EL DIPUTAT " TEMPORAL": L'ÚLTIM " LLARENAZO" PER FORÇAR LA LLEI

L’endemà de la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez, l’endemà del restabliment de les relacions bilaterals entre els governs català i espanyol, el jutge Pablo Llarena ha tornat a intervenir en l’escenari polític. Casual o no, el magistrat del Tribunal Suprem ha suspès les funcions de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez com a diputats. Els deixa sense sou, però també sense vot. I fins i tot s’inventa una figura nova, la del diputat “temporal”.

En la seva interlocutòria, el jutge Pablo Llarena assenyala que, per no alterar les majories a la cambra, “no existeix impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si tal decisió es contemplés pel Parlament”.

Aquesta figura d’un diputat que assumeix “temporalment” els càrrecs i funcions no està contemplada pel reglament del Parlament, ni a la LOREG, ni enlloc. Fonts de la Mesa de la cambra denuncien que aquesta previsió “no té cap base”, perquè seria com “nomenar diputats provisionals”, i no simplement delegar el vot com fins ara feien. El magistrat parla d'exercir els drets "de manera plena".

L'embolic jurídic és important. Si bé no ho especifica, això molt problablement suposaria que altres integrants de la candidatura ―els següents de les llistes electorals― assumissin l’acta dels diputats processats, una acta que és personal i intransferible i a la qual només hi poden renunciar ells, no el grup. En cas de renúncia a aquesta acta "temporal", presentada a la Mesa, s’hauria de córrer de nou la llista, impedint als diputats suspesos recuperar-la.

Per altra banda, si els diputats processats decidissin renunciar a la seva acta de forma voluntària en lloc de delegar les funcions temporalment, ja no podrien recuperar el seu escó posteriorment.

Des de JxCat s’ha criticat la “fórmula innovadora” de la suspensió temporal. “No entrarem en aquest joc de despropòsits”, ha assegurat la seva portaveu, Gemma Geis, aquest dimarts a la tarda. La portaveu d’ERC, Anna Caula, ha demanat temps per analitzar aquests “elements”.

 

És aplicable la suspensió?

 

El jutge Llarena s’aferra a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que preveu la suspensió automàtica de les funcions amb una interlocutòria de processament en ferm i amb una presó provisional decretada “per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus o rebels”. Entre els juristes es planteja una pregunta: és aplicable en aquest cas?

“La norma es refereix a subjectes integrats en bandes armades o que hi estan relacionats, o que són terroristes o rebels ells mateixos”, recorda Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal, en un article a El Nacional. En aquest sentit, el jurista arriba a la conclusió que “si s’aplica la llei, llei prou maltractada fins ara per qui més i millor l’hauria d’aplicar i garantir, la resposta ha de ser negativa: no pot tenir lloc cap suspensió”.

En els mateixos termes s’ha pronunciat l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que assenyala que “només és aplicable en supòsits de terrorisme”, que “requereix no només ordre de presó, sinó també situació de presó”, i que el processament no pot considerar-se ferm “si encara pot ser recorregut per alguna part”.

I el mateix Tribunal Constitucional va situar en els seus termes l’aplicació d’aquest precepte: “Per definició, la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit d’ús legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional”.

Però aquest no és l’únic debat legal obert. El reglament del Parlament no preveu aquest supòsit, i deixa la suspensió d’un diputat en mans del ple de la cambra. Segons l’article 25 de la norma, els diputats poden ser suspesos per l’hemicicle “si és ferma l’acta de processament o d’obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta”. El mateix article assenyala que la votació al ple hauria de venir després d’un dictamen motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats.

 

Responsabilitat cap a la Mesa

 

El jutge del Tribunal Suprem trasllada tota la responsabilitat a la Mesa del Parlament, òrgan al qual comunica la suspensió automàtica dels diputats processats per rebel·lió i a la qual també assenyala el camí de la suspensió “temporal” dels càrrecs i funcions d’aquests parlamentaris. Novament, la Mesa del Parlament es troba en una cruïlla: acatar el que diu la justícia espanyola o optar per la desobediència.

Fins al moment, la Mesa, amb el president Roger Torrent, ha evitat tot risc penal durant la legislatura. Així es va veure quan van plantejar-se les investidures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Aquest fet ha generat friccions entre JxCat i la CUP per una banda, i ERC per l’altra.

L’independentisme ara està acabant d’analitzar la interlocutòria de Llarena per traçar el camí a seguir. Amb diferents intensitats, tant JxCat, com ERC, com la CUP han plantejat la necessitat de defensar els drets polítics dels diputats suspesos. Està previst que tot plegat s’abordi en la reunió de la Mesa d’aquest dijous al matí.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-7-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153065