ARAGONÈS APOSTA PER PACTAR UNA " UNITAT ESTRATÈGICA " ENTRE ELS INDEPENDENTISTES, PERÒ SENSE UNA LLISTA CONJUNTA PER A LES ELECCIONS


El vicepresident del Govern i adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, aposta per pactar una "unitat estratègica" entre les forces independentistes sense que això impliqui formalitzar una candidatura conjunta a les eleccions.

En una entrevista amb l'agència Efe, Aragonès ha subratllat que "després del referèndum de l'1 d'octubre" i dels esdeveniments posteriors, amb la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, "cal acordar una nova unitat estratègica", cosa que requereix "discreció" i, "en el moment que convingui, expressió pública".

Aragonès ha revelat que ja "s'ha començat a treballar" en aquesta línia, amb uns primers contactes "discrets", en els quals s'ha constatat que "hi ha una bona voluntat per part de tots els actors", per la qual cosa s'ha mostrat "convençut" que hi haurà acord entre independentistes per definir una estratègia.

Aquest nou full de ruta compartit, que traçaria el camí a seguir per l'independentisme els pròxims temps, no ha de ser incompatible, segons el seu parer, amb el fet que cada formació sobiranista mantingui la seva pròpia oferta electoral.

Davant les crides a integrar-se en la Crida Nacional per la República, el nou moviment impulsat per Carles Puigdemont, Aragonès ha argumentat que "ERC té 87 anys d'història" i acumula "moltes raons" perquè el seu propi projecte "segueixi sent una opció electoral".

"Si l'espai de JxCat vol millorar la seva organització i les seves expressions electorals, ho respectem i els desitgem tota la sort del món", ha dit.

Per a Aragonès, "és molt més pertinent apostar per la unitat d'estratègia, per la unitat d'acció, per la unitat a decidir què farem, que no per la unitat orgànica".

Davant el debat sobre la configuració de candidatures electorals conjuntes de l'independentisme, ha remarcat que no s'ha de "reduir la diversitat de l'independentisme a una sola llista".

 

"La fortalesa de l'independentisme és la seva diversitat. Per tant, no estem d'acord a reduir la diversitat de l'independentisme a una sola llista, perquè es deixarien fora elements que constitueixen aquesta diversitat", ha alertat.

 

En canvi, segons el seu parer, "la unitat estratègica és fonamental", "l'hem tingut en el passat i l'estem tornant a construir de cara al futur".

"Després de l'1-O, aquesta unitat estratègica no s'ha acabat de configurar i ho hem de fer, estic convençut que ho farem", ha insistit el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, que ha explicat que "ERC està tenint converses amb tots els agents polítics i socials per construir, cadascú a partir de la seva opció, aquesta estratègia unitària".

De cara als pròxims mesos, amb la perspectiva del procés judicial per la causa independentista, Aragonès ha subratllat que s'ha de "treballar perquè quedi molt clar que el judici que es farà als dirigents independentistes empresonats i a l'exili s'ha de convertir en un judici públic contra la repressió de l'Estat".

Això, segons la seva opinió, s'ha de traduir en "mobilització" a Catalunya i més enllà: "Seguirem treballant per a l'absolució en el judic, seria un error renunciar-hi", ha afegit.

Pel que fa a l''escrache' protagonitzat la setmana passada per uns 40 activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que van fer pintades a la seu d'ERC amb el lema "Desobeïu o dimitiu", Aragonès ha dit que "respecta totes les expressions", si bé ha demanat no extrapolar "una protesta d'una quarantena de persones" al posicionament de tota la "base social independentista".

Informa:ARA.CAT (7-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08315026