MIQUEL ESQUIUS, NOU CAP DELS MOSSOS

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha nomenat el comissari Miquel Esquius com a nou cap dels Mossos d'Esquadra. A les 20.30 h es presentarà als comissaris al Complex Egara.

Buch busca adaptar el cos "als nous reptes de la societat catalana". Esquius pertany a la segona promoció dels Mossos, ha estat els últims mesos cap de la comissaria de Coordinació Territorial i abans va ser cap de Mobilitat de trànsit i formava part de la prefectura. "Fàcil no ha estat", ha dit Buch quan se li ha preguntat per què s'ha trigat tant.

Miquel Esquius ha agraït "la confiança" que se li ha encomanat. "Accepto el càrrec per un sentit de la responsabilitat i espero estar-ne al nivell", ha dit el nou cap dels Mossos.

"El meu repte és treballar per la seguretat i els ciutadans del país", ha dit, "amb coordinació amb les altres forces de seguretat de l'Estat", ha afegit Esquius. "Em sento hereu dels caps dels Mossos d'Esquadra", ha dit Esquius anomenant tots els seus predecessors.

Buch pren aquesta decisió després d'acceptar la renúncia de Ferran López, que va fer les funcions del cap dels Mossos després que el 155 apartés el major, Josep Lluís Trapero. López va posar el seu càrrec a disposició del conseller el 4 de juny, poc després del nomenament del nou Govern, i 10 dies més tard va acceptar la seva renúncia sense nomenar cap relleu.

Durant aquest temps hi ha hagut una bicefàlia entre els comissaris Joan Carles Molinero i Miquel Esquius, sota el comandament del nou director general de la Policia, Andreu Martínez.

Informa:ELNACIONAL:CAT (10-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878680