EL JUTGE DE L'1-O DEMANA A TSJC QUE INVESTIGUI ARAGONÈS, JOVÉ I SALVADÓ

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'1-O, ha remès una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per investigar al vicepresident del Govern, Pere Aragonés, i els actuals diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Segons ha informat el TSJC, la sala civil i penal ha rebut l'exposició raonada del titular del jutjat d'instrucció número 13 perquè assumeixi la causa respecte a tres investigats en el seu procediment, Aragonès, Jové i Salvadó, ja que entén que la competència seria de l'alt tribunal català donada la seva condició d'aforats. La magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret serà ara l'encarregada de decidir si l'alt tribunal català admet a tràmit la sol·licitud plantejada pel jutge de Barcelona, que investiga diversos exalts càrrecs del Govern per l'1-O.

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va rebre el juliol passat un informe de la Guàrdia Civil en el qual li demanava que seguís el rastre del cost de sis viatges que van efectuar entre 2016 i 2017 exalts càrrecs del Govern, entre ells l'actual vicepresident Pere Aragonès, davant les sospites que el seu propòsit era buscar formes de finançament exterior d'una Catalunya independent. A partir de la documentació intervinguda en diversos registres, la Guàrdia Civil va detectar sis viatges a l'estranger efectuats per exalts càrrecs del Govern -tres d'ells per Aragonès- per reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d'entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d'inversió especialitzats en l'adquisició de deute sobirà i societats de qualificació de deute públic.

"S'ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d'una Catalunya independent", advertia al jutge la Guàrdia Civil, que considera que aquests pagaments podrien implicar un delicte de malversació de cabals públics. L'informe feia referència a sis viatges a Irlanda, Flandes, Londres, Noruega i Eslovènia -dues vegades-, en els quals van participar, entre d'altres, l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès -actual vicepresident i conseller d'Economia-, l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó -imputat en la causa-, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva -empresonat per rebel·lió- i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo -també imputat.

La Guàrdia Civil va demanar llavors al jutge que requerís a la Generalitat el cost total de cadascun d'aquests viatges, aportant totes les factures vinculades als desplaçaments, com els justificants de pagament dels bitllets d'avió, les despeses d'allotjament, les dietes abonades o qualsevol mena de despesa associada. També va sol·licitar que el jutge ordenés a la Generalitat que identifiqui a les persones que van autoritzar els viatges, l'ordre del dia de les reunions realitzades, el nombre d'assistents a cadascun dels desplaçaments, la memòria justificativa del motiu dels mateixos i del seu resultat i la funció desenvolupada per cadascun dels assistents. Segons la Guàrdia Civil, malgrat que en aquests sis viatges van participar alts càrrecs adscrits a diferents conselleries, els temes que es van tractar "sempre es van circumscriure a competències pròpies de la conselleria de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda", dirigida llavors per Oriol Junqueras.

"Tots els desplaçaments van tenir com a denominador comú servir per tractar aspectes relatius a la internacionalització i finançament exterior de la nova economia catalana, així com per analitzar els sistemes tributaris d'altres països en nom de desenvolupar una administració tributària suficientment sòlida i moderna que permetés la recaptació dels impostos bàsics necessaris per dotar de viabilitat econòmica a una Catalunya independent totalment desconnectada de la resta d'Espanya", va alertar.
D'aquesta forma, segons la Guàrdia Civil, en la pràctica totalitat dels sis viatges sota sospita es pot observar la presència d'"importants càrrecs públics" vinculats a la Vicepresidència de la Generalitat liderada per Junqueras, d'entre els quals l'informe ressaltava a Pere Aragonès i Lluís Salvadó.

L'exsecretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, a diferència d'Aragonès, ja van ser detinguts per ordre del jutge en el marc de l'operació de la Guàrdia Civil durant el registre de la seu d'Economia el 20-S de l'any passat per intentar impedir la celebració del referèndum de l'1-O. En ser escollits diputats d'ERC a les eleccions catalanes del passat 21-D, tant Jové com Salvadó, que van tenir un paper clau en la preparació de l'1-O des de la conselleria dirigida llavors per Oriol Junqueras, van passar a tenir la condició d'aforats, per la qual cosa la competència per a la seva investigació recau en el TSJC. El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, va proposar que la causa contra els líders independentistes s'ampliés amb Salvadó i Jové, però finalment no va ser inclosos.

Informa:ARA.CAT (8-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08322065