LA CUP: " NO ES POT SEGUIR DIALOGANT AMB EL REPRESSOR "

" No es pot  seguir amb la retòrica de la república i, a la vegada, dialogar amb el “repressor”. Ho ha dit la diputada Maria Sirvent, que ha subratllat que “no vam aconseguir exercir l’autodeterminació dialogant amb l’Estat”, i ha afegit: “ho vam fer mitjançant la desobediència no violenta”. “Mantenir un diàleg que no és real només portarà al retrocés”, ha expressat. “La CUP frenarà tot intent de pacte amb l’Estat i transició en el procés d’independència”, ha advertit. Sobre la suspensió, la CUP ha dit que la decisió és del ple del Parlament i ha assegurat que no es pot privar els empresonats i exiliats dels seus drets polítics.

Per la seva part, l'advocat de Carles Puigdemont, J. Alonso-Cuevillas, ha publicat un tuit en què afirma que la suspensió dels diputats independentistes encausats dictada per Llarena "només és aplicable en supòsits de terrorisme" i "requereix no només ordre de presó, sinó també situació de presó". En el mateix sentit, ha dit que "la interlocutòria de processament no es pot considerar ferma si encara pot ser recorreguda per alguna part".

Informa:ARA.CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878584