LES CONFIDÈNCIES DE CORINA SOBRE JUAN CARLOS I POSA EN EVIDÈNCIA UN COP MÉS LA IMPUNITAT DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

La filtració d'uns àudios de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en què implica Juan Carlos I en operacions econòmiques irregulars deixa al descobert, un cop més, la impunitat de la monarquia a Espanya.
Segons la informació que publiquen aquest dimecres El Español i Ok Diario , Juan Carlos I va utilitzar Corinna com a testaferro per ocultar patrimoni i propietats a l'estranger. Així ho va explicar l'empresaria al comissari José Manuel Villarejo, ara en presó preventiva, en una conversa a Londres l'any 2015 que ara s'ha filtrat.

En els àudios, l'empresaria i assesora d'Alberto de Mónaco assegura que Juan Carlos I, a través del seu advocat suís, creava "estructures" opaques i posava propietats al seu nom que després li reclamava.

"Regals enverinats"

 

Serien diverses propietats al Marroc i altres llocs fora d'Espanya, unes propietats que després de la ruptura de la relació, el rei Joan Carles li estaria reclamant. "Et lleves un dia i tens una propietat a Marrakech i ell et diu "dona-me-la", però si ho faig, és blanqueig. Jo no la utilitzo... És un regal enverinat", lamenta.

La trobada entre Corinna i el comissari Villarejo la va propiciar l'empresari Juan Villalonga, que va assistir a la reunió en qualitat d'amic personal de tots dos.

"Jo en aquest moment estic entre l'espasa i la paret i en un lloc molt dur. Hi ha coses que jo no he volgut i me les han posat. No perquè m'estimi molt, sinó perquè sóc resident a Mònaco i llavors no tinc problema de declarar el patrimoni", sentencia en les gravacions.

 

El director del CNI estaria implicat

 

Corinna també desvela que Juan Carlos I va repatriar diners fent servir l'amnistia fiscal del 2012 impulsada pel govern de Rajoy i que va posar comptes de bancs de Suïssa a nom del seu cosí Álvaro de Orleans y Borbón.

Tanmateix, detalla el presumpte operatiu per ocultar el patrimoni de Juan Carlos I i afirma que pateix pressions per posar-les, de nou, a terceres persones properes al monarca. Segons explica en les gravacions, el Centre Nacional d'Intel·ligència estaria en el focus de les pressions. Concretament apunta al director del servei secret espanyol, el general Fèlix Sanz Roldán. "El CNI ha amenaçat la meva vida i la dels meus fills. Això el rei ho sabia abans. Ell ha estat el motor", sentencia Corinna.

Informa:DIRECTE.CAT (11-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937125