CITEN A DECLARAR COM A INVESTIGATS DOS POLICIES NACIONALS PER LES CÀRREGUES VIOLENTES DE L'1-O A BARCELONA

Nou salt en la investigació de les càrregues policials de l'1-O a Barcelona. El jutge que investiga l'operatiu de la Policia Nacional desplegat pel referèndum a la capital catalana s'havia dedicat en els últims mesos a recopilar les demandes dels diferents denunciants i a prendre'ls declaració, juntament amb altres testimonis. Però ara ha decidit fer un pas més i ha citat a declarar com a investigats dos policies nacionals espanyols pel dispositiu a l'escola Mediterrània del barri de la Barceloneta. "No es pot apreciar la proporcionalitat exigida als agents policials, que no van fer cap intent d'informar, advertir o mediar, com sí que consta que va passar en altres escoles", explica el jutge en la seva providència.

Els dos investigats són el subinspector que estava al càrrec de l'operatiu i un dels agents que hi va participar. En el cas del comandament, el jutge vol interrogar-lo per aclarir "els motius pels quals es va intervenir d'aquesta manera". L'altre agent és l'autor de diversos cops a la cara a alguns votants. En el seu escrit, el jutge destaca que aquest policia va tenir "una actuació especialment greu", amb un estat "d'agitació" i colpejant "amb la seva defensa a la cara persones ja desallotjades".

El jutge ha pres la decisió després de veure els vídeos sobre la càrrega en aquest centre. Explica que les imatges demostren que els agents "es dirigeixen de manera directa cap a la multitud i, sense intercanviar cap paraula, advertència o fer un requeriment, comencen a empènyer les persones concentrades". Segons el magistrat, la càrrega va provocar una "situació violenta, que va augmentant fins al punt de veure persones caient a terra, una amb el cap ensangonat, i un agent pegant amb la defensa a la cara de persones ja desallotjades".

Fins a 22 persones van patir lesions com a conseqüència de la càrrega efectuada pels agents al centre de la Barceloneta i van presentar denúncia pels fets, entre elles la persona que va rebre un cop de porra al cap. "Entre els lesionats cal destacar la presència de persones d'edat avançada (una d'elles de 82 anys) i la necessitat de tractament mèdic en algun dels casos", destaca el jutge en la seva providència.

 


Depurar responsabilitats internament

 

Des del centre per a la defensa dels drets humans Irídia –que porta les querelles de quatre de les persones lesionades a l'escola Mediterrània– demanen al nou govern espanyol que "obri una investigació interna dins del cos". L'advocat Andrés García Berrio assegura que cal "depurar responsabilitats". "No hi ha cap dubte que el dia del referèndum es van produir moltes situacions que excedien el mandat d'ús de la força proporcional que tenen els policies", explica el lletrat.

En el seu escrit, el jutge adverteix que l'ús de la força per part dels cossos de seguretat de l'Estat només és "legítim" quan "existeixi justificació" i es faci de manera "proporcional". "En altres paraules, pot ser constitutiva d'infracció penal aquella actuació policial clarament injustificada i sense cap mena de proporcionalitat".

García Berrio adverteix a més que algunes de les denúncies pels excessos durant l'1-O –que qualifica de "molt greus"– s'han hagut d'arxivar perquè no s'ha pogut identificar els agents responsables. Per això demana que el cos col·labori amb la justícia i que els policies antiavalots vagin identificats amb el número corresponent ben visible, tant per davant com per darrere de l'uniforme.

Aquesta és la primera vegada que dos agents del cos espanyol hauran de comparèixer als jutjats per donar explicacions per l'operatiu policial de l'1-O. Quan va admetre a tràmit la querella, el jutge també va acordar citar a declarar com a testimoni el cap del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, tot i que encara no hi ha data.


Informa:ARA.CAT (11-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878607