TORRA NO ACCEPTA LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS I NO DEMANARÀ QUE DEIXIN L'ACTA

Quim Torra ha deixat clar que no pot acceptar la interlocutòria del Suprem que suspèn com a diputats Puigdemont i els presos polítics. Ho ha asseverat des d'Edimburg, després de reunir-se amb l'exconsellera Clara Ponsatí, des d'on ha recordat que, quan va prendre possessió del càrrec de president, va avisar que "només reconeixia la sobirania del Parlament", la qual considera atacada ara pel Suprem.

La suspensió dels diputats ha obert un debat en l'independentisme de si s'ha d'acatar la decisió, davant el qual el cap de l'executiu català considera que "és el Parlament qui ha de respondre de manera col·lectiva" en defensa de la seva sobirania. "No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta", ha afegit, després d'insistir que no pot acceptar la suspensió, ja que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. Les declaracions del president arriben després que Junts per Catalunya i ERC no hagin aclarit com ha de procedir la cambra catalana. Els primers sí van deixar clar que la seva aposta era sotmetre la suspensió a la votació del ple, mentre que els republicans van demanar temps per estudiar la resolució del Suprem.

 

Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és "indecent" i que es torna a veure "com la separació de poders és un mite a Espanya". La lluita de l'independentisme, ha dit el president, és "contra el conjunt dels poders estatals"

 

Crida a la implicació europea

 

Igualment, Torra ha asseverat que la repressió de l'Estat contra Catalunya és una qüestió que mereix implicació europea. Segons ha reclamat, la comunitat internacional s'ha d'implicar davant la "infracció dels drets humans" que està tenint lloc, ja que el procés català ja no és "només un conflicte nacional, sinó de drets democràtics".

El president de la Generalitat ha denunciat que s'estan permetent "revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum. "Poden imaginar la reina del Regne Unit adreçant-se al poble escocès justificant la violència de l'1-O?", ha demanat, i ha reivindicat que el dret a decidir no va contra ningú, ja que "el dret a l'autodeterminació és col·lectiu per definició".

 

Els "mateixos drets" que la resta d'europeus

 

Torra ha reivindicat que els catalans volen tenir les "mateixes solucions i propostes" que la resta d'europeus, com ara els escocesos. "Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus? Som menys europeus? Tenim menys drets que ells?", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar. "Es poden imaginar els polítics escocesos empresonats només per haver permès que el poble escocès anés a votar?", ha preguntat.

En tot cas, ha negat que estigui negociant la situació dels presos i exiliats amb l'Estat, ja que aquesta qüestió, afirma, no es negocia: "Qui té el problema és la justícia espanyola". Ha insistit que dirigents com Ponsatí estan perseguits "per defensar que cada català tingués dret a votar l'1-O", i fins i tot es va perseguir el color groc al carrer. Escòcia, ha afegit Torra, és el "millor exemple que el conflicte es pot resoldre votant".

 

"L’única solució passa per votar"

 

La reunió amb Pedro Sánchez, ha dit Torra, va ser "sincera" i va servir per compartir que s'està davant d'un conflicte polític que refereix d'una resolució a partir d'un tracte bilateral. A partir d'aquesta diagnosi, ha precisat, van constatar que els seus respectius projectes polítics són totalment "allunyats" perquè el Govern parteix de l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació -el "gran elefant", ha dit Torra- i Sánchez de fer complir la Constitució i les lleis. "Demano que sigui capaç de donar-nos una resposta política. L'única solució passa per votar", ha sentenciat.

En tot cas, Torra ha insistit que espera conèixer la "proposta política" que té el govern d'Espanya per a Catalunya i ha demanat tenir el "màxim d'intel·ligència col·lectiva". Amb tot, mentre hi hagi presos polítics i exiliats, ha advertit, serà "impossible normalitzar" la situació política.

 

Una "pena de mort" per a Ponsatí

 

Ponsatí ha agraït "l'hospitalitat" rebuda per part del poble escocès. El seu advocat, Aamer Anwar, ha advertit que si l'exconsellera tornés a Espanya aniria a la presó i podrien ser vulnerats els seus drets humans. De fet, l'advocat ha recordat que Ponsatí té 61 anys i que una pena de 33 anys de presó per rebel·lió seria per a ella una "pena de mort".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937740