COLAU, UNIONISTA: DIU A " NEW YORKER " QUE MAI HA ESTAT INTERESSADA EN L'INDEPENDENTISME O NACIONALISME "

La revista nord-americana ‘The New Yorker’ ha publicat un article sobre Barcelona en Comú i la seva líder Ada Colau en què s’assenyala que la capital catalana “és el cor d’un nou fenomen global conegut com a municipalisme”. L’autora de l’article, Masha Gessen, atribueix aquest fet a l’impuls que hi dona l’equip de Colau, que presenta com una mena de nissaga de “dissidents” que tenen les seves arrels en el moviment dels ‘Indignados’, precursor de l’Occupy Wall Street.

En l’article es remarca que Colau no és independentista i es recullen declaracions de l’alcaldessa sobre l’assumpte: “Mai he estat interessada en posicions independentistes o nacionalistes que diuen ‘Volem viure isolats i volem separar-nos dels altres’”. Segons ella aquest posicionament “és exactament el contrari de la feminització de la política [en el sentit de ser més cooperatius]” perquè “vivim en un món d’interdependències, on la majoria de coses passen a les ciutats, no als estats”. És per això, afegeix, que “creure que totes les solucions polítiques es basen en la proposta de fer un nou estat —penso que això és una mala solució”.

L’article a ‘The New Yorker’ apareix després de la celebració a Nova York de la segona edició del simposi Ciutats sense por, un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada l’any passat a Barcelona. En aquesta edició, per part de Barcelona en Comú, hi ha participat la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

 

A la política professional com a últim recurs

 

En declaracions a la revista, Pin parla sobre el pas dels activistes a les institucions i assenyala que el pas a la política ha estat “l’últim recurs” que els ha quedat: “Ho hem intentat tot. Hem intentat la desobediència civil, negociar amb els bancs. Res funcional. Ens hem d’unir a les institucions per tal de canviar la manera de fer política”.

L’articulista descriu el moviment municipalista com un fenomen que aplega joves urbans, acadèmics, artistes i periodistes, entre altres perfils. “Això fa que la tendència municipalista sembli directament el contrari dels moviments populistes d’extrema dreta a Europa i als Estats Units”.

En conversa amb l’autora de l’article, Colau fa una defensa de l’espai públic: “L’espai públic és el lloc, per excel·lència, de la democràcia: aquest espai que pertany a tots nosaltres”. Així mateix, l’alcaldessa reivindica l’espai públic com l’espai “de la gent més vulnerable, que és el que els sistemes democràtics haurien de prioritzar: la gent que té menys oportunitats”. Segons Colau, “si tens un espai privat petit, tens més espai i serveis públics (biblioteques, platges, parcs). Aquest és l’espai per trobar-se amb els altres, però també l’espai on pots ser qui vols ser —aquest és l’espai de la llibertat”.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018).

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314834