LA CRIDA PREPARA UN GRAN ACTE FUNDACIONAL ENTORN DE L'1-O: VOL INTEGRAR PERSONES I NO SIGLES

“L’adhesió a la Crida no pot quedar-se només en el suport a un manifest. Estem bastint un espai polític on hi cap tothom. Et convidem a la convenció fundacional que celebrarem entorn de l’1 d’octubre.” La nova plataforma impulsada pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i pel cap de files de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, a la presó, ha enviat una carta per correu electrònic als més de 50.000 adherits per convidar-los al gran acte en què la Crida Nacional per la República concretarà l’estructura i l’estratègia política. Serà al voltant del primer aniversari del referèndum, data simbòlica d’un 1-O que va reunir l’esperit transversal que vol representar el moviment. “Hem nascut l’1 d’octubre a les escoles i ens dissoldrem un cop aconseguida la plena instauració de la República catalana”, assumeix la missiva.

Encara no hi ha tancada la data exacta ni el lloc, però l’organització treballa amb la hipòtesi que la convenció es pugui celebrar a Barcelona, tot i que s’estudien diverses localitzacions. Es busca un entorn amb capacitat per acollir un gran nombre de gent. “Volem que sigui una convenció molt participativa”, avança la diputada de Junts pel Sí i portaveu de la Crida Gemma Geis, que avui visitarà la presó de Lledoners per preparar l’esdeveniment.

Es preveu que a principi de setembre s’anunciïn noves adhesions de persones i col·lectius diversos sota el paraigua de la plataforma. En només dues setmanes de vida, la Crida havia arribat als 50.000 adherits. “Tenim ganes de fer una cosa nova, diferent, engrescadora, que sumi persones i no sigles”, continua la carta. En aquest sentit, Sànchez va advertir durant la presentació de la iniciativa, el juliol passat a l’Ateneu Barcelonès, que “no és una crida per sumar partits ni per refundar cap partit ni espai”. Tanmateix, de moment, ERC i la CUP han rebutjat de formar-ne part. Els republicans ho veuen com una reconfiguració del centredreta independentista, malgrat que s’hi hagin adherit persones provinents de l’esquerra, com el mateix Jordi Sànchez, l’exconsellera Marina Geli, l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral, o un altre dels portaveus de la plataforma, Ferran Mascarell.

Per la seva part, el Partit Demòcrata (PDeCAT) estudiarà de quina manera hi encaixa, tal com van aprovar les seves bases en el marc de la primera assemblea de la formació neoconvergent, celebrada a finals de juliol.

“La Crida vol ser una nova manera de fer política, més participativa, amb lideratges compartits, sense personalismes i del tot arrelada en el desig d’unitat que el sobiranisme demana al carrer”, rebla la carta.

LES FRASES
Hem nascut l’1 d’octubre a les escoles i ens dissoldrem un cop aconseguida la plena instauració de la República catalana
Tenim ganes de fer una cosa nova, diferent, que sumi persones i no sigles

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151900