BORRELL DEFENSARÀ LA IMMUNITAT DE LLARENA A BÈLGICA

El ministre d'Afers Exteriors, la UE i Cooperació, Josep Borrell, ha donat instruccions a l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Cecilia Yuste, perquè demani al Govern belga que comparegui en la causa oberta en aquest país contra el jutge Pablo Llarena i defensi la immunitat de jurisdicció d'Espanya i del mateix magistrat.

Segons han informat Europa Press fonts Exteriors, d'aquesta forma, Borrell ha donat curs a la petició que li ha fet el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGJP), Carlos Lesmes.

Lesmes s'ha dirigit per escrit a Borrell i a la ministra de Justícia, Dolores Delgado, per demanar-los que realitzin "les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l'acció de l'Estat" i del jutge d'instrucció del procés independentista, Pablo Llarena, davant de la demanda civil presentada a Bèlgica per l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i quatre exconsellers a l'estranger contra el jutge de l'alt tribunal.

En concret, ha demanat a l'Executiu que "conforme a la pràctica processal belga" requereixi Bèlgica que comparegui davant dels seus propis tribunals en defensa de "la immunitat de jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem demandat".

El Govern donarà curs a la petició de Lesmes amb una "nota verbal", que és la forma habitual de comunicació dels ambaixadors amb els Governs dels països davant dels quals estan acreditats.

De moment no està prevista cap conversa sobre aquest assumpte del ministre Borrell amb el seu homòleg belga, Didier Reynders. No obstant això, ambdós estaran demà a Brussel·les, on se celebra la Cimera de l'OTAN que durarà fins dijous.

Informa:ELNACIONAL:CAT (10-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937721