorable a una possible reforma de la Constitució del 78, però ha recordat que el text vigent va ser aprovat per una majoria del 90% i que una modificació sensible s'ha de fer amb la voluntat que sigui assumida per una àmplia majoria. Roca ha repetit el que ja va dir recentment al Cercle d'Economia, que "no hi ha cap problema en la conjuntura política actual a Espanya que tingui el seu origen en la Constitució". Una manera de dir que és en la voluntat política dels qui governen on hi ha la clau per resoldre els problemes polítics. Roca va defensar el maig passat que calia una negociació de la Generalitat amb l'Estat en què "les dues parts dissimulin les seves renúncies".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08152973