L'IMAM DE RIPOLL VA REBRE QUATRE VSITES POLICIALS AL CENTRE PENITENCIARI DE CASTELLÓ

L'imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, va rebre quatre "visites policials" al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Van ser entre els mesos d'abril i juny de 2012 i la darrera el 17 de març de 2014, un mes abans que abandonés la presó. Així consta en un informe elaborat per Institucions Penitenciaries (que depèn del Ministeri de l'Interior) a petició del jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu.

En l'informe s'afegeixen, a més, els números d'identificació dels policies. Després dels atemptats, alguns mitjans van apuntar relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI i, fins i tot, el director de la intel·ligència va haver d'anar al Congrés a donar explicacions a porta tancada. Del sumari de la causa també es desprèn que els joves van comprar la majoria de bombones de butà que acumulaven a la casa d'Alcanar a través de l'aplicació Wallapop a d'altres particulars.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314953