EL BATLLE DE PERPINYÀ RESPON A L'AMBAIXADOR D'ESPANYA DIENT QUE NO S'HA DE JUSTIFICAR PER REBRE TORRA

Nou incident de la diplomàcia espanyola, en aquest cas amb l’estat francès, per la reunió que va tenir el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, amb el president de la Generalitat, Quim Torra el 31 d’agost passat. Pujol ha rebut una carta de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional d’un ‘president anticonstitucional’.

El batlle s’ha mostrat ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i ha respost a l’ambaixador que Torra és un president ‘elegit democràticament’. Després de qualificar de ‘ingerència’ la carta de l’ambaixador, es pregunta ‘des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’.

Pujol va rebre Torra fa dues setmanes a l’Ajuntament de Perpinyà amb un llaç groc a l’americana. Pujol va aprofitar la visita oficial del president de la Generalitat per a atorgar-li la medalla d’honor de la ciutat.

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937040