L'INSTITUT PALAU COMENÇA EL CURS SENSE VUIT DELS NOU PROFESSORS INVESTIGATS

Calma tensa a l’institut de secundària el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on el curs passat la fiscalia va obrir una investigació contra nou professors. Els acusa de delictes d’odi per haver fet comentaris ‘despectius’ i ‘humiliants’ envers la Guàrdia Civil i envers alumnes fills d’agents després del primer d’octubre. Les portes del centre van tornar a obrir ahir amb els nervis propis de qualsevol inici de curs i amb la incògnita de saber quin ambient s’hi respiraria. Però enguany hi ha hagut canvis: vuit professors dels nou que eren investigats de bon començament han canviat de centre per allunyar-se del focus mediàtic.

‘L’any passat la sensació era que estàvem fiscalitzats per aquestes famílies que van desencadenar la denúncia de la fiscalia. Ens sentíem vigilats, que ens estaven a sobre’, explica una professora afectada. Vol mantenir l’anonimat i en aquest article l’anomenarem Carla. Arran de la tensió del curs passat, va decidir de canviar d’institut, tot i que ja feia anys que tenia plaça de docent al Palau. El Departament d’Ensenyament, a ella i als seus companys investigats, els va posar totes les facilitats per a canviar de centre. I això han fet gairebé tots els investigats, que han demanat una comissió de serveis per a canviar de centre durant un any.

‘Jo puc treballar, però no puc treballar aquí. Tinc ganes de recuperar les sensacions de ser una bona professora’, explica per telèfon la Carla, que va veure com l’any passat molts companys seus agafaven la baixa, per depressió o per ansietat. Després de la publicació de la investigació per part de la fiscalia i l’assenyalament dels docents al diari El Mundo –en un article titulat ‘Els professors de la infàmia’–, l’ambient es va enrarir completament a l’institut. La direcció del centre fins i tot va demanar que no es portés simbologia al centre per evitar situacions de tensió.
Ahir els alumnes van començar el curs.

‘Els alumnes van veure que algun s’havien queixat per una cosa que ells no compartien. Aleshores, el relat que alguns volien construir segons el qual hi havia un assenyalament sobre els alumnes gairebé va esdevenir real. Fins llavors no havien tingut cap problema, però a partir de llavors els professors van començar a veure conflictes entre companys’, explica la Carla.

Els qui sí que continuaran al Palau seran els alumnes en qüestió, que van donar peu a les investigacions de la fiscalia. Cap no ha deixat el centre. Ho explica a VilaWeb Josep Lluís Alcázar, delegat sindical de la CGT a l’institut i una de les persones que ha viscut de més a prop el conflicte des de bon començament: ‘Cap dels nanos a qui s’atribueixen algunes afirmacions no ha canviat de centre. Cap. És la prova definitiva. Si el teu fill viu en un ambient com el que has explicat, el treus del centre. Ningú no hi juga, amb els fills. Però no se n’ha anat cap. Això és determinant’.

La fiscalia va començar la investigació sobre nou professors basant-se en les denúncies d’algunes famílies de guàrdies civils que tenen fills a l’institut el Palau. De primer sembla que eren divuit, però algunes es van retirar i en van quedar set. El mes de maig, precisament el dia que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van llegir un comunicat de suport als professors, el jutge va arxivar cinc denúncies. Tanmateix, tècnicament encara són investigats perquè la fiscalia va recórrer contra la decisió. Així doncs, encara hi ha quatre denúncies vives, entre les quals la de la Carla.

 

Nou curs i reobertura del cas

 


Ara el cas pot tornar a rebrotar mediàticament, perquè els quatre alumnes que asseguren que van ser assenyalats pels professors se sotmetran demà a unes exploracions psicològiques per a donar testimoni dels fets. Com que tres són menors, no poden declarar directament davant el jutge i ho faran per aquesta via. El quart, que ja és major d’edat, sí que declararà davant el jutge. I el dia 28 tocarà als quatre professors encara investigats. Després de les declaracions preliminars, el jutge tindrà dues opcions: o bé arxivar el cas o bé iniciar el procés judicial.

La Carla té l’esperança que s’arxivin totes les denúncies: ‘M’emmirallo molt en el cas dels professors de la Seu d’Urgell. Per mi, és calcat. En el seu cas, el jutge primer va arxivar les causes i el fiscal hi va recórrer en contra a l’audiència de Lleida, que les va tornar a arxivar totes. En el nostre cas, confio que les que no han arxivat fins ara les acabaran arxivant. Després de les nostres declaracions i les dels alumnes, el jutge reflexionarà. Estic convençuda que serà així.’

Es basa en dos motius. Per una banda, explica que no es pot demostrar de cap manera que va dir el que es diu que va dir. I, encara que ho hagués fet, no es podria considerar delicte d’odi perquè les forces de seguretat no són considerades un col·lectiu vulnerable. ‘I en el pitjor dels casos, si hem d’anar a judici, hi hauria la possibilitat de cercar testimonis per a la defensa. I en aquest cas també es desmuntaria el relat perquè els alumnes no estan gens d’acord amb això que es fa. Per tot això sóc bastant optimista.’

Amb el pas de l’estiu les diferències entre alumnes es poden haver atenuat, però les noves declaracions poden tornar a obrir ferides. La recuperació de la normalitat és la prioritat del centre i de les famílies dels alumnes, tot i que és possible que no s’aconsegueixi del tot fins que el procés judicial no s’hagi tancat del tot. ‘Girarem full, però no podrem fer-ho del tot fins que no s’hagi resolt la qüestió judicial’, opina la Carla, que està al dia de la situació del centre, tot i ser lluny de Sant Andreu de la Barca. Molts professors van tenir la sensació d’estar sota sospita en les classes que impartien, temorosos que qualsevol frase es podria utilitzar en contra seu. Per això Alcázar, de la CGT, posa l’accent en la resolució del cas. ‘Segons com acabi, el missatge que es transmeti serà incompatible amb l’objectiu d’inculcar un esperit crític entre l’alumnat. Perquè en una aula s’ha de poder parlar de tot, i és això que es va fer al Palau.’

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487492