LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DEMANA LA RETOLACIÓ EN VALENCIÀ DELS ACCESSOS A L'AEROPORT DE VALÈNCIA

La Plataforma per la Llengua avisa que l'oficialitat del valencià en l'ambit autonòmic és indiscutible. A més, en l'àmbit estatal, el Reial Decret 1428/2013, pel qual s'aprova el Reglament General de Circulació, establix en l'article 138:

"Les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin als panells de senyalització de les vies públiques i inscripcions, figuraran en llengua castellana i, a més, en l'idioma oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan la senyal sigui localitzada en l'àmbit territorial de dicha comunitat. Els nuclis de població i altres topònims seran designats en la seva denominació oficial i, quan fos necessari a efectes d'identificació, en castellà".

Tal com explica el portaveu de la Plataforma, aquest redactat és unívoc i comporta que la retolació informativa de les carreteres i autopistes de titularitat estatal d'accés als aeroports del País Valencià hauria de ser en valencià.

En concret, els representants de l'ONG del valencià han fet arribar al Defensor del Pueblo les mancances en l'ús oficial del valencià en la retolació de les carreteres que comuniquen amb l'aeroport de València.

La petició d'ús del valencià en la retolació de les carreteres es farà arribar també a la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment. L'objectiu és que s'utilitze el valencià en la senyalització dels plafons de la xarxa viària de competència autonòmica o estatal en l'accés als aeroports valencians

Informa:RACOCATALA.CAT (8-8-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937012