PEDRO SÁNCHEZ PENSA GUANYAR LES ELECCIONS ESPANYOLES APLICANT EL 155

"Sánchez piensa ganar las elecciones aplicando el 155"

 

José Apezarena

 

Que la situación en Cataluña no se arregla, sino que incluso va a peor, no es descubrir nada nuevo.

El más grave problema que tiene España, es decir, el intento de quebrar la unidad del país, y utilizando para ellos procedimientos y tácticas en muchos casos ilegales, continua sin encontrar vías de solución.

¿Está preocupado el recién llegado presidente del Gobierno? Me cuentan que no, que no lo está.

Pedro Sánchez aplica a su gestión elementales principios de inmediatez y utilidad propia, sin mirar a soluciones de fondo, ni tampoco al medio o largo plazo. Lo mismo hace con la cuestión catalana.

Evidentemente, el desafío independentista requeriría profundas políticas de Estado, pensadas, planeadas, bien identificadas, que habría que aplicar con intensidad y a la vez con paciencia, buscando resultados en años, incluso en generaciones.

Porque, por ejemplo, una de las causas profundas de la deriva separatista hay que buscarla en los últimos treinta y cuarenta años de educación que se ha impartido en Cataluña, que ha condicionado el pensamiento básico de los actuales generaciones.

Un trabajo de demolición semejante solamente se podrá recomponer con otros treinta o cuarenta años de una educación distinta. Algo que aún no ha empezado, y que no se ve en el horizonte que un día pueda comenzar.

Como digo, ¿le preocupa a Pedro Sánchez el devenir de Cataluña? No. Porque lo que le interesa es el ahora, el hoy. Y más concretamente, su objetivo casi único: ganar las próximas elecciones, y ocupar el despacho de La Moncloa con todos los derechos, como personaje refrendado por las urnas.

Con esos presupuestos, el presidente del Gobierno está a la espera de que la deriva independentista, con Puigdemont como cerebro y Quim Torra como instrumento mecánico, junto con los apoyos del PDeCat y de Esquerra, acabe en una nueva DUI, en una Declaración Unilateral de Independencia.

Algo que, a la vista de lo que afirman, sostienen, defienden y proponen los antedichos, se va a producir a no mucho tardar.

Es el instante que espera Pedro Sánchez. Llegado tal momento, justificándose en tan inadmisible desafío al Estado, no dudará en volver a aplicar en Cataluña el Artículo 155. Sí, el mismo que aprobó en su día Mariano Rajoy.

Si tal ocurre, con ese gesto el actual inquilino de La Moncloa ganará las elecciones. No solamente ganará, es que barrerá. Porque se llevará muchísimos votos del Partido Popular y robará gran parte de la clientela a Ciudadanos.

El 155 será su gran baza electoral. Así lo piensan en La Moncloa.

Por eso, como digo, a Pedro Sánchez no le preocupa Cataluña.

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

En Twitter @JoseApezarena

Informa:EL CONFIDENCIAL DIGITAL.CAT (9-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151992