GRUPS INDEPENDENTISTES D'ARREU ES CITEN A CÒRSEGA

Aquest any les Jornades Internacionals de Corti, organitzades pels independentistes de Corsica Libera, han tingut una àmplia representació d’arreu del món.

Les Jornades van començar dissabte amb una conferència de premsa de les delegacions internacionals. Enguany cal destacar la participació del representant d’afers internacionals del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS en francès) de la Nova Caledònia, que el 4 de novembre vinent organitzaran un referèndum oficial d’autodeterminació. Les jornades han gaudit de la presència d’una extensa delegació catalana que ha participat en tots els debats polítics i que anava acompanya dels Minyons de Terrassa, que han protagonitzat una actuació espectacular.

El primer debat es va centrar en ‘la violència de l’estat contra els pobles en lluita’. Hi va prendre part Conxita Bosch, de l’Associació Catalunya Corsica, i Cesc Poch, d’ERC, que van exposar àmpliament la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme català, la brutal repressió policíaca de l’1-O, l’empresonament dels dirigents de la societat civil, escorcolls i amenaces a la premsa, impremtes, cantants, mestres i, finalment, després del 27-O, la declaració de independència i l’aplicació del article 155, la suspensió de l’autonomia i l’empresonament dels membres del govern que van restar a Catalunya, el vice-president Oriol Junqueras, la presidenta del parlament Carme Forcadell i cinc consellers més. També hi van denunciar la persecució mitjançant les famoses euroordres de crida i cerca del jutge Larena per al president Carles Puigdemont i la resta del govern català que es va exiliar.

També hi va intervenir Iker Elizalde per l’Esquerra Abertzale, qui va denunciar l’immobilisme de l’estat espanyol respecte de la situació del col·lectiu de presos bascos i va denunciar la dispersió com a venjança política contra els seus familiars i l’independentisme basc

Katy Bartoli, en nom de l’organisme de solidaritat amb els presos corsos Sulidarità, també va denunciar la política repressiva de l’estat francès malgrat el procés de desmilitaritzacio del FLNC del 2012 i malgrat que el govern de Còrsega , els ajuntaments i la majoria del poble cors van exigir-ne l’alliberament. Va fer una crida a participar a la manifestació nacional per a reivindicar-lo el 22 de setembre vinent.

A les vuit del vespre, a la plaça de la capital històrica de Còrsega, davant el monument a Pascale Paoli, els Minyons de Terrassa van començar la seva actuació, una actuació que va continuar pels carrers de la ciutat fins la ciutadella de Corti, on van actuar grups de música tradicional de l’illa.

Diumenge, el primer debat internacional va ser organitzat per U Ribombu sota el títol ‘Dels límits de l’autonomia al futur de la independència’. Hi va participar Mickaël Forest, responsable d’afers internacionals del FLNKS, que va explicar els eixos generals de la campanya del sí a la independència, els fraus en el cens i la discriminació racial de l’estat francès denunciada amb cinc reports de la missió de l’ONU per la Nova Caledònia.

 

Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia francesa també va parlar del procés de descolonització i de les proves nuclears franceses al seu país

 

Per Catalunya va intervenir Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vice-president de la Generalitat; per Euskal Herria, Gorka Elejabarrieta i per Còrsega, Petru Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari Corsica Libera en el govern de coalició nacionalista Pè a Corsica. Va intervenir per explicar la posició de la seva formació davant la negativa francesa a cap avenç dins el marc constitucional.

En el debat entre les forces nacionalistes que governen Còrsega en la coalició Pè a Corsica, hi van participar diputats, representants sindicals i membres del govern i es va centrar en agricultura, medi ambient i transports

Les Jornades Internacionals de Corti es van cloure amb un míting de Corsica Libera en el qual va participar per videoconferència el president Puigdemont per tal d’agrair a Còrsega el suport rebut. En una intervenció en francès, va defensar que cal refundar Europa partint del respecte a la democràcia i a la diversitat de les nacions obertes a la resta del món.

A continuació, Josep-Lluís Carod-Rovira va intervenir en cors fent una reflexió sobre el continent: ‘els estats han segrestat Europa i l’han convertida en una estructura freda i sense ànima. Els pobles com el català i el cors l’hem de recuperar per a la democràcia i la llibertat’.

Posteriorment va parlar Arnaldo Otegi, coordinador general de EH-Bildu, que en la seva intervenció va apostar per construir ‘processos democràtics de resolució dels nostres conflictes tant a Còrsega com al País Basc’ i va defensar la ‘necessitat de construir les nostres pròpies repúbliques independents en el context europeu’.

Va tancar les intervencions el president del parlament cors Jean Guy Talamoni, qui va anunciar que ‘davant la nova etapa que s’obrirà al setembre, és essencial que la nostra majoria prengui el temps necessari per a debatre i definir una nova estratègia, comuna i eficient’ contra el govern francès. ‘Sigui quina sigui la destinació de la revisió constitucional francesa al començament del nou curs escolar, i sigui quin sigui el lloc possible de Còrsega en aquest text, és perfectament clar que mai no la reconeguem com la nostra llei fonamental’, va afirmar, assegurant que ‘la independència és l’única esperança’.

Talamoni va acabar la intervenció demanant la construcció d’una ‘estratègia comuna a Europa’ amb dirigents bascs i catalans per a una ‘nova Unió Europea’.

Informa:VILAWEB.CAT (8-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026249