ELS TRIBUNALS ESPANYOLS INVESTIGUEN 72 MOSSOS PER L'ACTUACIÓ DE L'1-O


Fins a 72 agents dels Mossos d'Esquadra estan sent investigats per diversos tribunals de l'Estat per les actuacions relatives a l'1-O. El judici del major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional és el més mediàtic i rellevant, però el rol exercit per desenes de companys seus del cos, de pràcticament totes les categories i destinacions, també està sota la lupa de diversos tribunals d'instrucció de Catalunya, segons detalla el conseller d'Interior, Miquel Buch, en una resposta parlamentària a Cs a què ha tingut accés NacióDigital.

L'Audiència Nacional va confirmar a finals de juny el processament per sedició de Trapero, així com de la intendent Teresa Laplana pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia i Hisenda i el referèndum, junt a la cúpula d'Interior, els responsables polítics de la policia César Puig i Pere Soler. De fet, Trapero va renunciar a ser restituït com a major precisament perquè el càrrec no interfereixi en el procés judicial, per bé que Buch i el Govern li mantenen les portes obertes, en cas que sigui absolt.

Malgrat tot, el degoteig d'investigacions d'altres agents dels Mossos ha estat constant. Jutjats a Barcelona, Lleida, Cerdanyola del Vallès, El Vendrell, La Seu d'Urgell, Santa Coloma de Gramenet o el Prat de Llobregat investiguen fins a 72 membres més del cos, en algunes ocasions per denúncies de particulars en relació a la "inactivitat" per frenar la votació. La manca de diligència per impedir el referèndum o fins i tot la col·laboració més o menys activa per facilitar-la són les acusació que analitzen aquests tribunals.

Així, el jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat va enviar a finals de març a l'Audiència Nacional bona part de la cúpula dels Mossos per un delicte de sedició, acusant-los d'idear un pla per fer naufragar l'operatiu per aturar el referèndum. En concret, acusa Trapero -qui ja estava sent investigat per l'alt tribunal-, els comissaris superiors Ferran López -llavors, cap del cos- i Joan Carles Molinero; uns altres dos comissaris, dos intendents i la cap d'assessorament jurídic.

 

 

L'Audiència Nacional no vol els casos de Lleida

 

 

Cal veure si l'Audiència Nacional accepta fer-se càrrec de la causa, ja que encara no s'hi ha pronunciat oficialment i algunes informacions periodístiques assenyalen que la jutge Carmen Lamela ho podria refusar. Com ja va negar-se a acceptar la causa contra els mossos de Lleida que el jutjat d'aquesta ciutat va voler remetre, per bé que, en aquell cas, va ser perquè va al·legar que es tractaven d'acusacions de desobediència per les quals no era competent i preferia que es jutgessin sobre el terreny.

El jutjat número 2 de Sabadell també està actiu en aquesta causa, ja que el desembre va decidir investigar l'inspector i sotsinspector responsables de la Sala Regional del Complex Central i el cap de la comissaria de Santa Perpètua de Mogoda en relació a les actuacions de l'1-O, mentre que l'abril va començar a investigar també la cap de la Regió Metropolitana Nord del cos i el seu número dos.

 

 

Fins a 143 diligències contra mossos

 

 

Segons la resposta parlamentària de Buch, "el nombre d'agents del cos de Mossos d'Esquadra als quals se'ls ha incoat alguna diligència per part de qualsevol tribunal en relació amb les actuacions del cos el dia 1 d'octubre de 2017 és de 143". D'aquests, però, només 72 es troben en la categoria formal d'investigats, tots ells per un presumpte delicte penal. Així mateix, el nombre de requeriments judicials rebuts a la direcció general de la Policia i emesos per diferents òrgans judicials pels mateixos fets és de 82.

En la mateixa resposta, el conseller detalla les categories dels 72 agents investigats. Aproximadament la meitat (37) són mossos rasos, per bé que la segona amb més membres en jutjats són els sotsinspectors, amb 10, seguits per 9 sergents. Per ordre de gradació, el nombre d'investigats per categoria és el següent:

 

 

AGENTS INVESTIGATS PER L'1-O, PER CATEGORIES

 

 

Així mateix, la informació també inclou la distribució per destinació d'aquests investigats. En aquest cas, destaquen els 41 agents de la regió policial del Camp de Tarragona, més de la meitat del total. I, en concret, els 34 de l'àrea del Baix Penedès, per bé que 5 són del Tarragonès i 2 de Salou.

Igualment, 11 agents són de la regió policial metropolitana nord (agrupa el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i una part del Barcelonès), dels quals 5 de Terrassa i 4 de la sala regional de comandament, com s'ha comentat anteriorment. Per regions, hi ha un agent investigat a la central (al Bages), un a Girona i un a les Terres de l'Ebre. Així mateix, tres agents són de la prefectura (on es troba la sala central de comandament), tres més de la comissaria superior de coordinació central, tres de la comissaria general tècnica de planificació de la seguretat i dos de la divisió d'afers interns.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-8-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636117