GRUPS INDEPENDENTISTES D'ARREU ES CITEN A CÒRSEGA

Aquest any les Jornades Internacionals de Corti, organitzades pels independentistes de Corsica Libera, han tingut una àmplia representació d’arreu del món.

Les Jornades van començar dissabte amb una conferència de premsa de les delegacions internacionals. Enguany cal destacar la participació del representant d’afers internacionals del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS en francès) de la Nova Caledònia, que el 4 de novembre vinent organitzaran un referèndum oficial d’autodeterminació. Les jornades han gaudit de la presència d’una extensa delegació catalana que ha participat en tots els debats polítics i que anava acompanya dels Minyons de Terrassa, que han protagonitzat una actuació espectacular.

El primer debat es va centrar en ‘la violència de l’estat contra els pobles en lluita’. Hi va prendre part Conxita Bosch, de l’Associació Catalunya Corsica, i Cesc Poch, d’ERC, que van exposar àmpliament la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme català, la brutal repressió policíaca de l’1-O, l’empresonament dels dirigents de la societat civil, escorcolls i amenaces a la premsa, impremtes, cantants, mestres i, finalment, després del 27-O, la declaració de independència i l’aplicació del article 155, la suspensió de l’autonomia i l’empresonament dels membres del govern que van restar a Catalunya, el vice-president Oriol Junqueras, la presidenta del parlament Carme Forcadell i cinc consellers més. També hi van denunciar la persecució mitjançant les famoses euroordres de crida i cerca del jutge Larena per al president Carles Puigdemont i la resta del govern català que es va exiliar.

També hi va intervenir Iker Elizalde per l’Esquerra Abertzale, qui va denunciar l’immobilisme de l’estat espanyol respecte de la situació del col·lectiu de presos bascos i va denunciar la dispersió com a venjança política contra els seus familiars i l’independentisme basc

Katy Bartoli, en nom de l’organisme de solidaritat amb els presos corsos Sulidarità, també va denunciar la política repressiva de l’estat francès malgrat el procés de desmilitaritzacio del FLNC del 2012 i malgrat que el govern de Còrsega , els ajuntaments i la majoria del poble cors van exigir-ne l’alliberament. Va fer una crida a participar a la manifestació nacional per a reivindicar-lo el 22 de setembre vinent.

A les vuit del vespre, a la plaça de la capital històrica de Còrsega, davant el monument a Pascale Paoli, els Minyons de Terrassa van començar la seva actuació, una actuació que va continuar pels carrers de la ciutat fins la ciutadella de Corti, on van actuar grups de música tradicional de l’illa.

Diumenge, el primer debat internacional va ser organitzat per U Ribombu sota el títol ‘Dels límits de l’autonomia al futur de la independència’. Hi va participar Mickaël Forest, responsable d’afers internacionals del FLNKS, que va explicar els eixos generals de la campanya del sí a la independència, els fraus en el cens i la discriminació racial de l’estat francès denunciada amb cinc reports de la missió de l’ONU per la Nova Caledònia.

 

Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia francesa també va parlar del procés de descolonització i de les proves nuclears franceses al seu país

 

Per Catalunya va intervenir Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vice-president de la Generalitat; per Euskal Herria, Gorka Elejabarrieta i per Còrsega, Petru Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari Corsica Libera en el govern de coalició nacionalista Pè a Corsica. Va intervenir per explicar la posició de la seva formació davant la negativa francesa a cap avenç dins el marc constitucional.

En el debat entre les forces nacionalistes que governen Còrsega en la coalició Pè a Corsica, hi van participar diputats, representants sindicals i membres del govern i es va centrar en agricultura, medi ambient i transports

Les Jornades Internacionals de Corti es van cloure amb un míting de Corsica Libera en el qual va participar per videoconferència el president Puigdemont per tal d’agrair a Còrsega el suport rebut. En una intervenció en francès, va defensar que cal refundar Europa partint del respecte a la democràcia i a la diversitat de les nacions obertes a la resta del món.

A continuació, Josep-Lluís Carod-Rovira va intervenir en cors fent una reflexió sobre el continent: ‘els estats han segrestat Europa i l’han convertida en una estructura freda i sense ànima. Els pobles com el català i el cors l’hem de recuperar per a la democràcia i la llibertat’.

Posteriorment va parlar Arnaldo Otegi, coordinador general de EH-Bildu, que en la seva intervenció va apostar per construir ‘processos democràtics de resolució dels nostres conflictes tant a Còrsega com al País Basc’ i va defensar la ‘necessitat de construir les nostres pròpies repúbliques independents en el context europeu’.

Va tancar les intervencions el president del parlament cors Jean Guy Talamoni, qui va anunciar que ‘davant la nova etapa que s’obrirà al setembre, és essencial que la nostra majoria prengui el temps necessari per a debatre i definir una nova estratègia, comuna i eficient’ contra el govern francès. ‘Sigui quina sigui la destinació de la revisió constitucional francesa al començament del nou curs escolar, i sigui quin sigui el lloc possible de Còrsega en aquest text, és perfectament clar que mai no la reconeguem com la nostra llei fonamental’, va afirmar, assegurant que ‘la independència és l’única esperança’.

Talamoni va acabar la intervenció demanant la construcció d’una ‘estratègia comuna a Europa’ amb dirigents bascs i catalans per a una ‘nova Unió Europea’.

Informa:VILAWEB.CAT (8-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08322062