ARAGONÈS APOSTA PER PACTAR UNA " UNITAT ESTRATÈGICA " ENTRE ELS INDEPENDENTISTES, PERÒ SENSE UNA LLISTA CONJUNTA PER A LES ELECCIONS


El vicepresident del Govern i adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, aposta per pactar una "unitat estratègica" entre les forces independentistes sense que això impliqui formalitzar una candidatura conjunta a les eleccions.

En una entrevista amb l'agència Efe, Aragonès ha subratllat que "després del referèndum de l'1 d'octubre" i dels esdeveniments posteriors, amb la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, "cal acordar una nova unitat estratègica", cosa que requereix "discreció" i, "en el moment que convingui, expressió pública".

Aragonès ha revelat que ja "s'ha començat a treballar" en aquesta línia, amb uns primers contactes "discrets", en els quals s'ha constatat que "hi ha una bona voluntat per part de tots els actors", per la qual cosa s'ha mostrat "convençut" que hi haurà acord entre independentistes per definir una estratègia.

Aquest nou full de ruta compartit, que traçaria el camí a seguir per l'independentisme els pròxims temps, no ha de ser incompatible, segons el seu parer, amb el fet que cada formació sobiranista mantingui la seva pròpia oferta electoral.

Davant les crides a integrar-se en la Crida Nacional per la República, el nou moviment impulsat per Carles Puigdemont, Aragonès ha argumentat que "ERC té 87 anys d'història" i acumula "moltes raons" perquè el seu propi projecte "segueixi sent una opció electoral".

"Si l'espai de JxCat vol millorar la seva organització i les seves expressions electorals, ho respectem i els desitgem tota la sort del món", ha dit.

Per a Aragonès, "és molt més pertinent apostar per la unitat d'estratègia, per la unitat d'acció, per la unitat a decidir què farem, que no per la unitat orgànica".

Davant el debat sobre la configuració de candidatures electorals conjuntes de l'independentisme, ha remarcat que no s'ha de "reduir la diversitat de l'independentisme a una sola llista".

 

"La fortalesa de l'independentisme és la seva diversitat. Per tant, no estem d'acord a reduir la diversitat de l'independentisme a una sola llista, perquè es deixarien fora elements que constitueixen aquesta diversitat", ha alertat.

 

En canvi, segons el seu parer, "la unitat estratègica és fonamental", "l'hem tingut en el passat i l'estem tornant a construir de cara al futur".

"Després de l'1-O, aquesta unitat estratègica no s'ha acabat de configurar i ho hem de fer, estic convençut que ho farem", ha insistit el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, que ha explicat que "ERC està tenint converses amb tots els agents polítics i socials per construir, cadascú a partir de la seva opció, aquesta estratègia unitària".

De cara als pròxims mesos, amb la perspectiva del procés judicial per la causa independentista, Aragonès ha subratllat que s'ha de "treballar perquè quedi molt clar que el judici que es farà als dirigents independentistes empresonats i a l'exili s'ha de convertir en un judici públic contra la repressió de l'Estat".

Això, segons la seva opinió, s'ha de traduir en "mobilització" a Catalunya i més enllà: "Seguirem treballant per a l'absolució en el judic, seria un error renunciar-hi", ha afegit.

Pel que fa a l''escrache' protagonitzat la setmana passada per uns 40 activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que van fer pintades a la seu d'ERC amb el lema "Desobeïu o dimitiu", Aragonès ha dit que "respecta totes les expressions", si bé ha demanat no extrapolar "una protesta d'una quarantena de persones" al posicionament de tota la "base social independentista".

Informa:ARA.CAT (7-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026326