17-A, UN CRIM D'ESTAT? DE LA MENTIDA DE L'11-M A L'ATEMPTAT FALLIT DE FALSA BANDERA DEL 17-A PER IMPEDIR EL REFERÈNDUM ?

17A, un crim d’Estat?: De la mentida de l’11M a l’atemptat fallit de falsa bandera del 17A

Un reportatge en 7 capítols sobre un estat fallit, l'únic país del primer món on els dos principals atemptats gihadistes tenen com a component clau, els confidents policials
Redacció Redacció

Joan Puig editor de La República i altres mitjans de comunicació associats al grup, va ser el ponent redactor de les conclusions d’ERC a la Comissió d’Investigació dels atemptats de Madrid de l’11M. Unes conclusions que varen ser considerades per la presidenta dels afectats pels atemptats, Pilar Manjón, com les més clarificadores. La seva experiència en aquella comissió li va permetre ser molt dur amb els responsables polítics i policials d’aquell greu moment de la història de l’Estat Espanyol.
Publicitat

Malgrat les conclusions de la Comissió d’Investigació del 11M, el CNI no ha millorat el protocol amb els confidents

Puig considera un fet insòlit que aquells governants que van mentir per intentar guanyar unes eleccions hagin sobreviscut políticament a un escàndol com aquell, des del minut zero de l’atemptat el govern del PP sabia que no era ETA, com va dir un expert policial en explosius, només amb la presència als llocs dels fets ja se sabia que ETA no havia estat l’autora dels atemptats de l’11M, però el nucli dur d’aquell govern entre ells Aznar i Rajoy van decidir perpetrar un engany massiu d’estat per guanyar unes eleccions.

Tota aquella experiència de milers d’hores de comissions i de milers de pagines de documents, alguns d’ells molt foscos, l’han portat a escriure aquests set reportatges; 17A, un crim d’Estat?

7 històries que cal explicar: De la mentida de l’11M a l’atemptat fallit de falsa bandera del 17A

A partir d’aquest dissabte i fins el mateix dia de l’aniversari de l’atemptat de Barcelona, La República publicarà aquest reportatges on posa l’accent en les claus d’aquells atemptats produïts a Madrid i a Catalunya i que els governants de l’estat espanyol, avui en mans del PSOE, s’entesten en blanquejar.

El proper disset d’agost els responsables polítics de la guerra bruta contra Catalunya, el ministre de l’interior, Grande Marlaska, i el president espanyol Pedro Sánchez, seran a Barcelona, a primera fila, mentre el conseller Forn serà a la presó i el Major Trapero i el seu equip sota greus amenaces d’un judici sumaríssims contra ells.
Els set reportatges:

11-A: 17A, un crim d’estat? (1): Un govern del PP va mentir per intentar guanyar unes eleccions

12-A: 17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

13-A: 17A, un crim d’estat? (3): PSOE i PP van sortir indemnes de l’engany massiu al seu poble sobre la veritat de l’11M

14-A: 17A, un crim d’estat? (4): I si un atemptat jihadista impedeix el referèndum de l’10?

15-A: 17A, un crim d’estat? (5) PSOE, PP i Ciudadanos impedeixen una comissió d’investigació sobre la relació de l’Imam de Ripoll i el CNI

16-A: 17A, un crim d’estat? (6) El confident Imam de Ripoll, l’autor fallit d’un atemptat de falsa bandera?

17-A: 17A, un crim d’estat? (7): Rajoy va avalar la mentida de l’11M, va avalar un atemptat de falsa bandera per impedir el temut referèndum independentista? Qui va ordenar l’explosió del xalet d’Alcanar?

Informa:LAREPUBLICA.CAT (10-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08321854