EL PP CONSIDERA QUE CAL UN SEGUIMENT DEL QUE " ES FACI I DIGUI" A LES AULES DE CATALUNYA

El vicesecretari d'Organització del PP, Javier Maroto, considera necessari "un major i millor seguiment del que es fa a les aules a Catalunya", així com un millor seguiment "del que diuen els professors" a l'escola. Encara que ha reconegut que això "no es fa d'un dia per l'altre", ha situat aquest tema com un dels que el PP treballarà a "mitjà termini".

Maroto ha explicat a Europa Press que hi ha mesures "en el curt i el mitjà termini" per actuar davant de l'avenç de l'independentisme a Catalunya. En el curt termini ha situat el control dels comptes de la Generalitat ―que correspon al Govern d'Espanya― i que permet evitar que "els fons estiguin dedicats a assumptes que no competeixen" com finançar "campanyes en la TV3" o "estructures d'Estat".

Dit això, el dirigent del PP ha assegurat que per al PP va ser una "desagradable sorpresa" que "la primera mesura" del Consell de Ministres de Pedro Sánchez fos "aixecar el control perquè amb els recursos econòmics de tots els espanyols es poguessin finançar una altra vegada les ambaixades catalanes a la resta del món i la propaganda independentista". "Això és el que va fer Sánchez i va ser el primer pagament als vots prestats", ha emfatitzat.

En ser preguntat per si el PP té propostes per a TV3, els Mossos o l'educació, Maroto ha avançat algunes iniciatives en les quals treballarà el PP de Pablo Casado.

"Per exemple en l'àmbit de l'educació, crec que és necessari que existeixi més i millor seguiment del que es fa a les aules a Catalunya i que es faci millor i més seguiment de què diuen els professors a Catalunya, com és el model educatiu. Això no es fa d'un dia per l'altre però és important que es tingui en compte", ha manifestat.

Per això, ha insistit que hi ha mesures tant en el "curt" com en el "mitjà termini", tant en el pla polític com en el judicial. "Crec que aquesta combinació és la que dona la solució", ha manifestat, després de recordar que la intervenció dels comptes catalans es va produir abans d'aplicar l'article 155 de la Constitució.

Informa:ELNACIONAL.CAT (8-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026237