ELPDECat REVISARÀ LES INICIATIVES DEL CONGRÉS ARRAN DE LA POLÈMICA PER LA MOCIÓ DIÀLEG

El PDeCAT revisarà totes les iniciatives que té pendents al Congrés i al Senat. Els demòcrates volen evitar que es torni a produir una situació com la d'aquest dimecres, quan han hagut de retirar una moció al Congrés que havien pactat amb el PSOE sobre diàleg "sense límits" i dins "l'ordenament jurídic".

La moció es va retirar quan ja s'havia debatut davant del ple, en constatar que paral·lelament els socialistes votaven a favor d'una iniciativa del PP al Senat per la unitat d'Espanya i contrària a un referèndum. Abans que

el PDeCAT retirès la moció al Congrés, ERC ja havia anunciat que s'hi abstenia arran la intervenció del PSOE a l'hemicicle assegurant que es podia parlar de tot tret d'un referèndum d'autodeterminació.

Aquesta situació es produeix en un moment en què els diputats i senadors demòcrates viuen encara en ple procés de transició per adaptar la seva estructura a Madrid a la nova direcció, de la qual Marta Pascal va ser descavalcada abans de l'estiu després d'un pols amb el president a l'exili Carles Puigdemont.

Com a conseqüència del relleu a la direcció, va guanyar força com a número dos a la nova cúpula del partit, que ara presideix David Bonvehí, la diputada al Congrés Míriam Nogueras que compta amb el suport de Puigdemont, i que serà la nova responsable dels parlamentaris demòcrates a Madrid.

 

De fet, Nogueras ja està assumint aquesta responsabilitat, segons fonts del grup, tot i que encara no s'ha formalitzat el relleu. L'ascens de la dirigent demòcrata ha apartat el diputat Jordi Xuclà, proper a Pascal. L'objectiu és garantir la coordinació amb Puigdemont i amb JxCat i el Govern de Quim Torra. De fet, tant el portaveu de JxCat com la consellera de Presidència, Elsa Artadi, durant la roda de premsa del Govern de dimecres havien avalat la moció del PDeCAT.

Dirigent demòcrates admeten que la revisió de les iniciatives pendents, quedarà en mans de Nogueras, però es farà de manera coordinada amb Puigdemont i Bonvehí, de la mateixa manera com es va decidir dimecres la sortida a la polémica.

Tot plegat ha provocat malestar del portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, que s'havia encarregat de negociar amb el socialista José Zaragoza l'esmena de la llei. Campuzano ha titllat públicament aquest dijous d'error "de tothom" la decisió de retirar l'esmena. "Sempre, el meu càrrec de portaveu està a disposició del president del partit", ha assegurat.

L'acord inicial tancat entre Campuzano i Zaragona va ser rebut amb sorpresa en els escons d'ERC. De fet, tan bon punt va escoltar la intervenció del socialista assegurant que es podria parlar de tot, menys d'un referèndum d'autodeterminació, el republicà Joan Tardà es va dirigir immediatament al diputat socialista per advertir-li que no podrien votar a favor de la moció acordada.

Informa:NACIODIGITAL:CAT (13-9-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182361