EL GOVERN ESPANYOL ENCARA VETA ELS MOSSOS A L'EUROPOL UN ANY DESPRÉS DEL 17-A

El 10 de juliol de 2017, el president Carles Puigdemont va arrencar del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, el compromís d’integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), del qual formaven part la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. I Zoido va dir que estudiaria la incorporació dels Mossos a l’Europol, el sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat. Un mes després, quan això encara era només una declaració d’intencions, hi va haver els atemptats de Barcelona i de Cambrils.

El govern va recordar al ministeri el seu compromís, però el govern espanyol ja havia desplegat, amb l’ajuda de mitjans com El Periódico, El País, El Mundo i l’ABC, una campanya de desprestigi contra els Mossos, malgrat la tasca a l’hora d’aturar el grup gihadista autor dels atemptats, i contra l’independentisme. El primer d’octubre ja era a tocar. I no hi va haver cap concessió als Mossos, tot al contrari. Ara, un any després del compromís de Zoido i dels atemptats, els Mossos encara no són ni al CITCO ni a l’Europol, on sí que ha estat autoritzada a entrar l’Ertzaintza.

El conseller de l’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ho ha recordat en una entrevista a RAC1, i ha demanat que el govern espanyol compleixi aquell acord entre Puigdemont i Zoido que es va prendre a la junta de seguretat de Catalunya. Així ho traslladarà a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ha retret que el govern espanyol mostri desconfiança envers Catalunya i ha recordat que la seva reclamació no era de caràcter polític ni partidista, sinó de seguretat dels catalans. ‘No hi ha d’haver cap dubte que qui té la competència són els Mossos d’Esquadra, per la qual cosa no se’ls pot amagar informació.’

 

Des de començament del 2015, el CITCO ha mirat de centralitzar tota la gestió de la informació sobre possibles atemptats a l’estat espanyol, focalitzant-se en el gihadisme. Els Mossos d’Esquadra no tan sols no en formen part, sinó que han vist limitat el seu accés a informació sensible i, fins i tot, han patit entrebancs en les investigacions. El cas més escandalós va ser durant l’operació Caront, el 2015 mateix, quan els Mossos van desarticular un suposat grup gihadista per la sospita que planificaven d’atemptar a Catalunya; els investigats van ser alertats per la policia espanyola.

Al capdavant del CITCO hi havia José Luis Olivera, un home de la màxima confiança del ministre de l’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz. De fet, Olivera va formar part de la brigada política de Fernández Díaz que va conspirar contra els polítics independentistes. I no ha estat fins fa un mes que ha estat apartat del càrrec per Grande-Marlaska.

La demanda que fa ara Miquel Buch coincideix amb la publicació d’informacions sobre els atemptats del 17 d’agost sobre les quals el jutge ha aixecat el secret se sumari. Són revelacions que evidencien fins a quin punt els cossos policíacs espanyols i el CNI van disposar d’informació sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, que no van compartir amb els Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció de l’imam de Ripoll per part de cap cos de policia, malgrat que havia estat condemnat el 2010 per tràfic de drogues i que havia passat quatre anys a la presó de Castelló.

A més, segons que es desprèn del mateix sumari, un cop a la presó, es-Satti va rebre quatre visites de membres de la Guàrdia Civil i del CNI. L’última entrevista la van tenir el març del 2014, poc abans que l’alliberessin i que li perdonessin l’expulsió de l’estat espanyol. Els Mossos d’Esquadra no van disposar d’aquesta informació; si més no, no pas just després dels atemptats de l’agost.

Informa:VILAWEB.CAT (10-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08321883