TORRENT APEL·LA A LA UNITAT DEL 3 D'OCTUBRE PER FER INEVITABLE EL REFERÈNDUM

Missatge nítid del president del Parlament, Roger Torrent, dos dies després de la Diada. Torrent ha instat l'independentisme a buscar les "aliances necessàries" per aconseguir un referèndum "que reuneixi tots els requisits per ser efectiu". "Hem de fer inevitable allò que avui sembla impossible. Hem de donar-ho tot per passar del referèndum impossible al referèndum inevitable", ha expressat el dirigent republicà, que ha instat el moviment sobiranista a repetir la "confluència extraordinària" de l'aturada de país del 3 d'octubre del 2017. "L'independentisme ha de pensar en la part del país que no comparteix els seus objectius, s'ha d'adreçar a ella", ha insistit Torrent en una conferència al Fòrum Europa.

Referint-se repetidament a Pedro Sánchez, Torrent ha reclamat al president espanyol que sigui conscient que el referèndum ha de preguntar sobre la República i no sobre un nou Estatut. "Un referèndum sobre un nou Estatut és manifestament insuficient", ha detallat el president del Parlament, que ha instat Sánchez a decidir "si vol ser un estadista o un mal polític, si vol ser Cameron o Rajoy". "Ha de decidir si aborda el repte democràtic a Catalunya pensant en les pròximes eleccions o pensant en les pròximes generacions", ha reblat. Des del punt de vista d'una de les veus institucionals d'ERC, "ajornar" la votació sobre el futur polític de Catalunya "allargarà l'agonia del règim" perquè la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va produir un "trencament entre la legalitat i la legitimitat". "Una legalitat que ja no és legítima a Catalunya", ha puntualitzat.

 

"No calen cops d'efecte diaris"

Torrent també ha volgut enviar dos missatges més en forma d'avís. El primer, dirigit al govern espanyol sobre el judici als presos polítics. "Una eventual sentència condemnatòria faria irreversible el trencament entre les institucions de Catalunya i l'estat espanyol", ha advertit el president del Parlament. El segon missatge, dirigit a les formacions independentistes i, en concret, als socis de Govern d'ERC. Sense citar cap nom ni cap sigla, a Torrent si l'ha entès tot: "No calen cops d'efecte diaris. Hem deixar de banda l'excés d'emotivitat. Hem de poder dir sense complexos que els passos que fem han de ser efectius". En aquest sentit, ha afirmat que espera que "sigui una legislatura llarga". "No hi ha cap element que ens hagi de fer pensar en un avançament electoral", ha insistit en el torn de preguntes.

L'independentisme ha evidenciat en les últimes hores l'absència d'unitat estratègica amb la moció fallida sobre el diàleg al Congrés, pilotada pel PDECat i pactada amb el PSOE, que finalment va ser retirada. "El diàleg s'ha de poder fer sense cap limitació, tabú i fre", ha expressat Torrent quan li han preguntat per la qüestió, tot negat la divisió en l'independentisme.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182540