EL PSOE I PODEMOS, TAMBÉ CONTRA EL CATALÀ A LES CORTS VALENCIANES

El coneixement del català no serà un requisit per als futurs treballadors de les Corts valencianes després de l’insòlit acord de la mesa del parlament entre els representants del PSPV, Podem, PP i Ciutadans. Compromís s’ha trobat sol i Enric Morera, president de la cambra, s’ha abstingut.

El PSPV i Podem, per argumentar la seva posició, s’excusen dient que en el cas de les Corts hi ha un acord sindical previ que no preveia el requisit. Qualsevol modificació de les condicions de l’oferta pública d’ocupació obligaria a renegociar amb els sindicats, que, d’una altra banda, s’han declarat majoritàriament favorables a la inclusió de la competència lingüística en la funció pública, però que, en canvi, hi manifesten més recels quan s’ha d’aplicar per a places concretes.

La junta de personal de la institució es va manifestar en contra d’incloure la llengua com a condició necessària per a optar a les places d’administració a cobrir, que són una trentena. Finalment, conèixer el català només serà un mèrit.

Informa:VILAWEB.CAT (11-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878586