ROCA INSISTEIX QUE LA CONSTITUCIÓ DÓNA MARGE PER PACTAR UN REFERÈNDUM

Miquel Roca, un dels ponents de la Constitució de 1978, ha insistit avui en la idea que en la Carta Magna "no hi ha cap dret que no tingui empara" i que permet la celebració d'un referèndum. Això sí, ha de ser "autoritzat pel govern espanyol" i "no vinculant". Aquestes són "les regles del joc", ha subratllat Roca, i si no s'accepten, s'adopta una posició "anticonstitucional". Qui va ser un dels principals dirigents de CDC ha fet aquestes declaracions a El Escorial, on participa en un seminari de la Universitat Complutense.

Preguntat sobre si era partidari de la il·legalització dels partits independentistes, una mesura que darrerament és esgrimida des de sectors de la dreta més extrema, Miquel Roca ha dit que totes les formacions que accepten les regles del joc han de ser legals: "La democràcia l'únic que imposa és que vostè pensi el que li doni la gana i digui el que li dona la gana".

 

Una reforma requereix consens

Roca s'ha mostrat favorable a una possible reforma de la Constitució del 78, però ha recordat que el text vigent va ser aprovat per una majoria del 90% i que una modificació sensible s'ha de fer amb la voluntat que sigui assumida per una àmplia majoria. Roca ha repetit el que ja va dir recentment al Cercle d'Economia, que "no hi ha cap problema en la conjuntura política actual a Espanya que tingui el seu origen en la Constitució". Una manera de dir que és en la voluntat política dels qui governen on hi ha la clau per resoldre els problemes polítics. Roca va defensar el maig passat que calia una negociació de la Generalitat amb l'Estat en què "les dues parts dissimulin les seves renúncies".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-8-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878594