SEGUIDORS DEL NÀSTIC MARXEN DEL CAMP FARTS DELS CANTS I INSULTS NEONAZIS DELS AFICIONATS DE L'ESPANYOL

Ahir es va disputar un partit amistós de pretemporada entre el Nàstic de Tarragona i el RCD Espanyol amb victòria dels visitants per 2 a 0.

Però, malauradament, la notícia que aquí us expliquem no és esportiva sinó política. I és que tal com han denunciat diferents usuaris a les xarxes, un grup ultra d’aficionats de l’equip de Cornellà van estar bona part del partit fent càntics neonazis i nacionalistes espanyols radicals.
Publicitat

Des del clàssic “Puigdemont a prisión” passant per cantar l’himne falangista “Cara el sol” i salutacions nazis o coses tan horripilants en forma i contingut com “Vamos Taliban, aviones al nou camp”.

La impunitat amb la qual actua aquest conjunt d’individus va fer empipar la gent que va acabar marxant del camp abans que acabés el partit.

Aquest grup, que no representa la gran majoria d’aficionats de l’Espanyol, on cada cop més hi ha republicans convençuts, sovint acompanya l’equip en els seus desplaçaments i va protagonitzar càntics similars el 19 de juliol a Olot.

Informa:LAREPUBLICA:CAT (9-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08325613