SEGUIDORS DEL NÀSTIC MARXEN DEL CAMP FARTS DELS CANTS I INSULTS NEONAZIS DELS AFICIONATS DE L'ESPANYOL

Ahir es va disputar un partit amistós de pretemporada entre el Nàstic de Tarragona i el RCD Espanyol amb victòria dels visitants per 2 a 0.

Però, malauradament, la notícia que aquí us expliquem no és esportiva sinó política. I és que tal com han denunciat diferents usuaris a les xarxes, un grup ultra d’aficionats de l’equip de Cornellà van estar bona part del partit fent càntics neonazis i nacionalistes espanyols radicals.
Publicitat

Des del clàssic “Puigdemont a prisión” passant per cantar l’himne falangista “Cara el sol” i salutacions nazis o coses tan horripilants en forma i contingut com “Vamos Taliban, aviones al nou camp”.

La impunitat amb la qual actua aquest conjunt d’individus va fer empipar la gent que va acabar marxant del camp abans que acabés el partit.

Aquest grup, que no representa la gran majoria d’aficionats de l’Espanyol, on cada cop més hi ha republicans convençuts, sovint acompanya l’equip en els seus desplaçaments i va protagonitzar càntics similars el 19 de juliol a Olot.

Informa:LAREPUBLICA:CAT (9-8-2018)

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620399