LLARENA SUSPÈN ELS DIPUTATS INDEPENDENTISTES EMPRESONATS I PUIGDEMONT

El jutge instructor Pablo Llarena ha confirmat que executa la suspensió dels diputats independentistes empresonats i de Carles Puigdemont. De moment no ha suspès a Toni Comín. Després que la sala penal del Tribunal Suprem confirmés fa dues setmanes el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres investigats, el jutge ha confirmat la seva suspensió aquest dimarts. La suspensió afecta Carles Puigdemont i els diputats empresonats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva.

La suspensió implica deixar fora del Parlament els diputats encausats per rebel·lió, que perdrien l'escó, tal com recull l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Segons els preceptes d'aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria JxCat i ERC a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.

Ara, tot apunta que la suspensió provocarà un nou xoc de legitimitats. D'una banda, la llei espanyola d'Enjudiciament Criminal -aprovada el 1882 per un reial decret- sentencia en l'article 384 bis que la persona processada quedarà "suspesa automàticament" del seu càrrec públic "mentre duri la situació de presó", en els casos de presó provisional pels delictes per "integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels". Per tant, la causa de rebel·lió podria justificar l'aplicació de l'article 384 bis.

 

D'altra banda, el reglament del Parlament especifica -en l'article 25- que és causa de "suspensió" d'un diputat si el plenari "ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats", un cop sigui ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral. El reglament parlamentari fa una exposició de delictes en general, sense especificar més.

Tot i així, els experts consideren que si la cambra decidís negar-se a suspendre aquests diputats, amb la resolució de Llarena que expressament ordena al Parlament l'execució de la suspensió, el Suprem o el Constitucional podrien "iniciar un procediment sancionador per un delicte de desacatament".
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937048