BOYE DESACONSELLA PUIGDEMONT QUE VIATGI A PERPINYÀ, PERQUÈ PODRIA SER EXTRADITAT PER FRANÇA

Gonzalo Boye, l’advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, ha considerat que “no és convenient” que el president Carles Puigdemont viatgi a Perpinyà, ja que considera que el conveni hispanofrancès “de detenció en calent” permetria que la gendarmeria francesa retingués al president per obrir-li un expedient d’extradició.

Així ho ha afirmat l’advocat en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, on també ha assegurat que Puigdemont no tindrà cap problema en el moment que li caduqui el DNI, “ja que les autoritats belgues, on resideix legalment, tenen l'obligació de documentar-lo”.

Boye ja va alertar el 20 juliol que França era ara l'únic país de la UE que acceptaria extradir Puigdemont a Espanya. És un país que "té particularitats legislatives de col·laboració amb Espanya", va assegurar.

Per això, la possible visita de Puigdemont a l'Estat francès aquest setembre ha generat incògnites per diferents motius. I és que el partit de la Catalunya Nord Unitat Catalana organitzarà un acte el dia 4 del mes vinent sobre el procés d'independència català on el president hi ha estat convidat. Després que el jutge Pablo Llarena retirés totes les euroordres com a resposta a la decisió del tribunal d'Schleswig —que no va veure els delictes de rebel·lió ni sedició— Puigdemont té llibertat de moviment per tot el món excepte a Espanya.

Les declaracions del president Puigdemont en una roda de premsa a Alemanya celebrada el mes passat també han afegit més incògnites sobre les seves intencions d'anar a Perpinyà. "No sé si trigaré 20 anys a trepitjar sòl espanyol. El que sé és que no trigaré 20 anys a trepitjar sòl català", va dir aleshores.

Boye ha insistit, pel que fa al judici de l'1-O, que és tracta d'un "cas polític" que enceta problemes en l'àmbit judicial. "Tampoc serà un judici just per un seguit de factors que es veuran en els propers mesos. No poden tenir un judici just perquè no han tingut una instrucció justa", ha alertat.

Respecte a l'anormalitat d'habilitar l'agost per la causa 1-O l'advocat dels polítics catalans exiliats ha apuntat que això no parlava bé del tribunal i que demostra que "té pressa" per arribar al judici. Si l'instructor de l'incident de recusació l'admet a tràmit, ha dit, el judici no es farà probablement fins a finals de novembre.

Sobre els diputats suspesos Boye ha defensat que no ho han d'estar però que durant tota la causa el "Suprem ha demostrat que pot fer el que li doni la gana".

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636237