COLAU, UNIONISTA: DIU A " NEW YORKER " QUE MAI HA ESTAT INTERESSADA EN L'INDEPENDENTISME O NACIONALISME "

La revista nord-americana ‘The New Yorker’ ha publicat un article sobre Barcelona en Comú i la seva líder Ada Colau en què s’assenyala que la capital catalana “és el cor d’un nou fenomen global conegut com a municipalisme”. L’autora de l’article, Masha Gessen, atribueix aquest fet a l’impuls que hi dona l’equip de Colau, que presenta com una mena de nissaga de “dissidents” que tenen les seves arrels en el moviment dels ‘Indignados’, precursor de l’Occupy Wall Street.

En l’article es remarca que Colau no és independentista i es recullen declaracions de l’alcaldessa sobre l’assumpte: “Mai he estat interessada en posicions independentistes o nacionalistes que diuen ‘Volem viure isolats i volem separar-nos dels altres’”. Segons ella aquest posicionament “és exactament el contrari de la feminització de la política [en el sentit de ser més cooperatius]” perquè “vivim en un món d’interdependències, on la majoria de coses passen a les ciutats, no als estats”. És per això, afegeix, que “creure que totes les solucions polítiques es basen en la proposta de fer un nou estat —penso que això és una mala solució”.

L’article a ‘The New Yorker’ apareix després de la celebració a Nova York de la segona edició del simposi Ciutats sense por, un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada l’any passat a Barcelona. En aquesta edició, per part de Barcelona en Comú, hi ha participat la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

 

A la política professional com a últim recurs

 

En declaracions a la revista, Pin parla sobre el pas dels activistes a les institucions i assenyala que el pas a la política ha estat “l’últim recurs” que els ha quedat: “Ho hem intentat tot. Hem intentat la desobediència civil, negociar amb els bancs. Res funcional. Ens hem d’unir a les institucions per tal de canviar la manera de fer política”.

L’articulista descriu el moviment municipalista com un fenomen que aplega joves urbans, acadèmics, artistes i periodistes, entre altres perfils. “Això fa que la tendència municipalista sembli directament el contrari dels moviments populistes d’extrema dreta a Europa i als Estats Units”.

En conversa amb l’autora de l’article, Colau fa una defensa de l’espai públic: “L’espai públic és el lloc, per excel·lència, de la democràcia: aquest espai que pertany a tots nosaltres”. Així mateix, l’alcaldessa reivindica l’espai públic com l’espai “de la gent més vulnerable, que és el que els sistemes democràtics haurien de prioritzar: la gent que té menys oportunitats”. Segons Colau, “si tens un espai privat petit, tens més espai i serveis públics (biblioteques, platges, parcs). Aquest és l’espai per trobar-se amb els altres, però també l’espai on pots ser qui vols ser —aquest és l’espai de la llibertat”.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018).

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026322