PUIGDEMONT, CLAU EN LA RETIRADA DE LA MOCIÓ PACTADA ENTRE EL PDECat I EL PSOE

El PDECat ha retirat la moció que havia pactat amb el PSOE i que preveia l'inici d'un diàleg entre l'Estat i la Generalitat "en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que previsiblement no hauria prosperat aquest dijous després que ERC anunciés que s'hi abstindria, malgrat que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha justificat que el contingut s'adequa al que sempre ha defensat l'independentisme conforme el referèndum té cabuda dins el marc legal. Hores després, però, el panorama ha canviat. I hi ha un actor clau per interpretar el gir: el parer del president a l'exili, Carles Puigdemont.

Totes les decisions, ha assegurat la vicepresidenta del PDECat i diputada a Madrid, Míriam Nogueras, es prenen de manera "coordinada" amb Puigdemont. De fet, en el congrés que va celebrar la formació al juliol va servir per situar al capdavant de les sigles personalitats afins al president a l'exili quant a estratègia, també al Congrés dels Diputats. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el dirigent independentista ha estat "implicat" en la decisió davant les crítiques que ha despertat en sectors dels partidaris de l'estat català -com ara la CUP- davant del text de la moció, que parlava de "l'ordenament jurídic vigent".

Segons les mateixes fonts, dilluns al vespre la cúpula del PDECat i de Junts per Catalunya (JxCat) havia validat la transacció amb el PSOE. L'encarregat de negociar el text va ser Carles Campuzano, portaveu parlamentari a Madrid i una cara vinculada a l'anterior coordinadora general, Marta Pascal, defenestrada en el congrés del mes de juliol. La retirada de la moció també ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, que ja va estar implicat en la negociació de la moció de censura. Nogueras, en tot cas, ha volgut indicar posteriorment que el partit "pren les seves pròpies decisions".

 

Acord i desacord

 

L'encarregada de justificar políticament la decisió ha estat Nogueras, que ha acusat el PSOE de voler "colar un gol" i de "jugar" amb el concepte de diàleg. Per què? Pel vot contrari dels socialistes a un hipotètic referèndum acordat al Senat, al costat de PP i Ciutadans. Segons Nogueras, ERC havia de votar a favor de la moció, i en cap cas els han donat una informació contrària. "No som aquí per blanquejar ningú", ha destacat la vicepresidenta del PDECat.

Els diputats del PDECat i el grup parlamentari del PSOE havien acordat una moció en què s'havia introduït una esmena dels socialistes, que inicialment no feia referència a la legalitat en la qual s'havia d'incloure aquest diàleg. La moció es va negociar durant la Diada, que va tornar a reunir un milió de persones a Barcelona, i l'acord s'ha fet públic tot just l'endemà. La votació estava prevista per aquest dijous.

La moció instava el govern espanyol a obrir converses en les quals es puguin defensar "idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments". El procés de diàleg, en tot cas, havia d'aspirar a "acordar les vies legals i democràtiques que permetessin a la societat catalana determinar el seu futur", sempre dins l'ordenament jurídic vigent. El text original estava signat per Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, mentre que l'esmena anava a càrrec d'Adriana Lastra, la seva homòloga dins del grup socialista.

Aquest acord arribava tot just una setmana després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, oferís un "referèndum d'autogovern" que és jutjat insuficient per al Govern i per a les entitats, que ahir van considerar una pantalla passada la possibilitat de votar sobre un nou Estatut. La demanda de referèndum pactat segueix damunt la taula i, a l'espera del rumb del judici i de les hipotètiques sentències que puguin arribar contra la cúpula del procés, és la que genera més consens entre els partits que formen part del Govern.

 

Acord rellevant

 

L'entesa per aquesta moció arribava en un moment en què conflueixen dues dinàmiques que poden arribar a xocar entre elles: l'inici d'un diàleg amb l'Estat -el president Quim Torra espera veure's amb Sánchez a Barcelona durant el mes d'octubre, i hi ha previstes reunions bilaterals sectorials- i el començament del judici. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no té intenció de rebaixar les acusacions de rebel·lió contra els processats, i res fa pensar que els presos puguin sortir en llibertat condicional abans que arrenqui el judici al Tribunal Suprem. Encara no hi ha data perquè comenci.

Davant la possibilitat que es mantinguin les acusacions de rebel·lió, el vicepresident del Parlament i dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), Josep Costa, va apuntar que aquesta seria una línia vermella per seguir donant suport a Sánchez al Congrés.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-9-2'018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182463