CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, FINS I TOT UN GOS HA DE REBRE 52 PUNTS DE SUTURA PER L'ODI ESPANYOLISTA !

Odi, ràbia, agressivitat i frustració. Aquests són alguns dels sentiments que incuba el nacionalisme espanyol que, al crit d’Inés Arrimadas, ha trobat un pretext i una protecció per a envair l’espai públic amb la cara tapada i total impunitat.

I l’escalada d’agressivitat va en augment fins a arribar a límits preocupants. Si fa uns dies us mostràvem com un espanyolista intentava esclafar amb l’escala un republicà, ara us hem d’explicar una trista història: un gos ha quedat malferit després que 3 unionistes arranquessin una estelada d’un balcó privat.
Publicitat

Els fets els va denunciar una usuària a Facebook el cap de setmana passat i ha estat compartit i explicat per diferents usuaris a les xarxes. Resulta que després d’estripar l’estelada amb un cúter, els tres nacionalistes espanyols van agafar el gos, que es diu Tro, i el van agredir amb talls profunds que arriben a l’os. Segons expliquen els usuaris, li han hagut de posar 50 punts a la ferida.

Cal dir que l’estelada era de grans proporcions i que estava a la part del darrere de l’edifici. La República ha contactat amb la persona que ho ha denunciat i ha explicat que l’amo encara no ha denunciat i que no vol que se sàpiga la ubicació de casa seva. El que sí que ens ha explicat és que ha tret l’estelada i ara deixa el gos tancat a dins de casa per por. També ha volgut certificar la història després que usuaris espanyolistes l’hagin increpat a les xarxes i, fins i tot, s’ha plantejat esborrar la  publicació:

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635936