LA CRIDA PREPARA UN GRAN ACTE FUNDACIONAL ENTORN DE L'1-O: VOL INTEGRAR PERSONES I NO SIGLES

“L’adhesió a la Crida no pot quedar-se només en el suport a un manifest. Estem bastint un espai polític on hi cap tothom. Et convidem a la convenció fundacional que celebrarem entorn de l’1 d’octubre.” La nova plataforma impulsada pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i pel cap de files de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, a la presó, ha enviat una carta per correu electrònic als més de 50.000 adherits per convidar-los al gran acte en què la Crida Nacional per la República concretarà l’estructura i l’estratègia política. Serà al voltant del primer aniversari del referèndum, data simbòlica d’un 1-O que va reunir l’esperit transversal que vol representar el moviment. “Hem nascut l’1 d’octubre a les escoles i ens dissoldrem un cop aconseguida la plena instauració de la República catalana”, assumeix la missiva.

Encara no hi ha tancada la data exacta ni el lloc, però l’organització treballa amb la hipòtesi que la convenció es pugui celebrar a Barcelona, tot i que s’estudien diverses localitzacions. Es busca un entorn amb capacitat per acollir un gran nombre de gent. “Volem que sigui una convenció molt participativa”, avança la diputada de Junts pel Sí i portaveu de la Crida Gemma Geis, que avui visitarà la presó de Lledoners per preparar l’esdeveniment.

Es preveu que a principi de setembre s’anunciïn noves adhesions de persones i col·lectius diversos sota el paraigua de la plataforma. En només dues setmanes de vida, la Crida havia arribat als 50.000 adherits. “Tenim ganes de fer una cosa nova, diferent, engrescadora, que sumi persones i no sigles”, continua la carta. En aquest sentit, Sànchez va advertir durant la presentació de la iniciativa, el juliol passat a l’Ateneu Barcelonès, que “no és una crida per sumar partits ni per refundar cap partit ni espai”. Tanmateix, de moment, ERC i la CUP han rebutjat de formar-ne part. Els republicans ho veuen com una reconfiguració del centredreta independentista, malgrat que s’hi hagin adherit persones provinents de l’esquerra, com el mateix Jordi Sànchez, l’exconsellera Marina Geli, l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral, o un altre dels portaveus de la plataforma, Ferran Mascarell.

Per la seva part, el Partit Demòcrata (PDeCAT) estudiarà de quina manera hi encaixa, tal com van aprovar les seves bases en el marc de la primera assemblea de la formació neoconvergent, celebrada a finals de juliol.

“La Crida vol ser una nova manera de fer política, més participativa, amb lideratges compartits, sense personalismes i del tot arrelada en el desig d’unitat que el sobiranisme demana al carrer”, rebla la carta.

LES FRASES
Hem nascut l’1 d’octubre a les escoles i ens dissoldrem un cop aconseguida la plena instauració de la República catalana
Tenim ganes de fer una cosa nova, diferent, que sumi persones i no sigles

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08321972