CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, FINS I TOT UN GOS HA DE REBRE 52 PUNTS DE SUTURA PER L'ODI ESPANYOLISTA !

Odi, ràbia, agressivitat i frustració. Aquests són alguns dels sentiments que incuba el nacionalisme espanyol que, al crit d’Inés Arrimadas, ha trobat un pretext i una protecció per a envair l’espai públic amb la cara tapada i total impunitat.

I l’escalada d’agressivitat va en augment fins a arribar a límits preocupants. Si fa uns dies us mostràvem com un espanyolista intentava esclafar amb l’escala un republicà, ara us hem d’explicar una trista història: un gos ha quedat malferit després que 3 unionistes arranquessin una estelada d’un balcó privat.
Publicitat

Els fets els va denunciar una usuària a Facebook el cap de setmana passat i ha estat compartit i explicat per diferents usuaris a les xarxes. Resulta que després d’estripar l’estelada amb un cúter, els tres nacionalistes espanyols van agafar el gos, que es diu Tro, i el van agredir amb talls profunds que arriben a l’os. Segons expliquen els usuaris, li han hagut de posar 50 punts a la ferida.

Cal dir que l’estelada era de grans proporcions i que estava a la part del darrere de l’edifici. La República ha contactat amb la persona que ho ha denunciat i ha explicat que l’amo encara no ha denunciat i que no vol que se sàpiga la ubicació de casa seva. El que sí que ens ha explicat és que ha tret l’estelada i ara deixa el gos tancat a dins de casa per por. També ha volgut certificar la història després que usuaris espanyolistes l’hagin increpat a les xarxes i, fins i tot, s’ha plantejat esborrar la  publicació:

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151789