FORCADELL RECUSA ELS MAGISTRATS QUE L'HAN DE JUTJAR PER L'1-O

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat, a través dels seus advocats, un escrit per recusar els magistrats del Suprem Manuel Marchena Gómez –president de la sala-, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García, que l'haurien de jutjar per l'1-O junt a la resta d'encausats. Forcadell s'uneix, així, als procediments que també han engegat Junqueras, Romeva, Turull, Rull i Sànchez de recusació dels jutges. Forcadell al·lega elements formals i de participació dels magistrats en la instrucció, i sobretot centra l'argumentació en intentar demostrar la manca d'imparcialitat que considera que hauria de tenir el seu judici.

L'escrit de recusació dels jutges del Suprem apel·la al coneixement que els jutges han tingut de fets, escrits judicials i informes de la Fiscalia durant la instrucció, insistint així que el procediment del judici es podria veure afectat per aquest motiu. A més, referma sobretot la recusació en una imparcialitat que troba a faltar en els magistrats per en haver "donat ja per suposades gairebé totes, moltes o algunes de les valoracions fàctiques i jurídiques efectuades pel Ministeri Fiscal en la seva querella" i creu que això "implica necessàriament una objectiva aparença de pèrdua d'imparcialitat". “Els magistrats han efectuat una anàlisi dels fets i han realitzat una interpretació nova, arbitrària i extensiva sobre l'assumpció de competència; que ha comportat alterar indegudament l'aforament ordinari de la representada, vulnerant així el seu dret al jutge ordinari predeterminat per Llei”, assegura l'advocada de Forcadell a l'escrit.

El Tribunal Suprem té previst decidir la primera setmana de setembre si recusa els magistrats que han de jutjar la causa del procés, segons fonts jurídiques. El tribunal ha rebut les peticions d'onze processats que afirmen que el tribunal que els ha d'asseure al banc dels acusats no és imparcial i, per tant, sol·licita que es canviïn els cinc jutges que el conformen. La decisió l'haurà de prendre l'anomenada Sala del 61, que s'encarrega d'aquest tipus d'incidents de recusació. L'instructor designat és el magistrat Vicente Magro, que s'encarregarà de recopilar tota la informació: els incidents de recusació presentats per les defenses i les al·legacions fetes per la Fiscalia (que ja s'hi ha oposat) i pels mateixos magistrats que es volen recusar.

El Tribunal Suprem ha rebut fins ara sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Rull, Turull i Sànchez (a la que s'ha adherit Forn), una altra de Romeva i Junqueras, una tercera de Puigdemont, Puig i Pontsatí i tres més d'individuals presentades pels lletrats de Forcadell, Borràs i Cuixart.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655590