TORRA ARRIBA A ESCÒCIA EN PLENA CRISI DEL BREXIT A LONDRES

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’entrevista avui amb la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, enmig d’una crisi sense precedents a Londres pels plans sobre com aplicar el Brexit. Torra es reunirà també amb la consellera Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia i que a final de mes ha de comparèixer davant el jutge per atendre una euroordre emesa per Espanya.

Sturgeon rebrà Torra a la residència oficial de Bute House. La visita del president arriba en un moment molt especial, atès que l’executiu escocès estudia la possibilitat de fer un segon referèndum d’independència vinculat a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, amb el Brexit.

La proposta d’un nou referèndum coincideix amb una crisi enorme al govern de Londres: aquestes últimes hores han dimitit el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson, i el responsable de les negociacions amb la Unió Europea, David Davis. El temps de negociació entre el Regne Unit i la Unió Europea es va escurçant sense que hi hagi cap mena d’acord. L’última proposta de la primera ministra, Theresa May, ha estat la de crear un espai comú de comerç entre el Regne Unit i la UE, proposta que no ha agradat els partidaris d’un Brexit dur.

 

Aquest estiu, els independentistes escocesos han començat una campanya que hauria de desembocar en la convocatòria d’un segon referèndum d’independència el primer de febrer del 2021, després del Brexit. Han aprofitat la presentació d’un gran informe econòmic sobre el creixement del país, encarregat per l’SNP, per proposar de reprendre el debat independentista. Segons els mitjans escocesos, Sturgeon esperarà a veure com acaba el Brexit per suggerir aleshores un segon referèndum d’independència per a Escòcia, que a les xarxes ja ha estat batejat com a ‘indyref2’.

La recerca, dirigida per Andrew Wilson, dibuixa la hipòtesi d’una Escòcia independent i respon quin en seria el futur en aquestes condicions. En la presentació, Sturgeon va dir que en el primer referèndum havia guanyat la por d’un futur incert, però que ara la por era restar en un Regne Unit fora de la Unió Europea. Tanmateix, sembla que el govern escocès no convocarà formalment el segon referèndum fins que el Brexit no sigui complet. Segons Sturgeon, cal aclarir que el futur d’una Escòcia independent il·lusiona la població i que hauria de ser sobre aquesta base, i no sobre la desil·lusió del Brexit, que caldria engegar el nou procés.

Informa:VILAWEB.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937734