EL GOVERN ESPANYOL ENCARA VETA ELS MOSSOS A L'EUROPOL UN ANY DESPRÉS DEL 17-A

El 10 de juliol de 2017, el president Carles Puigdemont va arrencar del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, el compromís d’integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), del qual formaven part la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. I Zoido va dir que estudiaria la incorporació dels Mossos a l’Europol, el sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat. Un mes després, quan això encara era només una declaració d’intencions, hi va haver els atemptats de Barcelona i de Cambrils.

El govern va recordar al ministeri el seu compromís, però el govern espanyol ja havia desplegat, amb l’ajuda de mitjans com El Periódico, El País, El Mundo i l’ABC, una campanya de desprestigi contra els Mossos, malgrat la tasca a l’hora d’aturar el grup gihadista autor dels atemptats, i contra l’independentisme. El primer d’octubre ja era a tocar. I no hi va haver cap concessió als Mossos, tot al contrari. Ara, un any després del compromís de Zoido i dels atemptats, els Mossos encara no són ni al CITCO ni a l’Europol, on sí que ha estat autoritzada a entrar l’Ertzaintza.

El conseller de l’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ho ha recordat en una entrevista a RAC1, i ha demanat que el govern espanyol compleixi aquell acord entre Puigdemont i Zoido que es va prendre a la junta de seguretat de Catalunya. Així ho traslladarà a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ha retret que el govern espanyol mostri desconfiança envers Catalunya i ha recordat que la seva reclamació no era de caràcter polític ni partidista, sinó de seguretat dels catalans. ‘No hi ha d’haver cap dubte que qui té la competència són els Mossos d’Esquadra, per la qual cosa no se’ls pot amagar informació.’

 

Des de començament del 2015, el CITCO ha mirat de centralitzar tota la gestió de la informació sobre possibles atemptats a l’estat espanyol, focalitzant-se en el gihadisme. Els Mossos d’Esquadra no tan sols no en formen part, sinó que han vist limitat el seu accés a informació sensible i, fins i tot, han patit entrebancs en les investigacions. El cas més escandalós va ser durant l’operació Caront, el 2015 mateix, quan els Mossos van desarticular un suposat grup gihadista per la sospita que planificaven d’atemptar a Catalunya; els investigats van ser alertats per la policia espanyola.

Al capdavant del CITCO hi havia José Luis Olivera, un home de la màxima confiança del ministre de l’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz. De fet, Olivera va formar part de la brigada política de Fernández Díaz que va conspirar contra els polítics independentistes. I no ha estat fins fa un mes que ha estat apartat del càrrec per Grande-Marlaska.

La demanda que fa ara Miquel Buch coincideix amb la publicació d’informacions sobre els atemptats del 17 d’agost sobre les quals el jutge ha aixecat el secret se sumari. Són revelacions que evidencien fins a quin punt els cossos policíacs espanyols i el CNI van disposar d’informació sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, que no van compartir amb els Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció de l’imam de Ripoll per part de cap cos de policia, malgrat que havia estat condemnat el 2010 per tràfic de drogues i que havia passat quatre anys a la presó de Castelló.

A més, segons que es desprèn del mateix sumari, un cop a la presó, es-Satti va rebre quatre visites de membres de la Guàrdia Civil i del CNI. L’última entrevista la van tenir el març del 2014, poc abans que l’alliberessin i que li perdonessin l’expulsió de l’estat espanyol. Els Mossos d’Esquadra no van disposar d’aquesta informació; si més no, no pas just després dels atemptats de l’agost.

Informa:VILAWEB.CAT (10-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151846