CITEN A DECLARAR COM A INVESTIGATS DOS POLICIES NACIONALS PER LES CÀRREGUES VIOLENTES DE L'1-O A BARCELONA

Nou salt en la investigació de les càrregues policials de l'1-O a Barcelona. El jutge que investiga l'operatiu de la Policia Nacional desplegat pel referèndum a la capital catalana s'havia dedicat en els últims mesos a recopilar les demandes dels diferents denunciants i a prendre'ls declaració, juntament amb altres testimonis. Però ara ha decidit fer un pas més i ha citat a declarar com a investigats dos policies nacionals espanyols pel dispositiu a l'escola Mediterrània del barri de la Barceloneta. "No es pot apreciar la proporcionalitat exigida als agents policials, que no van fer cap intent d'informar, advertir o mediar, com sí que consta que va passar en altres escoles", explica el jutge en la seva providència.

Els dos investigats són el subinspector que estava al càrrec de l'operatiu i un dels agents que hi va participar. En el cas del comandament, el jutge vol interrogar-lo per aclarir "els motius pels quals es va intervenir d'aquesta manera". L'altre agent és l'autor de diversos cops a la cara a alguns votants. En el seu escrit, el jutge destaca que aquest policia va tenir "una actuació especialment greu", amb un estat "d'agitació" i colpejant "amb la seva defensa a la cara persones ja desallotjades".

El jutge ha pres la decisió després de veure els vídeos sobre la càrrega en aquest centre. Explica que les imatges demostren que els agents "es dirigeixen de manera directa cap a la multitud i, sense intercanviar cap paraula, advertència o fer un requeriment, comencen a empènyer les persones concentrades". Segons el magistrat, la càrrega va provocar una "situació violenta, que va augmentant fins al punt de veure persones caient a terra, una amb el cap ensangonat, i un agent pegant amb la defensa a la cara de persones ja desallotjades".

Fins a 22 persones van patir lesions com a conseqüència de la càrrega efectuada pels agents al centre de la Barceloneta i van presentar denúncia pels fets, entre elles la persona que va rebre un cop de porra al cap. "Entre els lesionats cal destacar la presència de persones d'edat avançada (una d'elles de 82 anys) i la necessitat de tractament mèdic en algun dels casos", destaca el jutge en la seva providència.

 


Depurar responsabilitats internament

 

Des del centre per a la defensa dels drets humans Irídia –que porta les querelles de quatre de les persones lesionades a l'escola Mediterrània– demanen al nou govern espanyol que "obri una investigació interna dins del cos". L'advocat Andrés García Berrio assegura que cal "depurar responsabilitats". "No hi ha cap dubte que el dia del referèndum es van produir moltes situacions que excedien el mandat d'ús de la força proporcional que tenen els policies", explica el lletrat.

En el seu escrit, el jutge adverteix que l'ús de la força per part dels cossos de seguretat de l'Estat només és "legítim" quan "existeixi justificació" i es faci de manera "proporcional". "En altres paraules, pot ser constitutiva d'infracció penal aquella actuació policial clarament injustificada i sense cap mena de proporcionalitat".

García Berrio adverteix a més que algunes de les denúncies pels excessos durant l'1-O –que qualifica de "molt greus"– s'han hagut d'arxivar perquè no s'ha pogut identificar els agents responsables. Per això demana que el cos col·labori amb la justícia i que els policies antiavalots vagin identificats amb el número corresponent ben visible, tant per davant com per darrere de l'uniforme.

Aquesta és la primera vegada que dos agents del cos espanyol hauran de comparèixer als jutjats per donar explicacions per l'operatiu policial de l'1-O. Quan va admetre a tràmit la querella, el jutge també va acordar citar a declarar com a testimoni el cap del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, tot i que encara no hi ha data.


Informa:ARA.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937022