TORRA NO ACCEPTA LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS I NO DEMANARÀ QUE DEIXIN L'ACTA

Quim Torra ha deixat clar que no pot acceptar la interlocutòria del Suprem que suspèn com a diputats Puigdemont i els presos polítics. Ho ha asseverat des d'Edimburg, després de reunir-se amb l'exconsellera Clara Ponsatí, des d'on ha recordat que, quan va prendre possessió del càrrec de president, va avisar que "només reconeixia la sobirania del Parlament", la qual considera atacada ara pel Suprem.

La suspensió dels diputats ha obert un debat en l'independentisme de si s'ha d'acatar la decisió, davant el qual el cap de l'executiu català considera que "és el Parlament qui ha de respondre de manera col·lectiva" en defensa de la seva sobirania. "No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta", ha afegit, després d'insistir que no pot acceptar la suspensió, ja que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. Les declaracions del president arriben després que Junts per Catalunya i ERC no hagin aclarit com ha de procedir la cambra catalana. Els primers sí van deixar clar que la seva aposta era sotmetre la suspensió a la votació del ple, mentre que els republicans van demanar temps per estudiar la resolució del Suprem.

 

Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és "indecent" i que es torna a veure "com la separació de poders és un mite a Espanya". La lluita de l'independentisme, ha dit el president, és "contra el conjunt dels poders estatals"

 

Crida a la implicació europea

 

Igualment, Torra ha asseverat que la repressió de l'Estat contra Catalunya és una qüestió que mereix implicació europea. Segons ha reclamat, la comunitat internacional s'ha d'implicar davant la "infracció dels drets humans" que està tenint lloc, ja que el procés català ja no és "només un conflicte nacional, sinó de drets democràtics".

El president de la Generalitat ha denunciat que s'estan permetent "revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum. "Poden imaginar la reina del Regne Unit adreçant-se al poble escocès justificant la violència de l'1-O?", ha demanat, i ha reivindicat que el dret a decidir no va contra ningú, ja que "el dret a l'autodeterminació és col·lectiu per definició".

 

Els "mateixos drets" que la resta d'europeus

 

Torra ha reivindicat que els catalans volen tenir les "mateixes solucions i propostes" que la resta d'europeus, com ara els escocesos. "Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus? Som menys europeus? Tenim menys drets que ells?", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar. "Es poden imaginar els polítics escocesos empresonats només per haver permès que el poble escocès anés a votar?", ha preguntat.

En tot cas, ha negat que estigui negociant la situació dels presos i exiliats amb l'Estat, ja que aquesta qüestió, afirma, no es negocia: "Qui té el problema és la justícia espanyola". Ha insistit que dirigents com Ponsatí estan perseguits "per defensar que cada català tingués dret a votar l'1-O", i fins i tot es va perseguir el color groc al carrer. Escòcia, ha afegit Torra, és el "millor exemple que el conflicte es pot resoldre votant".

 

"L’única solució passa per votar"

 

La reunió amb Pedro Sánchez, ha dit Torra, va ser "sincera" i va servir per compartir que s'està davant d'un conflicte polític que refereix d'una resolució a partir d'un tracte bilateral. A partir d'aquesta diagnosi, ha precisat, van constatar que els seus respectius projectes polítics són totalment "allunyats" perquè el Govern parteix de l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació -el "gran elefant", ha dit Torra- i Sánchez de fer complir la Constitució i les lleis. "Demano que sigui capaç de donar-nos una resposta política. L'única solució passa per votar", ha sentenciat.

En tot cas, Torra ha insistit que espera conèixer la "proposta política" que té el govern d'Espanya per a Catalunya i ha demanat tenir el "màxim d'intel·ligència col·lectiva". Amb tot, mentre hi hagi presos polítics i exiliats, ha advertit, serà "impossible normalitzar" la situació política.

 

Una "pena de mort" per a Ponsatí

 

Ponsatí ha agraït "l'hospitalitat" rebuda per part del poble escocès. El seu advocat, Aamer Anwar, ha advertit que si l'exconsellera tornés a Espanya aniria a la presó i podrien ser vulnerats els seus drets humans. De fet, l'advocat ha recordat que Ponsatí té 61 anys i que una pena de 33 anys de presó per rebel·lió seria per a ella una "pena de mort".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878672