EL DIPUTAT " TEMPORAL": L'ÚLTIM " LLARENAZO" PER FORÇAR LA LLEI

L’endemà de la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez, l’endemà del restabliment de les relacions bilaterals entre els governs català i espanyol, el jutge Pablo Llarena ha tornat a intervenir en l’escenari polític. Casual o no, el magistrat del Tribunal Suprem ha suspès les funcions de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez com a diputats. Els deixa sense sou, però també sense vot. I fins i tot s’inventa una figura nova, la del diputat “temporal”.

En la seva interlocutòria, el jutge Pablo Llarena assenyala que, per no alterar les majories a la cambra, “no existeix impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si tal decisió es contemplés pel Parlament”.

Aquesta figura d’un diputat que assumeix “temporalment” els càrrecs i funcions no està contemplada pel reglament del Parlament, ni a la LOREG, ni enlloc. Fonts de la Mesa de la cambra denuncien que aquesta previsió “no té cap base”, perquè seria com “nomenar diputats provisionals”, i no simplement delegar el vot com fins ara feien. El magistrat parla d'exercir els drets "de manera plena".

L'embolic jurídic és important. Si bé no ho especifica, això molt problablement suposaria que altres integrants de la candidatura ―els següents de les llistes electorals― assumissin l’acta dels diputats processats, una acta que és personal i intransferible i a la qual només hi poden renunciar ells, no el grup. En cas de renúncia a aquesta acta "temporal", presentada a la Mesa, s’hauria de córrer de nou la llista, impedint als diputats suspesos recuperar-la.

Per altra banda, si els diputats processats decidissin renunciar a la seva acta de forma voluntària en lloc de delegar les funcions temporalment, ja no podrien recuperar el seu escó posteriorment.

Des de JxCat s’ha criticat la “fórmula innovadora” de la suspensió temporal. “No entrarem en aquest joc de despropòsits”, ha assegurat la seva portaveu, Gemma Geis, aquest dimarts a la tarda. La portaveu d’ERC, Anna Caula, ha demanat temps per analitzar aquests “elements”.

 

És aplicable la suspensió?

 

El jutge Llarena s’aferra a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que preveu la suspensió automàtica de les funcions amb una interlocutòria de processament en ferm i amb una presó provisional decretada “per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus o rebels”. Entre els juristes es planteja una pregunta: és aplicable en aquest cas?

“La norma es refereix a subjectes integrats en bandes armades o que hi estan relacionats, o que són terroristes o rebels ells mateixos”, recorda Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal, en un article a El Nacional. En aquest sentit, el jurista arriba a la conclusió que “si s’aplica la llei, llei prou maltractada fins ara per qui més i millor l’hauria d’aplicar i garantir, la resposta ha de ser negativa: no pot tenir lloc cap suspensió”.

En els mateixos termes s’ha pronunciat l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que assenyala que “només és aplicable en supòsits de terrorisme”, que “requereix no només ordre de presó, sinó també situació de presó”, i que el processament no pot considerar-se ferm “si encara pot ser recorregut per alguna part”.

I el mateix Tribunal Constitucional va situar en els seus termes l’aplicació d’aquest precepte: “Per definició, la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit d’ús legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional”.

Però aquest no és l’únic debat legal obert. El reglament del Parlament no preveu aquest supòsit, i deixa la suspensió d’un diputat en mans del ple de la cambra. Segons l’article 25 de la norma, els diputats poden ser suspesos per l’hemicicle “si és ferma l’acta de processament o d’obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta”. El mateix article assenyala que la votació al ple hauria de venir després d’un dictamen motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats.

 

Responsabilitat cap a la Mesa

 

El jutge del Tribunal Suprem trasllada tota la responsabilitat a la Mesa del Parlament, òrgan al qual comunica la suspensió automàtica dels diputats processats per rebel·lió i a la qual també assenyala el camí de la suspensió “temporal” dels càrrecs i funcions d’aquests parlamentaris. Novament, la Mesa del Parlament es troba en una cruïlla: acatar el que diu la justícia espanyola o optar per la desobediència.

Fins al moment, la Mesa, amb el president Roger Torrent, ha evitat tot risc penal durant la legislatura. Així es va veure quan van plantejar-se les investidures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Aquest fet ha generat friccions entre JxCat i la CUP per una banda, i ERC per l’altra.

L’independentisme ara està acabant d’analitzar la interlocutòria de Llarena per traçar el camí a seguir. Amb diferents intensitats, tant JxCat, com ERC, com la CUP han plantejat la necessitat de defensar els drets polítics dels diputats suspesos. Està previst que tot plegat s’abordi en la reunió de la Mesa d’aquest dijous al matí.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937404