PUIGDEMONT, CLAU EN LA RETIRADA DE LA MOCIÓ PACTADA ENTRE EL PDECat I EL PSOE

El PDECat ha retirat la moció que havia pactat amb el PSOE i que preveia l'inici d'un diàleg entre l'Estat i la Generalitat "en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que previsiblement no hauria prosperat aquest dijous després que ERC anunciés que s'hi abstindria, malgrat que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha justificat que el contingut s'adequa al que sempre ha defensat l'independentisme conforme el referèndum té cabuda dins el marc legal. Hores després, però, el panorama ha canviat. I hi ha un actor clau per interpretar el gir: el parer del president a l'exili, Carles Puigdemont.

Totes les decisions, ha assegurat la vicepresidenta del PDECat i diputada a Madrid, Míriam Nogueras, es prenen de manera "coordinada" amb Puigdemont. De fet, en el congrés que va celebrar la formació al juliol va servir per situar al capdavant de les sigles personalitats afins al president a l'exili quant a estratègia, també al Congrés dels Diputats. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el dirigent independentista ha estat "implicat" en la decisió davant les crítiques que ha despertat en sectors dels partidaris de l'estat català -com ara la CUP- davant del text de la moció, que parlava de "l'ordenament jurídic vigent".

Segons les mateixes fonts, dilluns al vespre la cúpula del PDECat i de Junts per Catalunya (JxCat) havia validat la transacció amb el PSOE. L'encarregat de negociar el text va ser Carles Campuzano, portaveu parlamentari a Madrid i una cara vinculada a l'anterior coordinadora general, Marta Pascal, defenestrada en el congrés del mes de juliol. La retirada de la moció també ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, que ja va estar implicat en la negociació de la moció de censura. Nogueras, en tot cas, ha volgut indicar posteriorment que el partit "pren les seves pròpies decisions".

 

Acord i desacord

 

L'encarregada de justificar políticament la decisió ha estat Nogueras, que ha acusat el PSOE de voler "colar un gol" i de "jugar" amb el concepte de diàleg. Per què? Pel vot contrari dels socialistes a un hipotètic referèndum acordat al Senat, al costat de PP i Ciutadans. Segons Nogueras, ERC havia de votar a favor de la moció, i en cap cas els han donat una informació contrària. "No som aquí per blanquejar ningú", ha destacat la vicepresidenta del PDECat.

Els diputats del PDECat i el grup parlamentari del PSOE havien acordat una moció en què s'havia introduït una esmena dels socialistes, que inicialment no feia referència a la legalitat en la qual s'havia d'incloure aquest diàleg. La moció es va negociar durant la Diada, que va tornar a reunir un milió de persones a Barcelona, i l'acord s'ha fet públic tot just l'endemà. La votació estava prevista per aquest dijous.

La moció instava el govern espanyol a obrir converses en les quals es puguin defensar "idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments". El procés de diàleg, en tot cas, havia d'aspirar a "acordar les vies legals i democràtiques que permetessin a la societat catalana determinar el seu futur", sempre dins l'ordenament jurídic vigent. El text original estava signat per Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, mentre que l'esmena anava a càrrec d'Adriana Lastra, la seva homòloga dins del grup socialista.

Aquest acord arribava tot just una setmana després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, oferís un "referèndum d'autogovern" que és jutjat insuficient per al Govern i per a les entitats, que ahir van considerar una pantalla passada la possibilitat de votar sobre un nou Estatut. La demanda de referèndum pactat segueix damunt la taula i, a l'espera del rumb del judici i de les hipotètiques sentències que puguin arribar contra la cúpula del procés, és la que genera més consens entre els partits que formen part del Govern.

 

Acord rellevant

 

L'entesa per aquesta moció arribava en un moment en què conflueixen dues dinàmiques que poden arribar a xocar entre elles: l'inici d'un diàleg amb l'Estat -el president Quim Torra espera veure's amb Sánchez a Barcelona durant el mes d'octubre, i hi ha previstes reunions bilaterals sectorials- i el començament del judici. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no té intenció de rebaixar les acusacions de rebel·lió contra els processats, i res fa pensar que els presos puguin sortir en llibertat condicional abans que arrenqui el judici al Tribunal Suprem. Encara no hi ha data perquè comenci.

Davant la possibilitat que es mantinguin les acusacions de rebel·lió, el vicepresident del Parlament i dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), Josep Costa, va apuntar que aquesta seria una línia vermella per seguir donant suport a Sánchez al Congrés.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-9-2'018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894821