EL JUTGE DE L'1-O DEMANA A TSJC QUE INVESTIGUI ARAGONÈS, JOVÉ I SALVADÓ

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'1-O, ha remès una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per investigar al vicepresident del Govern, Pere Aragonés, i els actuals diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Segons ha informat el TSJC, la sala civil i penal ha rebut l'exposició raonada del titular del jutjat d'instrucció número 13 perquè assumeixi la causa respecte a tres investigats en el seu procediment, Aragonès, Jové i Salvadó, ja que entén que la competència seria de l'alt tribunal català donada la seva condició d'aforats. La magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret serà ara l'encarregada de decidir si l'alt tribunal català admet a tràmit la sol·licitud plantejada pel jutge de Barcelona, que investiga diversos exalts càrrecs del Govern per l'1-O.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va rebre el juliol passat un informe de la Guàrdia Civil en el qual li demanava que seguís el rastre del cost de sis viatges que van efectuar entre 2016 i 2017 exalts càrrecs del Govern, entre ells l'actual vicepresident Pere Aragonès, davant les sospites que el seu propòsit era buscar formes de finançament exterior d'una Catalunya independent. A partir de la documentació intervinguda en diversos registres, la Guàrdia Civil va detectar sis viatges a l'estranger efectuats per exalts càrrecs del Govern -tres d'ells per Aragonès- per reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d'entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d'inversió especialitzats en l'adquisició de deute sobirà i societats de qualificació de deute públic.

"S'ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d'una Catalunya independent", advertia al jutge la Guàrdia Civil, que considera que aquests pagaments podrien implicar un delicte de malversació de cabals públics. L'informe feia referència a sis viatges a Irlanda, Flandes, Londres, Noruega i Eslovènia -dues vegades-, en els quals van participar, entre d'altres, l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès -actual vicepresident i conseller d'Economia-, l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó -imputat en la causa-, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva -empresonat per rebel·lió- i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo -també imputat.

La Guàrdia Civil va demanar llavors al jutge que requerís a la Generalitat el cost total de cadascun d'aquests viatges, aportant totes les factures vinculades als desplaçaments, com els justificants de pagament dels bitllets d'avió, les despeses d'allotjament, les dietes abonades o qualsevol mena de despesa associada. També va sol·licitar que el jutge ordenés a la Generalitat que identifiqui a les persones que van autoritzar els viatges, l'ordre del dia de les reunions realitzades, el nombre d'assistents a cadascun dels desplaçaments, la memòria justificativa del motiu dels mateixos i del seu resultat i la funció desenvolupada per cadascun dels assistents. Segons la Guàrdia Civil, malgrat que en aquests sis viatges van participar alts càrrecs adscrits a diferents conselleries, els temes que es van tractar "sempre es van circumscriure a competències pròpies de la conselleria de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda", dirigida llavors per Oriol Junqueras.

"Tots els desplaçaments van tenir com a denominador comú servir per tractar aspectes relatius a la internacionalització i finançament exterior de la nova economia catalana, així com per analitzar els sistemes tributaris d'altres països en nom de desenvolupar una administració tributària suficientment sòlida i moderna que permetés la recaptació dels impostos bàsics necessaris per dotar de viabilitat econòmica a una Catalunya independent totalment desconnectada de la resta d'Espanya", va alertar.
D'aquesta forma, segons la Guàrdia Civil, en la pràctica totalitat dels sis viatges sota sospita es pot observar la presència d'"importants càrrecs públics" vinculats a la Vicepresidència de la Generalitat liderada per Junqueras, d'entre els quals l'informe ressaltava a Pere Aragonès i Lluís Salvadó.

L'exsecretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, a diferència d'Aragonès, ja van ser detinguts per ordre del jutge en el marc de l'operació de la Guàrdia Civil durant el registre de la seu d'Economia el 20-S de l'any passat per intentar impedir la celebració del referèndum de l'1-O. En ser escollits diputats d'ERC a les eleccions catalanes del passat 21-D, tant Jové com Salvadó, que van tenir un paper clau en la preparació de l'1-O des de la conselleria dirigida llavors per Oriol Junqueras, van passar a tenir la condició d'aforats, per la qual cosa la competència per a la seva investigació recau en el TSJC. El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, va proposar que la causa contra els líders independentistes s'ampliés amb Salvadó i Jové, però finalment no va ser inclosos.

Informa:ARA.CAT (8-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026254