EL SOBIRANISME ES MOBILITZA PER TURULL, RULL I FORN: " LLIUTAREM FINS QUE SIGUEU LLIURES "

En un acte en què a cada proclama s'han sentit els cops i crits des de dins de la presó com a resposta, s'ha demanat de nou la llibertat dels presos polítics i que el Parlament no cedeixi a les demandes de Llarena perquè els retirin l'acta de diputats. L'acte s'ha fet davant la presó de Lledoners a les set de la tarda, després que els presos haguessin arribat a aquesta presó al migdia.

"La reivindicació permanent mostra la determinació d'un poble que lluita pels seus propis drets", ha dit Laura Masvidal obrint el manifest que ha llegit conjuntament amb les dones de Jordi Turull i Josep Rull. "L'acostament no és cap privilegi, no és el nostre objectiu. Els volem a casa, no a prop de casa", han proclamat en nom de totes les famílies de presos i exiliats.

Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural, ha denunciat que "les estructures de l'Estat segueixen aplicant de forma implacable la suspensió de la democràcia". "Al govern del PSOE li hem de dir que ja no pot mirar cap a una altra banda, l'únic gest que ens val és l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. El govern espanyol pot acabar amb la repressió si ho vol".

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, ha dit que "l'estat espanyol acabarà sentint vergonya de tot el que ha fet" i que "tindran la derrota política". "Lluitarem fins que siguem tots lliures i fins a veure la República catalana", ha conclòs.

La dona del temps Míriam Santamaria ha presentat l'acte amb un manifest demanant "llibertat immediata" i deixant clar que "l'acostament no és cap gest polític sinó una obligació legal".

"No ens aturarem fins a aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats", ha acabat el manifest donant veu a tots els partits polítics.

"Aquests murs empresonen idees", ha dit Eduard Pujol, de Junts per Catalunya. "La llibertat és un gelat a la plaça porxada, un cafè a la Fonda Europa de Granollers i les havaneres de Calella", ha rubricat el portaveu parlamentari.

El diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana al Parlament, Gerard Gómez del Moral, ha cridat: "No pararem fins que siguin lliures". L'estat espanyol ha intentat suspendre la democràcia", ha dit Gerard Gómez i ha recordat la proclama d'Oriol Junqueras: "Fins a la victòria sempre".

 

Maria Sirvent, de la CUP, ha demanat "l'alliberament social i nacional del nostre poble".

 

L'acte d'avui ha estat diferent, davant el caos que es va originar la setmana passada. S'ha fet a uns camps segats de darrere de la presó, al turó de Torres de Bages. L'accés a Lledoners, completament tancat, perquè el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, poguessin entrar sense grans estridències i, en el cas de Buch, poder fer el traspàs amb Joaquim Forn, a qui succeeix a la conselleria.

A la concentració hi han assistit, del PDeCAT, la coordinadora general, Marta Pascal; el coordinador organitzatiu, David Bonvehí; i la portaveu, Maria Senserrich. També hi han anat altres membres de l'executiva. Per part d'ERC, el diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana al Parlament, Gerard Gómez del Moral; la diputada i secretària quarta de la Mesa del Parlament, Adriana Delgado; els diputats, Francesc Viaplana i Titón Laïlla; i el senador Xavi Castellana. I de la CUP ha vingut la diputada Maria Sirvent.

Al vespre hi h hagut una manifestació a Barcelona a favor dels presos que ha recorregut la via Laietana i la plaça deSant Jaume.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-7-2018)

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878618