COLAU, UNIONISTA: DIU A " NEW YORKER " QUE MAI HA ESTAT INTERESSADA EN L'INDEPENDENTISME O NACIONALISME "

La revista nord-americana ‘The New Yorker’ ha publicat un article sobre Barcelona en Comú i la seva líder Ada Colau en què s’assenyala que la capital catalana “és el cor d’un nou fenomen global conegut com a municipalisme”. L’autora de l’article, Masha Gessen, atribueix aquest fet a l’impuls que hi dona l’equip de Colau, que presenta com una mena de nissaga de “dissidents” que tenen les seves arrels en el moviment dels ‘Indignados’, precursor de l’Occupy Wall Street.

En l’article es remarca que Colau no és independentista i es recullen declaracions de l’alcaldessa sobre l’assumpte: “Mai he estat interessada en posicions independentistes o nacionalistes que diuen ‘Volem viure isolats i volem separar-nos dels altres’”. Segons ella aquest posicionament “és exactament el contrari de la feminització de la política [en el sentit de ser més cooperatius]” perquè “vivim en un món d’interdependències, on la majoria de coses passen a les ciutats, no als estats”. És per això, afegeix, que “creure que totes les solucions polítiques es basen en la proposta de fer un nou estat —penso que això és una mala solució”.

L’article a ‘The New Yorker’ apareix després de la celebració a Nova York de la segona edició del simposi Ciutats sense por, un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada l’any passat a Barcelona. En aquesta edició, per part de Barcelona en Comú, hi ha participat la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

 

A la política professional com a últim recurs

 

En declaracions a la revista, Pin parla sobre el pas dels activistes a les institucions i assenyala que el pas a la política ha estat “l’últim recurs” que els ha quedat: “Ho hem intentat tot. Hem intentat la desobediència civil, negociar amb els bancs. Res funcional. Ens hem d’unir a les institucions per tal de canviar la manera de fer política”.

L’articulista descriu el moviment municipalista com un fenomen que aplega joves urbans, acadèmics, artistes i periodistes, entre altres perfils. “Això fa que la tendència municipalista sembli directament el contrari dels moviments populistes d’extrema dreta a Europa i als Estats Units”.

En conversa amb l’autora de l’article, Colau fa una defensa de l’espai públic: “L’espai públic és el lloc, per excel·lència, de la democràcia: aquest espai que pertany a tots nosaltres”. Així mateix, l’alcaldessa reivindica l’espai públic com l’espai “de la gent més vulnerable, que és el que els sistemes democràtics haurien de prioritzar: la gent que té menys oportunitats”. Segons Colau, “si tens un espai privat petit, tens més espai i serveis públics (biblioteques, platges, parcs). Aquest és l’espai per trobar-se amb els altres, però també l’espai on pots ser qui vols ser —aquest és l’espai de la llibertat”.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018).

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08655572