LA DIGESTIÓ PESADA DE LA DIADA: DESORIENTACIÓ EN L'ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA EN EL CONGRÉS, QUE ÉS UN FANGAR

"La digestió pesada de la Diada "
«El serial de la moció posa l'independentisme davant el mirall: fa emergir la desorientació que emana de l'absència d'una estratègia compartida i constata fins a quin punt el Congrés és un fangar»


per Joan Serra Carné


Per setè any consecutiu, la manifestació de l'Onze de Setembre va ser multitudinària. Les valoracions més immediates es van focalitzar en la vigorosa i sostinguda capacitat de convocatòria de l'independentisme civil, fins i tot en les condicions més adverses, amb els líders del moviment empresonats o a l'exili i sobreposant-se a un ambient de derrota. Per primer cop, però, el clam de República i llibertat va conjugar-se amb la crítica al processisme. Les bases van recollir el guant de la mobilització permanent tan sol·licitada des de Palau i Waterloo, però van advertir -amb certa rotunditat tenint en compte l'escenari de comunió de la Diada- que la lliçó de l'octubre passat està apresa. Amb el carrer no n'hi ha prou per superar el mur de l'Estat, va alertar la ciutadania. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, es va poder descodificar també dels missatges verbalitzats en les discursos i les pancartes.

Mentre els partits encadenaven elogis pel compromís ciutadà, a Madrid es madurava una moció, amb transacció inclosa, que evidencia com n'és de pesada la digestió de la Diada. La gestava el PDECat, pactada amb el PSOE, per encaminar un diàleg que tots els actors evoquen i que, de tant fer-ho, s'ha buidat de contingut. La concreció de la moció, amb referència a circumscriure el diàleg "en el marc de l'ordenament jurídic vigent", se situava a anys llum de l'èpica de la Diagonal. El PDECat -o les diferents veus que conviuen al PDECat- no en va calcular com n'era d'inoportuna, ERC de seguida se'n va apartar intuint que es podia rostir i Puigdemont va intervenir en ple desori quan l'única sortida ja passava per retirar el text. L'escenari no resulta esperançador si del que es tracta és de dissenyar un pla per superar vells errors.

 

El serial post-Diada posa l'independentisme davant el mirall: fa emergir la desorientació que emana de l'absència d'una estratègia compartida i constata fins a quin punt el Congrés és un fangar. Les parets de la negociació són difuses perquè no hi ha confiança en els interlocutors socialistes i tampoc es constata sincronia a Catalunya, perquè el que dissenya Puigdemont des de Bèlgica no necessàriament casa amb el que exposa Junqueras des de la presó, de la mateixa manera que costa interpretar si Torra pacta amb Aragonès o conviuen esmenant-se. Els interrogants s'amplifiquen a les Corts espanyoles, on ERC fa el discurs més desacomplexadament realista i el PDECat continua sent un objecte no identificat després del debat congressual del partit.

L'independentisme va saber llegir el paper capital que podia jugar en la caiguda de Rajoy però encara no ha conclòs com ha de conviure amb Sánchez, tan afeblit per la falta de suports parlamentaris que és capaç de fer compatibles una iniciativa per al diàleg amb l'independentisme al Congrés amb un veto al referèndum al Senat de la mà de PP i Ciutadans. Paradoxes d'una nova etapa sense guió ni cartografia.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-9-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487400