BUCH: " L'ESCRADISSADA A LLARENA VA SER UN EXERCICI DE LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ "

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat avui que la protesta contra el jutge Pablo Llarena va ser un "exercici de llibertat d’expressió” i ha condemnat la detenció d'un membre del CDR per part de la policia espanyola. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que tindrà "tolerància i impunitat zero" davant els atacs contra la llibertat d'expressió que s'estan produint en els darrers mesos a Catalunya.

En declaracions a RAC1, Buch s'ha dirigit directament a Ciutadans i els ha demanat que condemnin totes les agressions i no només les que els afecten a ells, tal com assegura que farà la Conselleria. "És una manera de tenir normalitat política i de demostrar que vols defensar els interessos de tots els ciutadans. Els recomano que es dediquin a denunciar i condemnar totes les agressions i no a retirar llaços grocs", ha sentenciat.

Precisament, sobre la campanya de Ciutadans per retirar llaços grocs dels carrers, Buch ha respost: “Jo he sigut alcalde durant deu anys. Quan algú volia penjar cartells a llocs que no estan previstos, s’acostuma a demanar permís, i l’Ajuntament ho autoritza o no”.

Pel que fa a l'agressió d'un policia nacional al fotoperiodista Jordi Borràs el conseller ha defensat l'actuació del cos de Policia Nacional, ja que ha assenyalat que els Mossos d'Esquadra "haurien actuat igual". "Tiraríem endavant una investigació, prendríem declaració, i si es provés que hi ha un delicte penal, es posaria en mans de la justícia. També es passaria als serveis interns del cos i s’obriria un expedient: actuaríem igual", ha assegurat.
Buch carrega contra l'Estat pel 17-A

El conseller ha criticat amb duresa l'actuació del govern espanyol en la gestió dels atemptats del passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. Tal com destapa el sumari, tot i haver estat en presó, els Mossos d'Esquadra no tenien els antecedents de l'Imam de Ripoll. Per això, des de la conselleria s'ha iniciat una investigació i s'han considerat els fets "d'inusuals". "Normalment, si una persona ha estat a la presó, ens consten els seus antecedents. Això és la normalitat i en el cas de l'Imam no era així. No deixa de ser sorprenent", ha assenyalat.

D'altra banda, també ha denunciat que, tot i les promeses de l'executiu espanyol, un any després de l'atemptat, els Mossos encara no tenen accés a la base de dades de les policies europees. Per això, ha anunciat que exigirà al nou ministre Marlaska que es compleixin els tractats de seguretat.

Tanmateix, Buch ha volgut ser prudent i no comentat en profunditat el sumari del 17-A fins que no hi hagi una investigació judicial tancada. El conseller ha fet una crida a la població a "no criminalitzar tot un col·lectiu per la seva religió" i ha demanat que en el primer aniversari de l'atemptat es recordi a les víctimes i es lloï la feina dels equips de seguretat i hospitalaris.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026244