CENTENARS DE PERSONES REBEN FORN, RULL I TURULL A LA PRESÓ DE LLEDONERS

“Continuen essent presos polítics però tots prop de casa”. Aquesta és una de les lectures ‘positives’ que en feia una senyora, amb samarreta groga, de l’arribada dels consellers Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, a la presó de Lledoners, Sant Joan de Vilatorrada. Una arribada que completa el grapat de presos polítics processats pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que en la darrera setmana han estat traslladats de presons espanyoles a garjoles catalanes.

Cap a les 13 hores, Forn, Rull i Turull han arribat en dues furgonetes -vermella i blanca- al modern centre de Lledoners, on fa una setmana ja hi són el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Raül Romeva i els líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Han arribat seguint un periple obligat pel protocol penitenciari, passant per tres centres penitenciaris abans de l’arribada. Sis cents quilòmetres en dos dies. “A Madrid s’ha de ser valent per complir la llei”, diuen des del departament de Justícia que destaquen que les autoritats espanyoles no han volgut fer cap gest que trenqui el reglament no fos cas que la caverna mediàtica embogís. Els vehicles els han desencotxat en el mòdul d'ingressos de la presó directament per tramitar la seva entrada al nou centre penitenciari.

Els consellers han estat rebuts per una catifa de llaços grocs pintats a la calçada de la carretera d’accés, flanquejada per llaços grocs a banda i banda i per uns centenars de persones convocats pels CDR que els han aclamat en arribar. els familiars i amics dels presos també s'hi han concentrat. De fet, ni han pogut ni fer fotos en esmerçar les energies en saltar per fer-se veure al pas de les furgonetes.

Els Mossos han desplegat un ampli dispositiu de control perimetral de la presó i una vigilància exhaustiva d’accés als voltants del centre penitenciari. La policia ha identificat a algun concentrat per córrer davant el cordó de seguretat. Els manifestants també han cridat als agents: "El vostre conseller és a la presó!", per retreure'ls la seva actitud de control als que s'havien aplegat per expressar-li la seva solidaritat.

Tot i la proximitat amb les famílies, la demanda per la injustícia que suposa la presó preventiva dels polítics independentistes continua. A les set del vespre hi ha convocada una manifestació als voltants de la presó, impulsada per Òmnium i ANC, per exigir l’alliberament dels presos. Demà rebran la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, farà el traspàs de carteres amb Forn. La paradoxa, però continua. Les claus de la presó les té la Generalitat, amb un Govern que serà carceller a contracor, però carceller.

Informa:ELMON.CAT (11-8-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878720