EL GOVERN ASPIRA A ACORDS AMB SÁNCHEZ A LA TARDOR, PERÒ NO FIXA TERMINIS PER A UN ACORD


El Govern està satisfet amb la cimera entre Quim Torra i Pedro Sánchez, però espera que la segona reunió, prevista a la tardor a la Generalitat, ja tingui més concrecions. "Esperem que no sigui la mateixa reunió", ha assenyalat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, després de la reunió del consell executiu, quan ha apuntat que "les expectatives per a la següent reunió han de ser més altes", ja que cal "anar caminant".

La també portaveu del Govern opina que "és un avenç poder parlar", ja que s'han passat "molts anys en què hi havia temes fora de l'agenda", cosa que aquest dimarts no ha passat, tot i que ha avisat que "cal esperar a veure el projecte del PSOE per a Catalunya". En concret, espera a veure com es concretaran les vies polítiques que va anunciar el govern espanyol per resoldre el conflicte polític actual, cosa que, per a la Generalitat, passa pel vot dels catalans. "No posarem una data límit, que no és un bon negoci, però estarem amatents a com evoluciona", ha afegit, en especial pel que fa a si es manté la judicialització i la repressió.

Artadi també creu que els avenços que faci el procés català no ha de torpedinar el diàleg. Torra ha afirmat que el procés constituent centrarà la legislatura, fet que la consellera no creu que freni res: "Serà un procés de participació ciutadana, hem de veure quin rol han de tenir les entitats ciutadanes i el Parlament, però una reflexió sobre quin model de país volem tenir no ha de ser contradictori amb mantenir el diàleg amb el govern espanyol".

 

Conferència de Torra el setembre

 

L'Espai Lliure d'Europa tampoc no hauria de ser un impediment, en aquest cas, a més, perquè "no competeix al Govern", sinó que ha de ser "impulsat pels membres del Govern i les diputades a l'exili". Sigui com sigui, Artadi ha confirmat que Torra farà una conferència a principis de setembre per detallar com espera que evolucioni la situació política i el procés els propers anys.

Preguntada per les relacions amb els presos polítics i com pot actuar el govern espanyol, la consellera ha admès que membres del Govern s'han reunit amb els advocats dels represaliats, "però no en un marc de possible negociació", sinó per saber "on són, com es troben, què es pot esperar". Ha negat, per tant, que participi o tingui constància sobre possibles negociacions amb la fiscalia, ni que l'executiu hagi fet o encarregat un estudi sobre què podria fer el govern espanyol per millorar la situació. Tot i això, sí que espera un canvi de rumb, per exemple, en les actuacions de la nova Fiscal General de l'Estat, més progressista.

 

Reunió Aragonès-Calvo

 

Pel que fa la reunió de dijous entre el vicepresident català, Pere Aragonès, i la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, Artadi ha apuntat que el consell executiu estava esperant "a iniciar el diàleg al més alt nivell per començar a tenir les relacions bilaterals amb els ministre", les quals enceta el també titular d'Economia i Hisenda i que implicarà aquells consellers de departaments de competències compartides.

Un dels aspectes que es podran tractar dijous serà "com començar a aterrar els 45 punts de Carles Puigdemont amb Mariano Rajoy a les reunions bilaterals -que ara ja en són més- i els incompliments de l'Estat amb la Generalitat". Preguntada per si els consellers assistiran als fòrums multilaterals, ha avançat que dependrà de cada cimera, tot i que es prioritzaran les relacions bilaterals, a través de les comissions bilaterals ja activades, que confia que aquest cop siguin més útils que en l'anterior etapa. En tot cas, en cada cimera que es convoqui, el Govern decidirà si té sentit assistir-hi, però ja en descarta algunes: "En el Consell de Política Fiscal i Financera no hi ha cap marge, seria dels que descartaríem".

 

Banalització de l'apartheid

 

Finalment, preguntada per les declaracions de l'aspirant a liderar el PP Soraya Sáenz de Santamaría conforme a Catalunya hi ha apartheid, ha criticat que estigui "banalitzant el que ha passat en altres situacions, que ha estat gravíssim i no tenen res a veure amb el que passa a Catalunya". A més, ha insistit, no ho fa "des del desconeixement, sinó com un intent de deshumanitzar un procés polític pacífic", amb l'agreujant que es fa en un procés de primàries internes.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-7-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166389