BOYE DESACONSELLA PUIGDEMONT QUE VIATGI A PERPINYÀ, PERQUÈ PODRIA SER EXTRADITAT PER FRANÇA

Gonzalo Boye, l’advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, ha considerat que “no és convenient” que el president Carles Puigdemont viatgi a Perpinyà, ja que considera que el conveni hispanofrancès “de detenció en calent” permetria que la gendarmeria francesa retingués al president per obrir-li un expedient d’extradició.

Així ho ha afirmat l’advocat en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, on també ha assegurat que Puigdemont no tindrà cap problema en el moment que li caduqui el DNI, “ja que les autoritats belgues, on resideix legalment, tenen l'obligació de documentar-lo”.

Boye ja va alertar el 20 juliol que França era ara l'únic país de la UE que acceptaria extradir Puigdemont a Espanya. És un país que "té particularitats legislatives de col·laboració amb Espanya", va assegurar.

Per això, la possible visita de Puigdemont a l'Estat francès aquest setembre ha generat incògnites per diferents motius. I és que el partit de la Catalunya Nord Unitat Catalana organitzarà un acte el dia 4 del mes vinent sobre el procés d'independència català on el president hi ha estat convidat. Després que el jutge Pablo Llarena retirés totes les euroordres com a resposta a la decisió del tribunal d'Schleswig —que no va veure els delictes de rebel·lió ni sedició— Puigdemont té llibertat de moviment per tot el món excepte a Espanya.

Les declaracions del president Puigdemont en una roda de premsa a Alemanya celebrada el mes passat també han afegit més incògnites sobre les seves intencions d'anar a Perpinyà. "No sé si trigaré 20 anys a trepitjar sòl espanyol. El que sé és que no trigaré 20 anys a trepitjar sòl català", va dir aleshores.

Boye ha insistit, pel que fa al judici de l'1-O, que és tracta d'un "cas polític" que enceta problemes en l'àmbit judicial. "Tampoc serà un judici just per un seguit de factors que es veuran en els propers mesos. No poden tenir un judici just perquè no han tingut una instrucció justa", ha alertat.

Respecte a l'anormalitat d'habilitar l'agost per la causa 1-O l'advocat dels polítics catalans exiliats ha apuntat que això no parlava bé del tribunal i que demostra que "té pressa" per arribar al judici. Si l'instructor de l'incident de recusació l'admet a tràmit, ha dit, el judici no es farà probablement fins a finals de novembre.

Sobre els diputats suspesos Boye ha defensat que no ho han d'estar però que durant tota la causa el "Suprem ha demostrat que pot fer el que li doni la gana".

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08322041