TERRORISME LEGAL: EL SECRETARI DE LA " UNIÓN DE OFICIALES DE LA GUARDIA CIVIL " CELEBRA L'AGRESSIÓ AL FOTOPERIODISTA BORRÀS

El guàrdia civil Juan Ramon Manzanares ha celebrat aquest dimecres al matí l'agressió que va patir el fotoperiodista d'"El Món" Jordi Borràs a mans d'un inspector de la Policia Nacional espanyola que, a crits de "Viva España" i "Viva Franco", li va causar una fractura nasal i contusions a diverses costelles. Manzanares, que va ingressar a la Benemérita l'agost de 1986 després de sol·licitar fer el servei militar obligatori a la Guàrdia Civil Auxiliar, ha considerat que Borràs "va anar a buscar llana i va sortir esquilat". El madrileny, però, no és un agent qualsevol sinó que és el secretari de la Unión de Oficiales de la Guardia Civil, l'associació que representa més de 1.000 oficials del cos i l'única associació d'oficials amb representació al Consell de la Guàrdia Civil.

UO Juanra Manzanares
@manzanaresjr
El periodista fue por lana y salió trasquilado... trolete


Aquesta, però, no és la primera vegada que el guàrdia civil aprova les accions violentes de la dreta espanyolista a Catalunya. Quan un cotxe va entrar a la plaça Major de Vic per endur-se per davant algunes de les creus grogues que s'hi havien instal·lat, posant en perill la integritat dels vianants, Manzanares també va suggerir a través de Twitter fer servir "una excavadora o un lleva neus" perquè, segons va explicar, proporcionaven "més espai".

Informa: ELMON.CAT (8-8-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620616