TORRA I STURGEON COINCIDEIXEN QUE EL CONFLICTE S'HA DE TANCAR AMB UN REFERÈNDUM

El president Quim Torra i la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'han reunit aquest dimecres a Edimburg, en la primera reunió d'alt nivell entre els dos governs en prop d'una dècada. Torra ha arribat aquesta tarda a la residència de la primera ministra, Bute House, on a la porta l'esperaven un grup de catalans independentistes amb cartells en favor dels presos i estelades. Posteriorment a la trobada, en un comunicat, els dos executius han explicat que s'ha abordat la "difícil situació política de Catalunya" i que han coincidit en que el "futur de Catalunya ha de passar per solucions pacífiques i democràtiques, basades en el diàleg entre els governs espanyol i català, sempre des del respecte al dret a l'autodeterminació".

"Els conflictes vinculats amb l'autodeterminació s'han de resoldre per la via de referèndums democràtics, amb les condicions que acordin les dues parts implicades i amb el reconeixement internacional corresponent", han assegurat en un comunicat enviat per la Generalitat. Així, assenyalen l'experiència del referèndum escocès del 2014 com el "millor exemple" a seguir.

La de Torra i Sturgeon és la primera reunió entre el govern català i l'escocès des que, el 2008, l'aleshores primer ministre Alex Salmond va viatjar a Barcelona per entrevistar-se amb el llavors vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira.

Torra és de viatge oficial a Escòcia, ja que tal com va explicar l'Ara la seva agenda internacional estarà marcada pels exiliats. El president ha acudit a visitar l'exconsellera d'Ensneyament Clara Ponsatí, que es troba a Edimburg pendent de si els tribunals decideixen extraditar-la a Espanya per rebel·lió.

En una roda de premsa aquest dimecres el matí, Torra s'ha mostrat convençut que finalment la justícia escocesa no l'entregarà a l'Estat. "Aquesta extradició la guanyarem i situarà un cop més l'estat espanyol davant del mirall de la seva justícia", ha apuntat. "Us volem a casa i no pararem fins que torneu. Vosaltres tornareu, els presos seran lliures i el nostre poble també. És el nostre desig i hi treballem cada dia", ha afirmat Torra, que ha criticat que la justícia espanyola persegueixi Ponsatí "només per haver permès que els catalans votessin", i ha qüestionat que això hagués pogut passar mai al Regne Unit.

Sobre la suspensió dels diputats processats per rebel·lió que va dictar ahir el jutge Pablo Llarena, el president ha assegurat que no demanarà a cap dels diputats que renunciï a l'acta de parlamentari.

Informa:ARA.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937288