PEDRO SÁNCHEZ PENSA GUANYAR LES ELECCIONS ESPANYOLES APLICANT EL 155

"Sánchez piensa ganar las elecciones aplicando el 155"

 

José Apezarena

 

Que la situación en Cataluña no se arregla, sino que incluso va a peor, no es descubrir nada nuevo.

El más grave problema que tiene España, es decir, el intento de quebrar la unidad del país, y utilizando para ellos procedimientos y tácticas en muchos casos ilegales, continua sin encontrar vías de solución.

¿Está preocupado el recién llegado presidente del Gobierno? Me cuentan que no, que no lo está.

Pedro Sánchez aplica a su gestión elementales principios de inmediatez y utilidad propia, sin mirar a soluciones de fondo, ni tampoco al medio o largo plazo. Lo mismo hace con la cuestión catalana.

Evidentemente, el desafío independentista requeriría profundas políticas de Estado, pensadas, planeadas, bien identificadas, que habría que aplicar con intensidad y a la vez con paciencia, buscando resultados en años, incluso en generaciones.

Porque, por ejemplo, una de las causas profundas de la deriva separatista hay que buscarla en los últimos treinta y cuarenta años de educación que se ha impartido en Cataluña, que ha condicionado el pensamiento básico de los actuales generaciones.

Un trabajo de demolición semejante solamente se podrá recomponer con otros treinta o cuarenta años de una educación distinta. Algo que aún no ha empezado, y que no se ve en el horizonte que un día pueda comenzar.

Como digo, ¿le preocupa a Pedro Sánchez el devenir de Cataluña? No. Porque lo que le interesa es el ahora, el hoy. Y más concretamente, su objetivo casi único: ganar las próximas elecciones, y ocupar el despacho de La Moncloa con todos los derechos, como personaje refrendado por las urnas.

Con esos presupuestos, el presidente del Gobierno está a la espera de que la deriva independentista, con Puigdemont como cerebro y Quim Torra como instrumento mecánico, junto con los apoyos del PDeCat y de Esquerra, acabe en una nueva DUI, en una Declaración Unilateral de Independencia.

Algo que, a la vista de lo que afirman, sostienen, defienden y proponen los antedichos, se va a producir a no mucho tardar.

Es el instante que espera Pedro Sánchez. Llegado tal momento, justificándose en tan inadmisible desafío al Estado, no dudará en volver a aplicar en Cataluña el Artículo 155. Sí, el mismo que aprobó en su día Mariano Rajoy.

Si tal ocurre, con ese gesto el actual inquilino de La Moncloa ganará las elecciones. No solamente ganará, es que barrerá. Porque se llevará muchísimos votos del Partido Popular y robará gran parte de la clientela a Ciudadanos.

El 155 será su gran baza electoral. Así lo piensan en La Moncloa.

Por eso, como digo, a Pedro Sánchez no le preocupa Cataluña.

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

En Twitter @JoseApezarena

Informa:EL CONFIDENCIAL DIGITAL.CAT (9-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026240