17-A, UN CRIM D'ESTAT? DE LA MENTIDA DE L'11-M A L'ATEMPTAT FALLIT DE FALSA BANDERA DEL 17-A PER IMPEDIR EL REFERÈNDUM ?

17A, un crim d’Estat?: De la mentida de l’11M a l’atemptat fallit de falsa bandera del 17A

Un reportatge en 7 capítols sobre un estat fallit, l'únic país del primer món on els dos principals atemptats gihadistes tenen com a component clau, els confidents policials
Redacció Redacció

Joan Puig editor de La República i altres mitjans de comunicació associats al grup, va ser el ponent redactor de les conclusions d’ERC a la Comissió d’Investigació dels atemptats de Madrid de l’11M. Unes conclusions que varen ser considerades per la presidenta dels afectats pels atemptats, Pilar Manjón, com les més clarificadores. La seva experiència en aquella comissió li va permetre ser molt dur amb els responsables polítics i policials d’aquell greu moment de la història de l’Estat Espanyol.
Publicitat

Malgrat les conclusions de la Comissió d’Investigació del 11M, el CNI no ha millorat el protocol amb els confidents

Puig considera un fet insòlit que aquells governants que van mentir per intentar guanyar unes eleccions hagin sobreviscut políticament a un escàndol com aquell, des del minut zero de l’atemptat el govern del PP sabia que no era ETA, com va dir un expert policial en explosius, només amb la presència als llocs dels fets ja se sabia que ETA no havia estat l’autora dels atemptats de l’11M, però el nucli dur d’aquell govern entre ells Aznar i Rajoy van decidir perpetrar un engany massiu d’estat per guanyar unes eleccions.

Tota aquella experiència de milers d’hores de comissions i de milers de pagines de documents, alguns d’ells molt foscos, l’han portat a escriure aquests set reportatges; 17A, un crim d’Estat?

7 històries que cal explicar: De la mentida de l’11M a l’atemptat fallit de falsa bandera del 17A

A partir d’aquest dissabte i fins el mateix dia de l’aniversari de l’atemptat de Barcelona, La República publicarà aquest reportatges on posa l’accent en les claus d’aquells atemptats produïts a Madrid i a Catalunya i que els governants de l’estat espanyol, avui en mans del PSOE, s’entesten en blanquejar.

El proper disset d’agost els responsables polítics de la guerra bruta contra Catalunya, el ministre de l’interior, Grande Marlaska, i el president espanyol Pedro Sánchez, seran a Barcelona, a primera fila, mentre el conseller Forn serà a la presó i el Major Trapero i el seu equip sota greus amenaces d’un judici sumaríssims contra ells.
Els set reportatges:

11-A: 17A, un crim d’estat? (1): Un govern del PP va mentir per intentar guanyar unes eleccions

12-A: 17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

13-A: 17A, un crim d’estat? (3): PSOE i PP van sortir indemnes de l’engany massiu al seu poble sobre la veritat de l’11M

14-A: 17A, un crim d’estat? (4): I si un atemptat jihadista impedeix el referèndum de l’10?

15-A: 17A, un crim d’estat? (5) PSOE, PP i Ciudadanos impedeixen una comissió d’investigació sobre la relació de l’Imam de Ripoll i el CNI

16-A: 17A, un crim d’estat? (6) El confident Imam de Ripoll, l’autor fallit d’un atemptat de falsa bandera?

17-A: 17A, un crim d’estat? (7): Rajoy va avalar la mentida de l’11M, va avalar un atemptat de falsa bandera per impedir el temut referèndum independentista? Qui va ordenar l’explosió del xalet d’Alcanar?

Informa:LAREPUBLICA.CAT (10-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635977