EL GOVERN ESPANYOL ENCARA VETA ELS MOSSOS A L'EUROPOL UN ANY DESPRÉS DEL 17-A

El 10 de juliol de 2017, el president Carles Puigdemont va arrencar del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, el compromís d’integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), del qual formaven part la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. I Zoido va dir que estudiaria la incorporació dels Mossos a l’Europol, el sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat. Un mes després, quan això encara era només una declaració d’intencions, hi va haver els atemptats de Barcelona i de Cambrils.

El govern va recordar al ministeri el seu compromís, però el govern espanyol ja havia desplegat, amb l’ajuda de mitjans com El Periódico, El País, El Mundo i l’ABC, una campanya de desprestigi contra els Mossos, malgrat la tasca a l’hora d’aturar el grup gihadista autor dels atemptats, i contra l’independentisme. El primer d’octubre ja era a tocar. I no hi va haver cap concessió als Mossos, tot al contrari. Ara, un any després del compromís de Zoido i dels atemptats, els Mossos encara no són ni al CITCO ni a l’Europol, on sí que ha estat autoritzada a entrar l’Ertzaintza.

El conseller de l’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ho ha recordat en una entrevista a RAC1, i ha demanat que el govern espanyol compleixi aquell acord entre Puigdemont i Zoido que es va prendre a la junta de seguretat de Catalunya. Així ho traslladarà a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ha retret que el govern espanyol mostri desconfiança envers Catalunya i ha recordat que la seva reclamació no era de caràcter polític ni partidista, sinó de seguretat dels catalans. ‘No hi ha d’haver cap dubte que qui té la competència són els Mossos d’Esquadra, per la qual cosa no se’ls pot amagar informació.’

 

Des de començament del 2015, el CITCO ha mirat de centralitzar tota la gestió de la informació sobre possibles atemptats a l’estat espanyol, focalitzant-se en el gihadisme. Els Mossos d’Esquadra no tan sols no en formen part, sinó que han vist limitat el seu accés a informació sensible i, fins i tot, han patit entrebancs en les investigacions. El cas més escandalós va ser durant l’operació Caront, el 2015 mateix, quan els Mossos van desarticular un suposat grup gihadista per la sospita que planificaven d’atemptar a Catalunya; els investigats van ser alertats per la policia espanyola.

Al capdavant del CITCO hi havia José Luis Olivera, un home de la màxima confiança del ministre de l’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz. De fet, Olivera va formar part de la brigada política de Fernández Díaz que va conspirar contra els polítics independentistes. I no ha estat fins fa un mes que ha estat apartat del càrrec per Grande-Marlaska.

La demanda que fa ara Miquel Buch coincideix amb la publicació d’informacions sobre els atemptats del 17 d’agost sobre les quals el jutge ha aixecat el secret se sumari. Són revelacions que evidencien fins a quin punt els cossos policíacs espanyols i el CNI van disposar d’informació sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, que no van compartir amb els Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció de l’imam de Ripoll per part de cap cos de policia, malgrat que havia estat condemnat el 2010 per tràfic de drogues i que havia passat quatre anys a la presó de Castelló.

A més, segons que es desprèn del mateix sumari, un cop a la presó, es-Satti va rebre quatre visites de membres de la Guàrdia Civil i del CNI. L’última entrevista la van tenir el març del 2014, poc abans que l’alliberessin i que li perdonessin l’expulsió de l’estat espanyol. Els Mossos d’Esquadra no van disposar d’aquesta informació; si més no, no pas just després dels atemptats de l’agost.

Informa:VILAWEB.CAT (10-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026242