SENSE OBRIR UN JUDICI A PUIGDEMONT NO ES POT OBRIR CAP JUDICI ALS ALTRES IMPUTATS

"Obertura de judici impossible "

Si no s'exigeixen unes responsabilitats al president, no es poden exigir als conseller

 

JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla 

 

Recordo que fa uns anys vaig parlar amb Joan Queralt sobre la conveniència, per no dir gairebé exigibilitat, que el dret constitucional i el dret penal formessin part de la mateixa àrea de coneixement. El dret constitucional entra en contacte amb totes les disciplines jurídiques sense excepció, però amb cap ho fa amb tanta intensitat com amb el dret penal.

El Codi Penal és la Constitució en negatiu. La Constitució garanteix l'autonomia personal mitjançant el reconeixement dels drets fonamentals, d'una banda, i la divisió de poders, de l'altra. Els drets habiliten cada individu a fer amb la seva vida el que li sembli apropiat. La divisió de poders organitza el monopoli de la coacció física legítima en què l'estat consisteix, de tal manera que no interfereixi indegudament en l'autonomia personal, és a dir, en l'exercici dels drets fonamentals.

Mitjançant el Codi Penal la societat estableix els límits tant per als individus com per als poders públics. No els límits inherents a l'exercici dels drets i al funcionament regular dels poders, que en el cas de ser traspassats generen o poden generar algun tipus de responsabilitat jurídica, sinó els límits absoluts, que generen el retret de la societat en el seu conjunt per a ls individus o per als titulars dels poders mitjançant el 'ius puniendi' de l'estat.

Dret constitucional i dret penal estan indissolublement vinculats. Sense la presència del pressupòsit constitucional pertinent no és possible l'exercici de l'acció penal. No hi ha axioma més rellevant que aquest per a l'estat de dret.

Aquest pressupòsit constitucional és el que està absent en el judici per rebel·lió contra nombrosos polítics nacionalistes, l'obertura del qual, pel que diuen els mitjans de comunicació, s'espera per al mes d'octubre. És el que intentaré explicar a continuació.

L'estat constitucional no és més que la projecció del principi d'igualtat a través de la legitimació democràtica de qualsevol forma de manifestació del poder. La cadena de legitimació democràtica de l'estat és el nucli essencial de l'estat constitucional, allò que el fa "recognoscible" com a tal.

Aquesta cadena de legitimació democràtica té dues formes de manifestació: la presidencialista pròpia del continent americà; i la parlamentària, pròpia del continent europeu. A la presidencialista els òrgans de naturalesa política, legislatiu i executiu, tenen legitimitat democràtica directa. A la parlamentària, únicament el legislatiu té legitimació directa; l'executiu la rep d'ell.

En la Constitució espanyola i en els Estatuts d'Autonomia únicament es preveu el procés de legitimació democràtica del president del govern o del president de la comunitat autònoma a través de la investidura. És el candidat a president el que presenta al Parlament el seu programa de govern basant-se en el qual sol·licita la investidura. Un cop investit, ell designa i cessa lliurement els ministres o consellers, que són, per tant, auxiliars del president en l'execució del seu programa de govern.

Els ministres i consellers són responsables de la gestió del seu ministeri o de la seva conselleria, i se'ls pot exigir la responsabilitat que correspongui, penal inclosa, com a conseqüència d'aquesta gestió.

Però quan es tracta d'una acció de govern, la responsabilitat s'ha d'exigir sempre al president. Un cop s'exigeix al president, també es pot exigir als ministres o consellers. Però si no s'exigeix al president, no es pot exigir a ells, que són mers apèndixs del primer.

Sense obrir judici contra Carles Puigdemont no es pot obrir judici contra cap dels altres imputats. Aquesta és una exigència de compliment inexcusable a partir del reconeixement i ordenació del principi de legitimitat democràtica que estableixen la Constitució i els Estatuts d'Autonomia.

informa:ARA.CAT (7-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655505