BUCH: " L'ESCRADISSADA A LLARENA VA SER UN EXERCICI DE LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ "

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat avui que la protesta contra el jutge Pablo Llarena va ser un "exercici de llibertat d’expressió” i ha condemnat la detenció d'un membre del CDR per part de la policia espanyola. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que tindrà "tolerància i impunitat zero" davant els atacs contra la llibertat d'expressió que s'estan produint en els darrers mesos a Catalunya.

En declaracions a RAC1, Buch s'ha dirigit directament a Ciutadans i els ha demanat que condemnin totes les agressions i no només les que els afecten a ells, tal com assegura que farà la Conselleria. "És una manera de tenir normalitat política i de demostrar que vols defensar els interessos de tots els ciutadans. Els recomano que es dediquin a denunciar i condemnar totes les agressions i no a retirar llaços grocs", ha sentenciat.

Precisament, sobre la campanya de Ciutadans per retirar llaços grocs dels carrers, Buch ha respost: “Jo he sigut alcalde durant deu anys. Quan algú volia penjar cartells a llocs que no estan previstos, s’acostuma a demanar permís, i l’Ajuntament ho autoritza o no”.

Pel que fa a l'agressió d'un policia nacional al fotoperiodista Jordi Borràs el conseller ha defensat l'actuació del cos de Policia Nacional, ja que ha assenyalat que els Mossos d'Esquadra "haurien actuat igual". "Tiraríem endavant una investigació, prendríem declaració, i si es provés que hi ha un delicte penal, es posaria en mans de la justícia. També es passaria als serveis interns del cos i s’obriria un expedient: actuaríem igual", ha assegurat.
Buch carrega contra l'Estat pel 17-A

El conseller ha criticat amb duresa l'actuació del govern espanyol en la gestió dels atemptats del passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. Tal com destapa el sumari, tot i haver estat en presó, els Mossos d'Esquadra no tenien els antecedents de l'Imam de Ripoll. Per això, des de la conselleria s'ha iniciat una investigació i s'han considerat els fets "d'inusuals". "Normalment, si una persona ha estat a la presó, ens consten els seus antecedents. Això és la normalitat i en el cas de l'Imam no era així. No deixa de ser sorprenent", ha assenyalat.

D'altra banda, també ha denunciat que, tot i les promeses de l'executiu espanyol, un any després de l'atemptat, els Mossos encara no tenen accés a la base de dades de les policies europees. Per això, ha anunciat que exigirà al nou ministre Marlaska que es compleixin els tractats de seguretat.

Tanmateix, Buch ha volgut ser prudent i no comentat en profunditat el sumari del 17-A fins que no hi hagi una investigació judicial tancada. El conseller ha fet una crida a la població a "no criminalitzar tot un col·lectiu per la seva religió" i ha demanat que en el primer aniversari de l'atemptat es recordi a les víctimes i es lloï la feina dels equips de seguretat i hospitalaris.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08322022