IMPUTATS CINC NOUS POLICIES PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

El jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona ha citat com a investigats cinc agents més de la Policia espanyola per les càrregues a l'escola Àgora i les Escoles Pies de Sant Antoni i de l'Infant Jesús.

El jutge parla d'actuacions "a priori desproporcionades" en els tres casos i es basa en diferents imatges gravades on, a més de veure's les actuacions policials, es poden identificar els agents. Un fet bàsic per poder fer el judici per agressions.

Ara mateix ja hi ha 9 agents de la Policia espanyola investigats per les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre.
"Sense que pugui saber-se el motiu, els agents comencen a fer servir les seves defenses, tant als que estan a la vorera com els que estan a la rampa, que òbviament estan en un pla superior, colpejant de forma indiscriminada les persones que hi ha allà". Així relata el jutge els fets en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Nacional, on cita els tres nous acusats de les càrregues a l'escola Àgora de Nou Barris.

El jutge destaca com els cops de porra "van de dalt a baix, colpejant forçosament la part superior del cos dels ciutadans concentrats" i resol que l'ús de la força en aquest cas "a priori en aquest cas sembla desproporcionat tant pel que fa a la situació existent com la finalitat de la intervenció, perquè no existeix motiu pel qual les defenses dels agents es fessin servir d'aquella manera".

El jutge es basa en els vídeos que s'han aportat com a prova, on es veuen les intervencions policials de l'1 d'octubre i remarca que "no s'observa en els vídeos aportats cap agressió cap als agents ni el que va passar dins l'escola".


Escoles Pies Sant Antoni

 

De les càrregues a les Escoles Pies de Sant Antoni, a la ronda Sant Pau 72, de Barcelona, hi ha la citació d'un investigat. És el cap de la unitat que va actuar en aquesta escola i que haurà d'identificar altres agents que haurien carregat en aquest centre i que apareixen en diferents imatges i vídeos que s'han aportat juntament amb la presentació de la querella.

Dels fets a l'escola Sant Antoni el jutge diu que "sense que s'escolti avís previ o cap advertència, els agents comencen a agafar aquestes persones i les tiren al terra o les empenyen cap a fora, sense miraments i utilitzant certament una violència desproporcionada a la situació que allà hi ha".

En aquest cas el jutge parla "d'agressions gratuïtes" i es refereix a puntades de peu a gent que hi ha a terra "de forma absolutament innecessària" o tres cops de puny a un ciutadà que s'acosta confús amb les mans alçades a la policia i que acaba a terra rebent cops de peu de diferents policies.


Escoles Pies de l'Infant Jesús

 

El jutge imputa un agent també de les càrregues a l'escola Infant Jesús de Barcelona on hi va haver diversos ferits. Aquí "els agents inicien una actuació arrossegant a la gent que hi ha asseguda al terra, a vegades amb cops i puntades de peu. Alguns són empesos violentament i d'altres estirats de les orelles", diu la interlocutòria. En el seu escrit el jutge destaca que abans de l'actuació policial "no s'observa cap activitat violenta per part de les persones que hi ha concentrades, limitant-se a obstaculitzar amb el seu cos l'accés al col·legi".

El jutge conclou que, tot i que el monopoli de l'ús de la força correspon a l'Estat, aquest ús de la força és legítim "sempre que existeixi una justificació" i es faci amb "proporcionalitat". "En altres paraules, pot ser constitutiva d'infracció penal aquella actuació policial clarament injustificada i sense proporcionalitat", aclareix i avisa el jutge.

A l'escola Infant Jesús hi havia, segons l'informe policial, unes 300 persones "en actitut de resistència". "Com que es tractava d'una entitat privada, es va ordenar no procedir a cap actuació en aquest lloc abandonant-lo", diu l'atestat on també subratlla que els Mossos d'Esquadra que hi havia a la zona van tenir una actuació "completament passiva, dedicant-se únicament a observar el que estava passant".

Però el jutge conclou en la interlocutòria que "l'actuació policial no va ser tan asèptica com s'indica en l'informe", ja que els vídeos demostren que els agents de la policia espanyola van "empényer, balancejar i colpejar les persones que hi havia en aquesta escola i alerta que els fets descrits podrien comportar delictes més greus que l'abús del seu càrrec de policia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182402