TORRA NO ACCEPTA LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS I NO DEMANARÀ QUE DEIXIN L'ACTA

Quim Torra ha deixat clar que no pot acceptar la interlocutòria del Suprem que suspèn com a diputats Puigdemont i els presos polítics. Ho ha asseverat des d'Edimburg, després de reunir-se amb l'exconsellera Clara Ponsatí, des d'on ha recordat que, quan va prendre possessió del càrrec de president, va avisar que "només reconeixia la sobirania del Parlament", la qual considera atacada ara pel Suprem.

La suspensió dels diputats ha obert un debat en l'independentisme de si s'ha d'acatar la decisió, davant el qual el cap de l'executiu català considera que "és el Parlament qui ha de respondre de manera col·lectiva" en defensa de la seva sobirania. "No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta", ha afegit, després d'insistir que no pot acceptar la suspensió, ja que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. Les declaracions del president arriben després que Junts per Catalunya i ERC no hagin aclarit com ha de procedir la cambra catalana. Els primers sí van deixar clar que la seva aposta era sotmetre la suspensió a la votació del ple, mentre que els republicans van demanar temps per estudiar la resolució del Suprem.

 

Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és "indecent" i que es torna a veure "com la separació de poders és un mite a Espanya". La lluita de l'independentisme, ha dit el president, és "contra el conjunt dels poders estatals"

 

Crida a la implicació europea

 

Igualment, Torra ha asseverat que la repressió de l'Estat contra Catalunya és una qüestió que mereix implicació europea. Segons ha reclamat, la comunitat internacional s'ha d'implicar davant la "infracció dels drets humans" que està tenint lloc, ja que el procés català ja no és "només un conflicte nacional, sinó de drets democràtics".

El president de la Generalitat ha denunciat que s'estan permetent "revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum. "Poden imaginar la reina del Regne Unit adreçant-se al poble escocès justificant la violència de l'1-O?", ha demanat, i ha reivindicat que el dret a decidir no va contra ningú, ja que "el dret a l'autodeterminació és col·lectiu per definició".

 

Els "mateixos drets" que la resta d'europeus

 

Torra ha reivindicat que els catalans volen tenir les "mateixes solucions i propostes" que la resta d'europeus, com ara els escocesos. "Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus? Som menys europeus? Tenim menys drets que ells?", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar. "Es poden imaginar els polítics escocesos empresonats només per haver permès que el poble escocès anés a votar?", ha preguntat.

En tot cas, ha negat que estigui negociant la situació dels presos i exiliats amb l'Estat, ja que aquesta qüestió, afirma, no es negocia: "Qui té el problema és la justícia espanyola". Ha insistit que dirigents com Ponsatí estan perseguits "per defensar que cada català tingués dret a votar l'1-O", i fins i tot es va perseguir el color groc al carrer. Escòcia, ha afegit Torra, és el "millor exemple que el conflicte es pot resoldre votant".

 

"L’única solució passa per votar"

 

La reunió amb Pedro Sánchez, ha dit Torra, va ser "sincera" i va servir per compartir que s'està davant d'un conflicte polític que refereix d'una resolució a partir d'un tracte bilateral. A partir d'aquesta diagnosi, ha precisat, van constatar que els seus respectius projectes polítics són totalment "allunyats" perquè el Govern parteix de l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació -el "gran elefant", ha dit Torra- i Sánchez de fer complir la Constitució i les lleis. "Demano que sigui capaç de donar-nos una resposta política. L'única solució passa per votar", ha sentenciat.

En tot cas, Torra ha insistit que espera conèixer la "proposta política" que té el govern d'Espanya per a Catalunya i ha demanat tenir el "màxim d'intel·ligència col·lectiva". Amb tot, mentre hi hagi presos polítics i exiliats, ha advertit, serà "impossible normalitzar" la situació política.

 

Una "pena de mort" per a Ponsatí

 

Ponsatí ha agraït "l'hospitalitat" rebuda per part del poble escocès. El seu advocat, Aamer Anwar, ha advertit que si l'exconsellera tornés a Espanya aniria a la presó i podrien ser vulnerats els seus drets humans. De fet, l'advocat ha recordat que Ponsatí té 61 anys i que una pena de 33 anys de presó per rebel·lió seria per a ella una "pena de mort".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153189