CENTENARS DE PERSONES REBEN FORN, RULL I TURULL A LA PRESÓ DE LLEDONERS

“Continuen essent presos polítics però tots prop de casa”. Aquesta és una de les lectures ‘positives’ que en feia una senyora, amb samarreta groga, de l’arribada dels consellers Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, a la presó de Lledoners, Sant Joan de Vilatorrada. Una arribada que completa el grapat de presos polítics processats pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que en la darrera setmana han estat traslladats de presons espanyoles a garjoles catalanes.

Cap a les 13 hores, Forn, Rull i Turull han arribat en dues furgonetes -vermella i blanca- al modern centre de Lledoners, on fa una setmana ja hi són el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Raül Romeva i els líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Han arribat seguint un periple obligat pel protocol penitenciari, passant per tres centres penitenciaris abans de l’arribada. Sis cents quilòmetres en dos dies. “A Madrid s’ha de ser valent per complir la llei”, diuen des del departament de Justícia que destaquen que les autoritats espanyoles no han volgut fer cap gest que trenqui el reglament no fos cas que la caverna mediàtica embogís. Els vehicles els han desencotxat en el mòdul d'ingressos de la presó directament per tramitar la seva entrada al nou centre penitenciari.

Els consellers han estat rebuts per una catifa de llaços grocs pintats a la calçada de la carretera d’accés, flanquejada per llaços grocs a banda i banda i per uns centenars de persones convocats pels CDR que els han aclamat en arribar. els familiars i amics dels presos també s'hi han concentrat. De fet, ni han pogut ni fer fotos en esmerçar les energies en saltar per fer-se veure al pas de les furgonetes.

Els Mossos han desplegat un ampli dispositiu de control perimetral de la presó i una vigilància exhaustiva d’accés als voltants del centre penitenciari. La policia ha identificat a algun concentrat per córrer davant el cordó de seguretat. Els manifestants també han cridat als agents: "El vostre conseller és a la presó!", per retreure'ls la seva actitud de control als que s'havien aplegat per expressar-li la seva solidaritat.

Tot i la proximitat amb les famílies, la demanda per la injustícia que suposa la presó preventiva dels polítics independentistes continua. A les set del vespre hi ha convocada una manifestació als voltants de la presó, impulsada per Òmnium i ANC, per exigir l’alliberament dels presos. Demà rebran la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, farà el traspàs de carteres amb Forn. La paradoxa, però continua. Les claus de la presó les té la Generalitat, amb un Govern que serà carceller a contracor, però carceller.

Informa:ELMON.CAT (11-8-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937380