ELS ANTECEDENTS DE L'IMAM DE RIPOLL NO CONSTAVEN ALS ANTECEDENTS POLICIALS

Després dels atemptats del 17 d'agost, els Mossos d'Esquadra van remetre a l'Audiència Nacional un informe en el qual es desgranaven els antecedents dels membres de la cèl·lula terrorista. En aquests informes no constava la detenció el 2010 de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty perquè, segons ha avançat el diari Ara, aquests antecedents no es trobaven a les bases de dades policials que van poder consultar els agents de la policia catalana.

Es Satty, mort en l'explosió d'Alcanar un dia abans dels atemptats, es va poder vincular als fets gràcies a trobar documentació al seu nom a la runa de la casa que va explotar. Malgrat això, quan els Mossos van voler indagar sobre els antecedents de l'imam, no van trobar dades sobre els seus antecedents, entre els quals la detenció i ingrés a la presó.

"Sense registre de detencions per cap cos policial", indica sobre Es Satty l'informe sobre antecedents de tots els membres de la cèl·lula, que sí que recull les detencions que els Mossos havien practicat a un altre dels terroristes, Driss Oukabir, per altres delictes, entre els quals robatori amb violència, abusos sexuals amb penetració i maltractaments en l'àmbit de la llar

.Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620506