GRUPS INDEPENDENTISTES D'ARREU ES CITEN A CÒRSEGA

Aquest any les Jornades Internacionals de Corti, organitzades pels independentistes de Corsica Libera, han tingut una àmplia representació d’arreu del món.

Les Jornades van començar dissabte amb una conferència de premsa de les delegacions internacionals. Enguany cal destacar la participació del representant d’afers internacionals del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS en francès) de la Nova Caledònia, que el 4 de novembre vinent organitzaran un referèndum oficial d’autodeterminació. Les jornades han gaudit de la presència d’una extensa delegació catalana que ha participat en tots els debats polítics i que anava acompanya dels Minyons de Terrassa, que han protagonitzat una actuació espectacular.

El primer debat es va centrar en ‘la violència de l’estat contra els pobles en lluita’. Hi va prendre part Conxita Bosch, de l’Associació Catalunya Corsica, i Cesc Poch, d’ERC, que van exposar àmpliament la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme català, la brutal repressió policíaca de l’1-O, l’empresonament dels dirigents de la societat civil, escorcolls i amenaces a la premsa, impremtes, cantants, mestres i, finalment, després del 27-O, la declaració de independència i l’aplicació del article 155, la suspensió de l’autonomia i l’empresonament dels membres del govern que van restar a Catalunya, el vice-president Oriol Junqueras, la presidenta del parlament Carme Forcadell i cinc consellers més. També hi van denunciar la persecució mitjançant les famoses euroordres de crida i cerca del jutge Larena per al president Carles Puigdemont i la resta del govern català que es va exiliar.

També hi va intervenir Iker Elizalde per l’Esquerra Abertzale, qui va denunciar l’immobilisme de l’estat espanyol respecte de la situació del col·lectiu de presos bascos i va denunciar la dispersió com a venjança política contra els seus familiars i l’independentisme basc

Katy Bartoli, en nom de l’organisme de solidaritat amb els presos corsos Sulidarità, també va denunciar la política repressiva de l’estat francès malgrat el procés de desmilitaritzacio del FLNC del 2012 i malgrat que el govern de Còrsega , els ajuntaments i la majoria del poble cors van exigir-ne l’alliberament. Va fer una crida a participar a la manifestació nacional per a reivindicar-lo el 22 de setembre vinent.

A les vuit del vespre, a la plaça de la capital històrica de Còrsega, davant el monument a Pascale Paoli, els Minyons de Terrassa van començar la seva actuació, una actuació que va continuar pels carrers de la ciutat fins la ciutadella de Corti, on van actuar grups de música tradicional de l’illa.

Diumenge, el primer debat internacional va ser organitzat per U Ribombu sota el títol ‘Dels límits de l’autonomia al futur de la independència’. Hi va participar Mickaël Forest, responsable d’afers internacionals del FLNKS, que va explicar els eixos generals de la campanya del sí a la independència, els fraus en el cens i la discriminació racial de l’estat francès denunciada amb cinc reports de la missió de l’ONU per la Nova Caledònia.

 

Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia francesa també va parlar del procés de descolonització i de les proves nuclears franceses al seu país

 

Per Catalunya va intervenir Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vice-president de la Generalitat; per Euskal Herria, Gorka Elejabarrieta i per Còrsega, Petru Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari Corsica Libera en el govern de coalició nacionalista Pè a Corsica. Va intervenir per explicar la posició de la seva formació davant la negativa francesa a cap avenç dins el marc constitucional.

En el debat entre les forces nacionalistes que governen Còrsega en la coalició Pè a Corsica, hi van participar diputats, representants sindicals i membres del govern i es va centrar en agricultura, medi ambient i transports

Les Jornades Internacionals de Corti es van cloure amb un míting de Corsica Libera en el qual va participar per videoconferència el president Puigdemont per tal d’agrair a Còrsega el suport rebut. En una intervenció en francès, va defensar que cal refundar Europa partint del respecte a la democràcia i a la diversitat de les nacions obertes a la resta del món.

A continuació, Josep-Lluís Carod-Rovira va intervenir en cors fent una reflexió sobre el continent: ‘els estats han segrestat Europa i l’han convertida en una estructura freda i sense ànima. Els pobles com el català i el cors l’hem de recuperar per a la democràcia i la llibertat’.

Posteriorment va parlar Arnaldo Otegi, coordinador general de EH-Bildu, que en la seva intervenció va apostar per construir ‘processos democràtics de resolució dels nostres conflictes tant a Còrsega com al País Basc’ i va defensar la ‘necessitat de construir les nostres pròpies repúbliques independents en el context europeu’.

Va tancar les intervencions el president del parlament cors Jean Guy Talamoni, qui va anunciar que ‘davant la nova etapa que s’obrirà al setembre, és essencial que la nostra majoria prengui el temps necessari per a debatre i definir una nova estratègia, comuna i eficient’ contra el govern francès. ‘Sigui quina sigui la destinació de la revisió constitucional francesa al començament del nou curs escolar, i sigui quin sigui el lloc possible de Còrsega en aquest text, és perfectament clar que mai no la reconeguem com la nostra llei fonamental’, va afirmar, assegurant que ‘la independència és l’única esperança’.

Talamoni va acabar la intervenció demanant la construcció d’una ‘estratègia comuna a Europa’ amb dirigents bascs i catalans per a una ‘nova Unió Europea’.

Informa:VILAWEB.CAT (8-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636283