EL SÍNDIC DE GREUGES VEU " INAPLICABLE " LA SUSPENSIÓ DECLARADA PER LLARENA

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha carregat aquest dimecres contra la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que suspèn de les seves funcions polítiques als diputats processats pel cas de l’1-O. En una roda de premsa convocada expressament per donar a conèixer el seu posicionament, Ribó ha considerat que la mesura decretada “és inaplicable” si es vol seguir la doctrina del TC i del propi Suprem. Per al Síndic, s’està intentat aplicar un article de la Llei d’enjudiciament criminal que hauria de comportar “un ús d’armes o explosius que no s’ha produït”. “Per tant, no hi ha lloc a una aplicació immediata de la interlocutòria”, ha assegurat.

En aquest mateix sentit, Ribó ha considerat que la directriu dictada per Llarena “afecta directament al dret de participació i representació” dels diputats. i és per això que ha recomanat als afectats que presentin tants recursos com puguin contra la mesura. “Els diputats poden recórrer a totes les instancies jurisdiccionals, incloent l’empara al Tribunal Constitucional”, ha sentenciat.

I és que per al Síndic, la suspensió que planteja el jutge “envaeix un cop més potestats legislatives, extralimita les funcions del Suprem, i a més desvirtuant resultats electorals i amb serioses dificultats d’aplicació efectiva”. “Una mesura així pot tenir efecte en el joc de majories i pot desvirtuar el que la ciutadania va expressar amb el seu vot”, ha alertat.

És per això que veu molt complicat que “cap junta electoral lliuri actes provisionals de diputat”. “És sorprenent, aquesta figura”, ha qualificat. I és que Ribó considera que “els diputats provisionals no existeixen i la suspensió que es pot argumentar així és inviable”. Per a ell, “mai una mesura cautelar pot entrar sobre el fons i per temps indefinit”, i en aquest cas, Llarena podria estar intentat fer això, segons el Síndic.

Per últim, Ribó creu que les mesures dictades per Llarena van “directament en contra de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, quan diu que cap sentència judicial no pot alterar la voluntat popular”. De la mateixa manera, considera que la interlocutòria “va en direcció contrària al necessari diàleg polític per resoldre un conflicte polític”. És per tot això que el Síndic també ha decidit “trametre tot això al comissionat europeu de Drets Humans i a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, per si consideren oportú alguna actuació”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-7-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937029