IMPUTATS CINC NOUS POLICIES PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

El jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona ha citat com a investigats cinc agents més de la Policia espanyola per les càrregues a l'escola Àgora i les Escoles Pies de Sant Antoni i de l'Infant Jesús.

El jutge parla d'actuacions "a priori desproporcionades" en els tres casos i es basa en diferents imatges gravades on, a més de veure's les actuacions policials, es poden identificar els agents. Un fet bàsic per poder fer el judici per agressions.

Ara mateix ja hi ha 9 agents de la Policia espanyola investigats per les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre.
"Sense que pugui saber-se el motiu, els agents comencen a fer servir les seves defenses, tant als que estan a la vorera com els que estan a la rampa, que òbviament estan en un pla superior, colpejant de forma indiscriminada les persones que hi ha allà". Així relata el jutge els fets en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Nacional, on cita els tres nous acusats de les càrregues a l'escola Àgora de Nou Barris.

El jutge destaca com els cops de porra "van de dalt a baix, colpejant forçosament la part superior del cos dels ciutadans concentrats" i resol que l'ús de la força en aquest cas "a priori en aquest cas sembla desproporcionat tant pel que fa a la situació existent com la finalitat de la intervenció, perquè no existeix motiu pel qual les defenses dels agents es fessin servir d'aquella manera".

El jutge es basa en els vídeos que s'han aportat com a prova, on es veuen les intervencions policials de l'1 d'octubre i remarca que "no s'observa en els vídeos aportats cap agressió cap als agents ni el que va passar dins l'escola".


Escoles Pies Sant Antoni

 

De les càrregues a les Escoles Pies de Sant Antoni, a la ronda Sant Pau 72, de Barcelona, hi ha la citació d'un investigat. És el cap de la unitat que va actuar en aquesta escola i que haurà d'identificar altres agents que haurien carregat en aquest centre i que apareixen en diferents imatges i vídeos que s'han aportat juntament amb la presentació de la querella.

Dels fets a l'escola Sant Antoni el jutge diu que "sense que s'escolti avís previ o cap advertència, els agents comencen a agafar aquestes persones i les tiren al terra o les empenyen cap a fora, sense miraments i utilitzant certament una violència desproporcionada a la situació que allà hi ha".

En aquest cas el jutge parla "d'agressions gratuïtes" i es refereix a puntades de peu a gent que hi ha a terra "de forma absolutament innecessària" o tres cops de puny a un ciutadà que s'acosta confús amb les mans alçades a la policia i que acaba a terra rebent cops de peu de diferents policies.


Escoles Pies de l'Infant Jesús

 

El jutge imputa un agent també de les càrregues a l'escola Infant Jesús de Barcelona on hi va haver diversos ferits. Aquí "els agents inicien una actuació arrossegant a la gent que hi ha asseguda al terra, a vegades amb cops i puntades de peu. Alguns són empesos violentament i d'altres estirats de les orelles", diu la interlocutòria. En el seu escrit el jutge destaca que abans de l'actuació policial "no s'observa cap activitat violenta per part de les persones que hi ha concentrades, limitant-se a obstaculitzar amb el seu cos l'accés al col·legi".

El jutge conclou que, tot i que el monopoli de l'ús de la força correspon a l'Estat, aquest ús de la força és legítim "sempre que existeixi una justificació" i es faci amb "proporcionalitat". "En altres paraules, pot ser constitutiva d'infracció penal aquella actuació policial clarament injustificada i sense proporcionalitat", aclareix i avisa el jutge.

A l'escola Infant Jesús hi havia, segons l'informe policial, unes 300 persones "en actitut de resistència". "Com que es tractava d'una entitat privada, es va ordenar no procedir a cap actuació en aquest lloc abandonant-lo", diu l'atestat on també subratlla que els Mossos d'Esquadra que hi havia a la zona van tenir una actuació "completament passiva, dedicant-se únicament a observar el que estava passant".

Però el jutge conclou en la interlocutòria que "l'actuació policial no va ser tan asèptica com s'indica en l'informe", ja que els vídeos demostren que els agents de la policia espanyola van "empényer, balancejar i colpejar les persones que hi havia en aquesta escola i alerta que els fets descrits podrien comportar delictes més greus que l'abús del seu càrrec de policia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-9-2018)

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213691