LLARENA SUSPÈN ELS DIPUTATS INDEPENDENTISTES EMPRESONATS I PUIGDEMONT

El jutge instructor Pablo Llarena ha confirmat que executa la suspensió dels diputats independentistes empresonats i de Carles Puigdemont. De moment no ha suspès a Toni Comín. Després que la sala penal del Tribunal Suprem confirmés fa dues setmanes el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres investigats, el jutge ha confirmat la seva suspensió aquest dimarts. La suspensió afecta Carles Puigdemont i els diputats empresonats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva.

La suspensió implica deixar fora del Parlament els diputats encausats per rebel·lió, que perdrien l'escó, tal com recull l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Segons els preceptes d'aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria JxCat i ERC a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.

Ara, tot apunta que la suspensió provocarà un nou xoc de legitimitats. D'una banda, la llei espanyola d'Enjudiciament Criminal -aprovada el 1882 per un reial decret- sentencia en l'article 384 bis que la persona processada quedarà "suspesa automàticament" del seu càrrec públic "mentre duri la situació de presó", en els casos de presó provisional pels delictes per "integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels". Per tant, la causa de rebel·lió podria justificar l'aplicació de l'article 384 bis.

 

D'altra banda, el reglament del Parlament especifica -en l'article 25- que és causa de "suspensió" d'un diputat si el plenari "ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats", un cop sigui ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral. El reglament parlamentari fa una exposició de delictes en general, sense especificar més.

Tot i així, els experts consideren que si la cambra decidís negar-se a suspendre aquests diputats, amb la resolució de Llarena que expressament ordena al Parlament l'execució de la suspensió, el Suprem o el Constitucional podrien "iniciar un procediment sancionador per un delicte de desacatament".
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878739