MIQUEL ESQUIUS, NOU CAP DELS MOSSOS

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha nomenat el comissari Miquel Esquius com a nou cap dels Mossos d'Esquadra. A les 20.30 h es presentarà als comissaris al Complex Egara.

Buch busca adaptar el cos "als nous reptes de la societat catalana". Esquius pertany a la segona promoció dels Mossos, ha estat els últims mesos cap de la comissaria de Coordinació Territorial i abans va ser cap de Mobilitat de trànsit i formava part de la prefectura. "Fàcil no ha estat", ha dit Buch quan se li ha preguntat per què s'ha trigat tant.

Miquel Esquius ha agraït "la confiança" que se li ha encomanat. "Accepto el càrrec per un sentit de la responsabilitat i espero estar-ne al nivell", ha dit el nou cap dels Mossos.

"El meu repte és treballar per la seguretat i els ciutadans del país", ha dit, "amb coordinació amb les altres forces de seguretat de l'Estat", ha afegit Esquius. "Em sento hereu dels caps dels Mossos d'Esquadra", ha dit Esquius anomenant tots els seus predecessors.

Buch pren aquesta decisió després d'acceptar la renúncia de Ferran López, que va fer les funcions del cap dels Mossos després que el 155 apartés el major, Josep Lluís Trapero. López va posar el seu càrrec a disposició del conseller el 4 de juny, poc després del nomenament del nou Govern, i 10 dies més tard va acceptar la seva renúncia sense nomenar cap relleu.

Durant aquest temps hi ha hagut una bicefàlia entre els comissaris Joan Carles Molinero i Miquel Esquius, sota el comandament del nou director general de la Policia, Andreu Martínez.

Informa:ELNACIONAL:CAT (10-7-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153080