EL PDeCAT RETIRA LA MOCIÓ PACTADA AMB EL PSOE PER LA LIMITACIÓ DEL DIÀLEG

El PDeCAT ha decidit retirar, segons ha pogut saber El Nacional, la moció que havia pactat amb el PSOE en què s’instava al govern espanyol a obrir un diàleg “sense imposicions ni impediments” per acordar un mecanisme “que permeti a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l’ordenament jurídic vigent”.

La moció s'ha debatut aquest matí al ple del Congrés però no s'havia de votar fins demà. Les discrepàncies sobre l'abast que hauria de tenir el diàleg entre els dos governs, que s'han fet evident durant el debat a l'hemicicle, és el que ha motivat la decisió dels demòcrates de desestimar la moció.

Els demòcrates han assegurat que havien acceptat la transacció amb el PSOE perquè l'al·lusió a l'ordenament jurídic vigent, que hi han incorporat els socialistes, no feia una referència explícita a l'ordenament espanyol, la qual cosa podia incloure també la legislació internacional. El mateix argument ha estat utilitzat per la portaveu del Govern, Elsa Artadi, quan ha estat interrogada al respecte en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu.

Amb tot, durant el debat al Congrés d'aquest dimecres el diputat del PSC, José Zaragoza, ha deixat clar que estaven disposats a parlar “de tot menys de la independència”.

Aquest pronunciament ha fet que ERC, que inicialment havia anunciat el vot a favor decidís canviar-lo per una abstenció.

Finalment, ha estat el PDeCAT qui ha decidit retirar la seva moció que havia donat peu a la transacció amb el PSOE.

Informa:ELNACIONAL:CAT (12-9-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658553