FORCADELL RECUSA ELS MAGISTRATS QUE L'HAN DE JUTJAR PER L'1-O

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat, a través dels seus advocats, un escrit per recusar els magistrats del Suprem Manuel Marchena Gómez –president de la sala-, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García, que l'haurien de jutjar per l'1-O junt a la resta d'encausats. Forcadell s'uneix, així, als procediments que també han engegat Junqueras, Romeva, Turull, Rull i Sànchez de recusació dels jutges. Forcadell al·lega elements formals i de participació dels magistrats en la instrucció, i sobretot centra l'argumentació en intentar demostrar la manca d'imparcialitat que considera que hauria de tenir el seu judici.

L'escrit de recusació dels jutges del Suprem apel·la al coneixement que els jutges han tingut de fets, escrits judicials i informes de la Fiscalia durant la instrucció, insistint així que el procediment del judici es podria veure afectat per aquest motiu. A més, referma sobretot la recusació en una imparcialitat que troba a faltar en els magistrats per en haver "donat ja per suposades gairebé totes, moltes o algunes de les valoracions fàctiques i jurídiques efectuades pel Ministeri Fiscal en la seva querella" i creu que això "implica necessàriament una objectiva aparença de pèrdua d'imparcialitat". “Els magistrats han efectuat una anàlisi dels fets i han realitzat una interpretació nova, arbitrària i extensiva sobre l'assumpció de competència; que ha comportat alterar indegudament l'aforament ordinari de la representada, vulnerant així el seu dret al jutge ordinari predeterminat per Llei”, assegura l'advocada de Forcadell a l'escrit.

El Tribunal Suprem té previst decidir la primera setmana de setembre si recusa els magistrats que han de jutjar la causa del procés, segons fonts jurídiques. El tribunal ha rebut les peticions d'onze processats que afirmen que el tribunal que els ha d'asseure al banc dels acusats no és imparcial i, per tant, sol·licita que es canviïn els cinc jutges que el conformen. La decisió l'haurà de prendre l'anomenada Sala del 61, que s'encarrega d'aquest tipus d'incidents de recusació. L'instructor designat és el magistrat Vicente Magro, que s'encarregarà de recopilar tota la informació: els incidents de recusació presentats per les defenses i les al·legacions fetes per la Fiscalia (que ja s'hi ha oposat) i pels mateixos magistrats que es volen recusar.

El Tribunal Suprem ha rebut fins ara sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Rull, Turull i Sànchez (a la que s'ha adherit Forn), una altra de Romeva i Junqueras, una tercera de Puigdemont, Puig i Pontsatí i tres més d'individuals presentades pels lletrats de Forcadell, Borràs i Cuixart.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026317