ELS TRIBUNALS ESPANYOLS INVESTIGUEN 72 MOSSOS PER L'ACTUACIÓ DE L'1-O


Fins a 72 agents dels Mossos d'Esquadra estan sent investigats per diversos tribunals de l'Estat per les actuacions relatives a l'1-O. El judici del major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional és el més mediàtic i rellevant, però el rol exercit per desenes de companys seus del cos, de pràcticament totes les categories i destinacions, també està sota la lupa de diversos tribunals d'instrucció de Catalunya, segons detalla el conseller d'Interior, Miquel Buch, en una resposta parlamentària a Cs a què ha tingut accés NacióDigital.

L'Audiència Nacional va confirmar a finals de juny el processament per sedició de Trapero, així com de la intendent Teresa Laplana pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia i Hisenda i el referèndum, junt a la cúpula d'Interior, els responsables polítics de la policia César Puig i Pere Soler. De fet, Trapero va renunciar a ser restituït com a major precisament perquè el càrrec no interfereixi en el procés judicial, per bé que Buch i el Govern li mantenen les portes obertes, en cas que sigui absolt.

Malgrat tot, el degoteig d'investigacions d'altres agents dels Mossos ha estat constant. Jutjats a Barcelona, Lleida, Cerdanyola del Vallès, El Vendrell, La Seu d'Urgell, Santa Coloma de Gramenet o el Prat de Llobregat investiguen fins a 72 membres més del cos, en algunes ocasions per denúncies de particulars en relació a la "inactivitat" per frenar la votació. La manca de diligència per impedir el referèndum o fins i tot la col·laboració més o menys activa per facilitar-la són les acusació que analitzen aquests tribunals.

Així, el jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat va enviar a finals de març a l'Audiència Nacional bona part de la cúpula dels Mossos per un delicte de sedició, acusant-los d'idear un pla per fer naufragar l'operatiu per aturar el referèndum. En concret, acusa Trapero -qui ja estava sent investigat per l'alt tribunal-, els comissaris superiors Ferran López -llavors, cap del cos- i Joan Carles Molinero; uns altres dos comissaris, dos intendents i la cap d'assessorament jurídic.

 

 

L'Audiència Nacional no vol els casos de Lleida

 

 

Cal veure si l'Audiència Nacional accepta fer-se càrrec de la causa, ja que encara no s'hi ha pronunciat oficialment i algunes informacions periodístiques assenyalen que la jutge Carmen Lamela ho podria refusar. Com ja va negar-se a acceptar la causa contra els mossos de Lleida que el jutjat d'aquesta ciutat va voler remetre, per bé que, en aquell cas, va ser perquè va al·legar que es tractaven d'acusacions de desobediència per les quals no era competent i preferia que es jutgessin sobre el terreny.

El jutjat número 2 de Sabadell també està actiu en aquesta causa, ja que el desembre va decidir investigar l'inspector i sotsinspector responsables de la Sala Regional del Complex Central i el cap de la comissaria de Santa Perpètua de Mogoda en relació a les actuacions de l'1-O, mentre que l'abril va començar a investigar també la cap de la Regió Metropolitana Nord del cos i el seu número dos.

 

 

Fins a 143 diligències contra mossos

 

 

Segons la resposta parlamentària de Buch, "el nombre d'agents del cos de Mossos d'Esquadra als quals se'ls ha incoat alguna diligència per part de qualsevol tribunal en relació amb les actuacions del cos el dia 1 d'octubre de 2017 és de 143". D'aquests, però, només 72 es troben en la categoria formal d'investigats, tots ells per un presumpte delicte penal. Així mateix, el nombre de requeriments judicials rebuts a la direcció general de la Policia i emesos per diferents òrgans judicials pels mateixos fets és de 82.

En la mateixa resposta, el conseller detalla les categories dels 72 agents investigats. Aproximadament la meitat (37) són mossos rasos, per bé que la segona amb més membres en jutjats són els sotsinspectors, amb 10, seguits per 9 sergents. Per ordre de gradació, el nombre d'investigats per categoria és el següent:

 

 

AGENTS INVESTIGATS PER L'1-O, PER CATEGORIES

 

 

Així mateix, la informació també inclou la distribució per destinació d'aquests investigats. En aquest cas, destaquen els 41 agents de la regió policial del Camp de Tarragona, més de la meitat del total. I, en concret, els 34 de l'àrea del Baix Penedès, per bé que 5 són del Tarragonès i 2 de Salou.

Igualment, 11 agents són de la regió policial metropolitana nord (agrupa el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i una part del Barcelonès), dels quals 5 de Terrassa i 4 de la sala regional de comandament, com s'ha comentat anteriorment. Per regions, hi ha un agent investigat a la central (al Bages), un a Girona i un a les Terres de l'Ebre. Així mateix, tres agents són de la prefectura (on es troba la sala central de comandament), tres més de la comissaria superior de coordinació central, tres de la comissaria general tècnica de planificació de la seguretat i dos de la divisió d'afers interns.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026246