MIQUEL ESQUIUS, NOU CAP DELS MOSSOS

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha nomenat el comissari Miquel Esquius com a nou cap dels Mossos d'Esquadra. A les 20.30 h es presentarà als comissaris al Complex Egara.

Buch busca adaptar el cos "als nous reptes de la societat catalana". Esquius pertany a la segona promoció dels Mossos, ha estat els últims mesos cap de la comissaria de Coordinació Territorial i abans va ser cap de Mobilitat de trànsit i formava part de la prefectura. "Fàcil no ha estat", ha dit Buch quan se li ha preguntat per què s'ha trigat tant.

Miquel Esquius ha agraït "la confiança" que se li ha encomanat. "Accepto el càrrec per un sentit de la responsabilitat i espero estar-ne al nivell", ha dit el nou cap dels Mossos.

"El meu repte és treballar per la seguretat i els ciutadans del país", ha dit, "amb coordinació amb les altres forces de seguretat de l'Estat", ha afegit Esquius. "Em sento hereu dels caps dels Mossos d'Esquadra", ha dit Esquius anomenant tots els seus predecessors.

Buch pren aquesta decisió després d'acceptar la renúncia de Ferran López, que va fer les funcions del cap dels Mossos després que el 155 apartés el major, Josep Lluís Trapero. López va posar el seu càrrec a disposició del conseller el 4 de juny, poc després del nomenament del nou Govern, i 10 dies més tard va acceptar la seva renúncia sense nomenar cap relleu.

Durant aquest temps hi ha hagut una bicefàlia entre els comissaris Joan Carles Molinero i Miquel Esquius, sota el comandament del nou director general de la Policia, Andreu Martínez.

Informa:ELNACIONAL:CAT (10-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937475