EL TSJC ADMET A TRÀMIT UNA DEMANDA DE RETIRADA DE LLAÇOS GROCS DE LA GENERALITAT

Nou front judicial en el procés sobiranista. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit una demanda de retirada dels “llaços grocs i propaganda política” de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya presentada per l’associació Aixeca’t-Levántate. La demanda tramitada per la Sala Contenciós Administratiu sol·licita la “protecció dels drets i llibertats fonamentals” i està dirigida contra el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i tot el Govern de la Generalitat.

Segons ha explicat la mateixa entitat a través d’un comunicat, reclamen que s’obligui a “retirar tots els llaços grocs i propaganda política a favor dels polítics empresonats i contra el 155, existents als edificis dependents de la Generalitat de Catalunya, sense excepció, per vulnerar els drets dels ciutadans pel que fa a la llibertat ideològica i al dret a la igualtat i a rebre informació veraç, drets que es troben reconeguts a la Constitució”.

El TSJC, en la seva primera resolució, ha requerit a la Generalitat de Catalunya per tal que es personi en el procediment i, en el termini màxim de cinc dies, remeti l'expedient acompanyat dels informes i dades que estimi procedents. A més, el TSJC haurà de pronunciar-se en breu, atès que s'ha formulat també una petició de mesures cautelars per a què, de forma immediata, s'obligui a la Generalitat de Catalunya a “retirar tota simbologia, propaganda i manifestacions de signe polític o ideològic independentista dels edificis públics i pàgines web de la Generalitat de Catalunya i es prohibeixi l'exhibició de tota simbologia i propaganda als seus treballadors i càrrecs durant l'exercici de les seves funcions”

.

Així mateix, l’associació demandant Aixeca’t considera que la “Generalitat de Catalunya viola els drets dels ciutadans catalans i, a més a més, vulnera el deure que com a Administració té de servir amb objectivitat, imparcialitat i neutralitat política a tots els ciutadans”. “La Generalitat s’ha apropiat dels espais on s'exerceix i manifesta el poder públic mitjançant una ideologia política, i així projectar la idea que l'Administració pública a Catalunya pertany, amb unanimitat no discutida, a un sol grup d'opinió i relegar els altres ciutadans a una posició subalterna, com una forma de violència que atemoreix, sotmet i coacciona al ciutadà discrepant”, al·lega l’entitat.

Informa:ELMON.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937019