CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, FINS I TOT UN GOS HA DE REBRE 52 PUNTS DE SUTURA PER L'ODI ESPANYOLISTA !

Odi, ràbia, agressivitat i frustració. Aquests són alguns dels sentiments que incuba el nacionalisme espanyol que, al crit d’Inés Arrimadas, ha trobat un pretext i una protecció per a envair l’espai públic amb la cara tapada i total impunitat.

I l’escalada d’agressivitat va en augment fins a arribar a límits preocupants. Si fa uns dies us mostràvem com un espanyolista intentava esclafar amb l’escala un republicà, ara us hem d’explicar una trista història: un gos ha quedat malferit després que 3 unionistes arranquessin una estelada d’un balcó privat.
Publicitat

Els fets els va denunciar una usuària a Facebook el cap de setmana passat i ha estat compartit i explicat per diferents usuaris a les xarxes. Resulta que després d’estripar l’estelada amb un cúter, els tres nacionalistes espanyols van agafar el gos, que es diu Tro, i el van agredir amb talls profunds que arriben a l’os. Segons expliquen els usuaris, li han hagut de posar 50 punts a la ferida.

Cal dir que l’estelada era de grans proporcions i que estava a la part del darrere de l’edifici. La República ha contactat amb la persona que ho ha denunciat i ha explicat que l’amo encara no ha denunciat i que no vol que se sàpiga la ubicació de casa seva. El que sí que ens ha explicat és que ha tret l’estelada i ara deixa el gos tancat a dins de casa per por. També ha volgut certificar la història després que usuaris espanyolistes l’hagin increpat a les xarxes i, fins i tot, s’ha plantejat esborrar la  publicació:

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08321828