UNA ASSOCIACIÓ DE JURISTES DENUNCIA LA CASA DE BARRETS EN QUÈ S'HA CONVERTIT LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils ha denunciat el nomenament “sense mèrits” de Carmen Lamela com a nova magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) i l’assignació suposadament fraudulenta d’una plaça de fiscal per a Sofia Marchena, filla del magistrat del TS Manuel Marchena, per part de la Comissió Permanent del CGPJ amb la presumpta col·laboració de la directora de l’Escola Judicial, la magistrada Gema Espinosa.

En un comunicat aquest dijous, l’entitat ha explicat que ha decidit ampliar la querella presentada a l’abril pel jurista Elpidio José Silva per “prevaricació continuada” contra el president del Tribunal Suprem (TS) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i 20 magistrats de l’Audiència Nacional i del CGPJ.

En el cas de Lamela, que era la titular del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, la querella destaca que el comunicat del Ple del CGPJ on es va anunciar la seva designació omet la seva tasca en la Causa Especial relativa a la “persecució i decret de presó provisional dels polítics catalans favorables a la independència”.

L’escrit indica que la jutge va ser corregida pel TS en relació a la falta de competència per a la instrucció de la causa i la “incorrecta emissió de les euroordres que van ser retirades amb caràcter general”.

L’entitat ha considerat que Lamela “sembla no tenir la qualitat jurídica suficient per dur a terme tan sols les tasques d’instrucció de causes complexes” i ha criticat la poca transparència en el procés de nomenament perquè no s’ha publicat una comparació de mèrits entre els aspirants.

La querella també recorda que de 2009 a 2011 Lamela va ser assessora de la Unitat de Suport de la Secretaria General de Modernització i Relacions amb l’Administració de Justícia del Ministeri de Justícia del Govern del PP, la qual cosa “acredita suficientment la relació de la magistrada Lamela amb els interessos polítics” del que va ser el partit del Govern fins fa poques setmanes.

 

 

Decisió sense precedents

 

 

Sobre Marchena, la querella indica que va aprovar les oposicions a la carrera judicial i va haver de triar entre formar-se com a jutgessa a l’Escola Judicial de Barcelona o com a fiscal al Centre d’Estudis Jurídics de Madrid, i que va optar per la primera opció, “que no té marxa enrere, però al poc temps d’iniciar-se el curs va haver de deixar-ho per una llarga malaltia”.

Afegeix que “un any després, en comptes de reincorporar-se a l’Escola Judicial per formar-se com a jutge, ho va fer al Centre d’Estudis Jurídics per formar-se com a fiscal”, una reassignació que, en les seves paraules, va ser possible gràcies a una decisió sense precedents de la Comissió Permanent del CGPJ contrària al que està previst legalment.

“Se li va assignar a Marchena una nota inferior (52,31) a la que havia obtingut en les oposicions (68,20) per situar-la just per sota de l’últim alumne dels 35 admesos i ‘no perjudicar ningú’ en una decisió que no ha quedat justificada pel CGPJ”, afirma l’associació, i afegeix que Espinosa suposadament va ser qui va induir aquesta actuació.

Informa:LAREPUBLICA.CAT ()-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08322012