TORRA: " NO ACCEPTAREM CAP SENTÈNCIA CONTRA ELS DRETS CIVILS I L'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA "


El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet costat al vicepresident Pere Aragonès després que el jutjat que porta la causa de l'1-O a Catalunya hagi demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui el dirigent d'ERC. "No acceptarem cap sentència en aquesta causa general contra els drets civils i el dret a l’autodeterminació de Catalunya", ha volgut recordar Torra, que porta dies insistint en aquest missatge.

El dirigent de Junts per Catalunya indica que davant d'aquesta situació cal estar "serens, tranquils i orgullosos", i sosté que el sobiranisme guanyarà perquè és "al costat correcte de la història".

I ERC ha titllat la causa contra l'1-O de "farsa" i d'intent " d'escapçar l'independentisme ".Per la seva part, Pere Aragonès ha dit " que estem serens i tranquils per la feina feta i persistirem"

Informa:AGÈNCIES (8-8-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620537